Diumenge 16 juny 2024

Diumenge 16 juny 2024

Tere Molla

Pas endavant

  

 

OPINIÓ

Estic completament segura que aquest serà el post que més em costarà escriure. Aquest bloc és a punt de complir catorze anys.

Durant aquests catorze anys i algun més anterior, porto escrivint periòdicament cada quinze dies, excepte en les vacances. I avui això canviarà.

No vaig a negar un cert cansament i per això mateix vaig a deixar aquesta periodicitat tan concreta i vaig a assumir una certa llibertat per escriure. I aquesta vegada no em vaig a comprometre amb les dates.

No vaig a tancar el bloc, que no s’espante ningú. Senzillament escriuré quan ho necessiti i no per obligació. Fer-ho per obligació ha acabat per convertir-se en algo poc creatiu i molt obligat. I escriure i sobretot escriure sobre temes relacionats amb el feminisme i amb les eternes desigualtats que patim les dones, requereix una dosi de creativitat tot i la duresa dels fets que s’esdevenen dia a dia.

No penso abandonar la ploma, us ho asseguro, però necessito despertar-me cada diumenge sense la sensació a la boca de l’estómac que em recordi que “avui toca escriure” i amb l’etern dubte de “no em estaré repetint massa?”. Òbviament ens sobren motius per escriure no cada dues setmanes, fins i tot cada dia, però al final costa, costa bastant després de més de catorze anys escrivint sobre aquests temes.

El bloc quedarà obert i aniré actualitzant cada vegada que tingui necessitat d’escriure.
M’he posat en contacte amb les agències de notícies i els he comunicat la meva decisió i en tots els casos m’han deixat la porta oberta perquè, en escriure alguna cosa ho envíi i ho seguiran publicant. I, també en tots els casos m’han agraït la meva dedicació i el meu compromís.

Em sent orgullosa d’aquest temps que he dedicat a escriure articles d’opinió. Uns amb més encert que altres però buscant sempre ser honesta amb la meva pròpia evolució i amb la realitat dels fets que sempre m’acaba sorprenent. I com no, en aliança permanent amb l’actualitat que, almenys per a mi, és una font contínua de qüestionaments i preguntes sense resoldre. I també i, malauradament en massa casos, de models i patrons que caldria eradicar.

Donar la meva opinió cada quinze dies i durant tants anys m’ha regalat moltes possibilitats de conèixer a dones meravelloses i fins i tot de treballar amb elles puntualment. I a moltes altres, les he conegut virtualment i avui formen part de la meva vida. De totes elles he après molt i m’he anat construint com a feminista radical (insisteixo, d’arrel) i fins i tot com a persona.

Amb altres he tingut les meues diferències i fins i tot alguna d’elles, al seu dia, va prendre la lliure decisió d’abandonar la nostra relació. A totes els desitjo el millor i espero que siguin felices.

No vull acabar aquest escrit sense demanar disculpes a la gent que, sense voler o sense pretendre-ho, hagi pogut molestar. Em sap greu.

Òbviament hi ha hagut gent a qui si volia molestar i espero haver-ho aconseguit.

A la resta, a les i als que heu tingut la paciència de llegir-me (o no) cada quinze dies, donar-vos les meves més sinceres gràcies i recordar-vos que això no és un adéu. Només és un respir per poder escriure cada vegada que ho necessiti i no de forma obligada.

Com indicava al principi, aquesta entrada o article m’està costant molt d’escriure, però necessitava explicar-vos la meva decisió.

Ens seguim trobant en “Mujeres sabias y brujas” però sense periodicitat pactada ni prèvia.
Gràcies de tot cor i un petó.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La nit de Leveroni*

Tothom qui ha seguit una mica les meves aventures teatrals personals, sap que el...

Maribel Igualada

Cimera de rics que cada vegada són més rics

OPINIÓ Amb motiu de la celebració del Fòrum Econòmic Mundial que es celebra aquesta...

La no professionalització del futbol femení

Un documental de futbol femení ha esclatat als mitjans de comunicació que fins ara eren...