La majoria de persones que fan fila davant el consolat d’Espanya a Bogotà són dones, i són sovint les qui suporten l’assetjament dels tramitadors. Són més dones les que emigren. S’enfronten als mateixos problemes que els homes immigrants en la recerca de millors oportunitats laborals però a més recau damunt d’elles amb més força la càrrega emocional de la separació familiar.
La multiplicitat de destinacions i la creixent mobilitat dins del territori europeu fan que els territoris de l’ Estat espanyol sigui un punt atractiu de l’itinerari migratori colombià. Aquesta migració també inclou a viatgers i viatgeres que demanen visats de treball, d’estudi o de turisme.
Les colombianes i els colombians que decideixen visitar l’Estat espanyol, viuen una situació insospitada en iniciar la gestió per obtenir la visa, no només per la lentitud en el tràmit que potser es deu al volum de sol.licituds -agreujat durant la temporada d’estiu-, sinó pel caos regnant fora de les instal.lacions del Consolat.
Les persones que arriben desprevingudes per fer les gestions de visat troben un panorama angoixant, files interminables, hores d’espera, gent dormint al carrer, i màfies de tramitació i revenda que ofereixen llocs entre els 100 i / o 400 mil pesos, uns 40 o 170 € més o menys.
La gent, despistada, en el seu afany per evitar la llarga cua, els dies d’espera i accelerar el seu ingrés al Consolat, paga al tramitador o al revenedor el preu que exigeix i després perd els seus diners perquè no pot ingressar. És tal la situació d’angoixa i inquietud en què es veuen embolicats usuaries i usuaris, que els tramitadors que no poden ocupar un lloc del davant per després poder revendre, s’esbarallen per confondre a les persones que han fet la cua de 24 i fins a 72 hores perquè desisteixin, fent córrer el rumor que: “si el Cònsol surt i veu que hi ha disturbis, manarà que no s’obrin les portes demà”.
Una dona que esperava el seu torn a la cua, explicava: “… Jo vaig arribar a les 7 del vespre d’ahir per agafar torn, espero que m’atenguin avui. Hem passat la nit aquí, hi vaig venir preparada amb una manta per no passar fred, vaig de vacances a Espanya amb la meva família. Ahir, abans de fer la fila es va acostar un individu, em va demanar 400.000 pesos per un lloc a la cua, va ser quan vaig decidir que la faria jo la cua, vaig trucar al meu marit i li vaig demanar que ens turnessim. Jo m’hi vaig estar fins les 2 del matí i després ell em va rellevar. Ara ja són les 9 i l’ estic esperant per entrar junts. Crec que aquests revenedors tenen molta complicitat amb els vigilants del Consolat, perquè quan nosaltres vam arribar, ells ens deien que havíem abandonar el lloc i que allà no podia romandre ningú, però aquí ens ham quedat tota la nit i la matinada, mentre els tramitadors rondaven al voltant “.
Una altra senyora comentava: “Ahir hi havia tanta gent, que acabarem fent una llista de les persones que havíem arribat d’hora, ho vam fer per poder identificar i tenir cura dels nostres llocs, vam decidir que no deixaríem entrar a ningú i que d’aquí no ens mouríem. Els vigilants de l’Ambaixada no volien deixar-nos quedar. Jo he vimgut preparada, he portat una cadira, un coixí i una manta per passar la nit, l’ambient és de tal dimensió, que adquireix tints folklòrics, hem acabat coneixent la història de cada persona que hi havia, fent acudits sobre la situació i jugant una mà de ” parquet” per passar l’estona. El premi era un pa de pessic comprat a la venda ambulant, venen cafè, galetes, dolços i també fan el seu agost. A la 01:00 això semblava una fira, va arribar la policia i va començar a fer una altra llista”.
Tot i que la policia de Bogotà, fa presència al lloc, no pot afrontar la realitat. Si el sistema utilitzat per atorgar vises no canvia, no poden fer res. El tema des de fa mesos està a la palestra pública, és evident l’aglomeració de gent davant les instal.lacions del Consolat, però, les seves autoritats han optat per mirar a una altra banda, ignorant la realitat, guardant un silenci còmplice.
La ciutadania de colombia pateix cada dia els abusos d’aquesta tramitació i fins tot un tracte dèspota i denigrant dels funcionariat de l’ambaixada i del consolat. La inconformitat de qui demana la visa és irrebatible, i el problema segueix sense cap solució en breu.
Les preguntes són nombroses davant la recurrent situació que es viu al voltant del Consolat d’Espanya a Bogotà Per què les autoritats consulars no prenen cartes en l’assumpte i acaben amb el negoci que tenen muntat les màfies? Per què no amplien l’horari almenys fins les 13 hores (actualment és fins les 12), si tothom sap que una gran part de les persones que demanen la Visa vénen de fora de Bogotà. Per què no s’estableix un sistema de cita prèvia per internet i/o per telèfon que agilitzi el tràmit? Per què no es busca un procediment més eficaç?
