Aquesta setmana passada parlava amb una amiga metgessa i em contava el cas d’una pacient estrangera que va anar a la seua consulta i que li va contar que treballava com a interna a una casa a un poble pròxim al meu cuidant a una dona major malalta.
La dona només descansa un dia a la setmana i, es podria dir que la seua jornada és continuada de diumenge a dissabte següent. No pot eixir de la casa perquè la senyora a la qual cuida no és en absolut independent i quan va demanar tindre un parell d’hores al dia per a ella, els familiars li ho van denegar. I tota aquesta càrrega física i mental per un salari paupèrrim i sense estar donada d’alta a la seguretat social. O dit d’altra manera: una nova forma d’esclavisme que estem practicant amb la gent nouvinguda.
Si pensàvem que l’esclavitud havia estat abolida a finals del segle XIX a l’Estat espanyol, veiem que no és així i que ara, amb noves formes continua existint. I sobretot es practica amb les dones.
Si pensem amb els homes, segurament ens vindran al cap les escenes del mar de plàstic del sud on homes nouvinguts, sobretot subsaharians, treballen de sol a sol i viuen amuntegats a poblats sense quasi equipaments bàsics. Però com sempre, segurament se’ns oblidaran les dones que venen de fora i que, a més de viure com ells, en massa casos són abusades sexualment pels encarregats o pels mateixos companys, amb la qual cosa si ells tenen condicions “laborals” pèssimes, les d’elles encara són pitjors.
Una altra forma d’esclavatge que encara compta amb massa complicitats arreu del món i, sobretot a l’Estat Espanyol on som líders mundials, és de l’explotació sexual de les dones tractades i que són portades de països més empobrits per a ser prostituïdes i violades sistemàticament per puteros que creuen que poden consumir dones com qui consumeix qualsevol altre producte del mercat, sense tindre en compte que aquestes dones, són éssers humans i que, per tant cada vegada que paguen per violar-les estan violant els seus drets humans.
Com podem comprovar amb només aquests tres exemples, el món evoluciona, però també evolucionen les formes d’esclavitud i els seus mètodes per continuar perpetuant la dominació d’altres éssers humans.
Quan era menuda i a l’escola ens van parlar del sistema supremacista de l’apartheid a Sud-àfrica, recorde no haver entés les motivacions que el mestre ens donava. No m’ho podia creure i quan vaig aplegar a casa i ho vaig comentar, el meu pare va fer un somriure molt trist i només va comentar: “filla al món hi ha encara moltes injustícies per l’egoisme humà”. No em va poder explicar millor els motius. Segurament perquè ell tampoc ho entenia més enllà de l’egoisme del qual em parlava.
Han passat molts anys des d’aquell moment, però encara no soc capaç d’entendre que aquestes coses continuen passant al món. Digueu-me romàntica o innocent si voleu, però no soc capaç de comprendre cap de les situacions que he descrit més amunt i que considere que són, com ja he dit, noves formes d’esclavitud i, per tant d’abús i de negació de drets humans bàsics per part d’una població cap a una altra.
