Ruth Buendía Mestoquiari, presidenta de la Central del riu Ene, avisa que la presa pot marcar el final del poble ashàninka
En un mite ashàninka (els Ashàninka són un poble indígena de gairebé 90.000 persones a l’Amazònia peruana) s’explica que en un meandre del riu Ene, en els temps ancestrals, vivia una àliga, Paquitza: el lloc es diu ara Paquitza-pango, la “casa de l’àliga”. Paquitza construia en el riu un gran mur de pedres per bloquejar els pescadors i devorar-los. Malauradament, aquest mite ha tingut avui dia una dramàtica actualitat.
Justament a Paquitza-pango, la “casa de l’àliga”, una empresa estatal de Brasil, Electrobras, preveu aixecar un mur alt de 165 metres per aturar el riu i crear un gran llac artificial, que en la seva caiguda donarà energia elèctrica a Brasil. S’inundarà un territori de 100.000 hectàrees, afectant la vida de més de 10.000 ashàninka, que sense ser informats o consultats, hauran de ser desplaçats. L’impacte ambiental i social serà brutal.
Canviarà la vida de la gent, dels animals, de la vegetació, fins i tot, es modificarà el clima, tot per afavorir el desenvolupament industrial de Brasil. I això que en tot el món, fins i tot els xinesos, s’han donat compte dels danys ambientals provocats per les grans preses com la de les Tres Gargantas. Però, l’acord signat entre l’expresident Lula i Alan García l’any 2010 preveu la construcción de sis grans preses a l’Amazònia peruana, a benefici gairebé total de Brasil. Per sortir-se amb la seva, el president Alan García ha definit aquestes preses com una “qüestió d’interès nacional de Perú”, sense tenir en compte l’esforç i el sacrifici de sang del poble ashàninka en suport a l’estat durant la guerra contra Sendero Luminoso, en la violenta dècada dels vuitanta.
Sobre la tristor i el desconcert de les persones que ho perdran tot, s’ha aixecat la veu d’una dona, Ruth Buendía Mestoquiari, presidenta des de 2006 de la Central Ashàninka del riu Ene, que està difonent un dramàtic missatge: “la presa, més les carreteres que l’acompanyaran, poden marcar el final del poble ashàninka”. Parla per la ràdio, escriu als diaris, busca qui l’escolti. Ens sorprén el camí recorregut per aquesta dirigent, que ha destacat entre les tímides dones ashàninkes, que per tradició es quedaven fora de les assemblees comunals, quan els homes discutien els afers comunitaris. “Donen la seva opinió en altres moments”, comentaven.
Ara, alguna persona haurà d’escoltar-la. En aquest dies, des del 9 de febrer fins el 2 de març, Ruth Buendía està recorrent, durant dues setmanes, diverses capitals europees com Oslo, París, Ginebra o Londres per alertar inversionistes i governs sobre els impactes destructius de les grans preses, i destacar alternatives més respectuoses amb el medi ambient. Aquest treball el realitza conjuntament amb altres dos dirigents amazònics brasilers: Sheila Yakareti Jurura, representant del poble Jurura de la conca del riu Xingú, a Parà, i el cap Almir Suruí Narayamoga, líder del poble Suruí, de la conca del riu Madeira, Rondònia, comptant amb el suport d’Amazon Watch, Internacional Rivers, i Rainforest Foundation.
Diverses empreses europees estan involucrades en el projecte, entre elles la francesa GDF Suez i Alstom, l’alemanya Voith i l’austríaca Andritz. Els passats 19 i 20 de febrer la delegació va trobar representants del govern noruec, que ha atorgat els fons inicials per constituir el Fons Amazònia (el que hauria de pagar la conservació de la selva), que ha confluït en el Banco Nacional de Desarrollo de Brasil (BNDES). Però, el banc és el principal financer de les preses, doncs el Banc Mundial i el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) han reduït les inversions en aquest tipus d’infraestructures. Tot això mentre Perú té un gran potencial geotèrmic, i les condicions per desenvolupar energia eòlica i fotovoltaica, i en el mateix Brasil un moviment ciutadà demana “mil usinas”, descentrades en el territori i més respectuoses de l’ambient.
El darrer dia, el 2 de març a Londres, la delegació amazònica trobarà parlamentaris britànics i representants de les ambaixades de Perú i Brasil, i farà una manifestació davant les oficines de BNDES, qui no ha accedit a rebre-la. Sí ho farà a Río de Janeiro, afirma.
Que el trist mite de Paquiztapango no es torni una terrible realitat, i que sigui escoltada la veu d’aquestes valentes dones i líderesses indígenes! Que siguin salvats els rius Xingñu, Ene i Madeira! I que els pobles que viuen d’ells, i clamen per un “bon viure”, en harmonia amb la natura, un enorme valor intangible que ha de ser pres en compte en qualsevol projecte de “desenvolupament”.
