Divendres 23 maig 2025

Divendres 23 maig 2025

Periodista y escritora

Els cognoms del feminisme

  

 OPINIÓ

Cap altra ideologia o moviment social té cognoms o s’expressa en plural? 

No diem els comunismes, ni els socialismes, ni els anarquismes, ni els ecologismes, ni els sindicalismes, ni els racismes, ni els nacionalismes, ni els islamismes, els catolicismes, els cristianismes, els budismes, els ateismes, ni tan sols els masclismes.

Totes aquestes tendències, corrents políticas, socials o religioses es defineixen en singular i disposen d’un únic cos teòric malgrat la diversitat de grups humans que les puguin compartir, les diferents situacions que es puguin donar en els diversos països i la manera en què cada persona les pugui interpretar.

Per què serà que el feminisme esdevé en els feminismes, amb una llarga cua de cognoms al darrera? Feminisme blanc, negre, islàmic, decolonial, transfeminisme, ecofeminisme, etc. etc. No els sembla curiós que l’única teoria que té (o tenia, perquè ara ja no se sap) com a subjecte polític a les dones hagi de descompondre’s en nombroses tendències per a adaptar-se a cada situació concreta? En definitiva, hi ha qui diu que hi ha tants feminismes com dones, la qual cosa en la pràctica es tradueix en què no n’hi hagi cap, perquè les disputes i desavinences condueixen a la paràlisi i la inacció. Estarem parlant del mateix quan parlem de feminisme?

Crec que aquesta disgregació és un error que es pagarà car. El feminisme és (o era, perquè ara ja no se sap) una teoria política i un moviment social que pren com a principal eix la contradicció entre els sexes i la consegüent jerarquització entre aquests, que travessa totes les altres contradiccions: de classe, de raça, d’ètnia, de nació, d’orientació sexual, de procedència, d’edat, etc. En tots els grups humans les dones s’han vist perjudicades per raó del seu sexe enfront dels homes.

Clar que hi ha altres eixos de desigualtat i que les persones podem participar de diversos d’ells i considerar que uns ens afecten personalment més que uns altres. La solució no és negar-los i fer com que entre les dones no hi ha diferències. N’hi ha: no és el mateix ser blanca que negra; rica que pobra, autòctona que immigrada, anglòfona que hispana, lesbiana que heterosexual. L’important al meu judici és tenir clar allò que uneix a totes les dones i establir aliances específiques amb altres moviments per a superar el que ens separa.

Intentar que el feminisme contempli totes les desigualtats, tots els problemes del món actual, totes les contradiccions entre els diferents grups humans i s’erigeixi en una teoria omniabarcadora no porta més que a la disputa per veure qui és més feminista, deslegitimar els corrents o tendències contràries i, en definitiva, a difuminar la capacitat del feminisme de subvertir el patriarcat. Divideix i vènceras.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Juana Gallego

Juana Gallego

Juana Gallego Ayala (Arriate, Málaga) es profesora titular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1989. El 2001 recibió el Primer Premio del Consell Audiovisual de Catalunya por el trabajo que había dirigido con su equipo de investigación, que se publicó con el título de La prensa por dentro (2002). Entre sus publicaciones destacan Periodismo social (2014); De reinas a ciudadanas. Medios de comunicación ¿motor o rémora para la igualdad (2013); Putas de película. Cien años de prostitución en el cine (2012); Eva devuelve la costilla, (2010); Si te vas te mato. Mujeres que murieron por su libertad, (2009); El sexo de la noticia (2000) o el pionero Mujeres de papel. La prensa femenina en la actualidad (1990). “Many Women, Little Power” en Handbook of Women and Journalism (2013).
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: Migració: Relacions de gènere des d’una perspectiva maculina / La Independent / Notícies gènere

Barcelona: debat amb Anna Gabriel i Sabaté “La pràctica del tres voltes rebel” / La Independent / Notícies gènere

Feministes per la Independència organitzen un debat amb Anna Gabriel i Sabaté amb el títol:...

Urnes, mentides i cintes de vídeo

OPINIÓ Un dels misteris més grans del referèndum de l’1 d’octubre van ser els...