María Rubia és mediadora intercultural. Experta en el disseny de programes d’intervenció social i educativa en comunitats en risc d’exclusió, i membre de la junta d’Unió del Poble Romaní.
Què és la Unió del Poble Romaní i quins objectius persegueix?
Entre les nostres finalitats estan la promoció cultural i social del poble gitano, establir els mecanismes necessaris per combatre les desigualtats de les quals són objecte, a través de l’eliminació de qualsevol forma de racisme o marginació, oferint alhora protecció i suport a la causa gitana.
Tenen una junta gairebé paritària (5 homes i 3 dones) encara que els càrrecs més importants segueixen representats per homes. En lloc de Cultura, per posar un exemple, a vostè la veiem com a responsable de la Secretaria de Promoció Financera, es podria dir que estan començant a canviar les coses en les organitzacions mixtes?
No puc fer una valoració general sobre la resta d’organitzacions o sobre com són les dinàmiques internes de funcionament. Hem pogut comprovar a través de notícies en els mitjans que no sempre la paritat representa la igualtat real per a les dones, algunes han estat purament ornaments decoratius en les estructures de representació. Però, a la Unió del Poble Romaní puc assegurar que la promoció de la dona gitana ha estat una constant. El meu primer contacte amb l’organització va ser l’any 2000 a través d’una formació de mediació intercultural organitzada en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés. En finalitzar-la em vaig dirigir a l’entitat i em vaig oferir a col·laborar com a voluntària. Vam valorar i vam optar per un projecte d’alfabetització de persones adultes en un municipi a 30 km del meu lloc de residència. El voluntariat que anava a ser de 3 mesos es va allargar a 6 anys. Aquest període va ser crucial per al meu aprenentatge i contacte amb la realitat, conèixer les diferents problemàtiques que enfronten les persones més vulnerables, crear espais de relació i derivació amb els serveis municipals, alhora que entendre les limitacions i pocs recursos amb els quals pots comptar com a entitat per contribuir a minimitzar l’impacte de les terribles conseqüències en el dia a dia d’aquestes persones.
Durant aquests anys he representat a l’entitat en consells i grups de treball promoguts per les administracions i institucions a nivell local, autonòmic i estatal. En àmbits com la cultura, educació, habitatge, dona, mitjans de comunicació, discriminació. Actualment, represento a l’entitat en el grup de treball de l’Intergrup del Poble Gitano del Parlament de Catalunya. Com vaig explicar, la promoció de la dona gitana en la nostra organització ha estat una constant. Tota la meva experiència i bagatge com a activista i professional en la intervenció social amb el poble gitano és gràcies al compromís i al suport que he rebut en la nostra organització.
Quin és el seu paper en aquesta Secretaria de Promoció Financera?
Bàsicament és buscar recursos per a l’entitat, conèixer les diferents convocatòries de subvencions i els terminis d’aplicació. La promoció financera no té competències ni funcions en la gestió econòmica que realitza la Secretaria i Tresoreria de l’entitat.
Des de fa anys publiquen la recerca anual “Periodistes contra el racisme? La premsa espanyola davant el poble gitano”. En general, els mitjans de comunicació van millorant en el tractament del poble gitano o encara falta molt recorregut?
Any rere any observem repunts i baixades pel que fa a la neutralitat a l’hora d’informar sobre assumptes que tenen a veure amb la comunitat gitana, però sí que podem veure que generalment la tendència va millorant. Davant l’amenaça del sensacionalisme i l’ànim confrontador per part de determinats mitjans, sembla que informes com el que editem no només serveixen per informar sinó per formar respecte a les pràctiques que haurien de considerar-se correctes en l’àmbit informatiu.
Per a quedar-nos amb aspectes positius, ens pot assenyalar alguna bona pràctica?
Des d’un punt de vista deontològic l’ideal per a acostar-nos a una certa neutralitat seria que els periodistes deixessin de costat l’ètnia i la nacionalitat d’origen dels protagonistes i se centressin en informar tenint en compte les fonts primàries.
El terme Samudaripen no és molt conegut. Què fa la seva organització per a donar-ho a conèixer? I sobre la Gran Batuda que es va donar a Espanya en el segle XVIII?
La nostra entitat es manté al dia en comunicació i difusió de contingut relacionat amb i des del poble gitano. Nevipens Romaní (Notícies Gitanes) és un periòdic de publicació quinzenal amb una tirada de 20.000 exemplars i la nostra web actualitza el seu contingut informatiu amb una regularitat de 2 o 3 cops per setmana. A més de publicar els nostres propis articles d’opinió, tasca que desenvolupa el nostre president avui dia, en la nostra web pots trobar més de 20 notícies sobre el Samudaripen i La Gran Batuda, que per cert, el terme que utilitzem des de la nostra organització és el de “Baró Istardipe” que es tradueix pel “Gran Empresonament”. Rebutgem descriure el terrible succés pensant en la definició que aporta la RAE per a la paraula Batuda, immersa en connotacions negatives que posen de manifest la necessitat d’incloure la mirada de la perspectiva antigitana en el vocabulari de referència de la Memòria Històrica del Poble Gitano.
Tornant a l’actualitat, té dades sobre la comunitat romaní d’Ucraïna? Estan sent acollits en igualtat de condicions per la resta de països europeus? Hi ha famílies acollides a Catalunya i a Espanya?
Hem dedicat diversos articles per denunciar la situació a la qual s’estan enfrontant les víctimes gitanes d’aquesta guerra. Les xifres de població abans de la invasió s’estimen en 400.000 persones. Les últimes dades sobre la situació actual estan proporcionats per la delegació formada pel Comissionat contra l’Antigitanisme de la República Federal d’Alemanya, Mehmet Daimaguler; el copresident de l’Associació Federal de Sinti i Rroma, Daniel Strauss, i per l’eurodiputat Romeo Franz, gitano i membre del Partit dels Verds, que van visitar les ciutats de Kyiv, Lviv i Uzhhorod amb la intenció de ser testimonis directes de la situació. Aquesta delegació es va reunir amb diverses organitzacions romanís i representants del govern d’Ucraïna per fer-se una idea de la situació en la zona de guerra. I en el següent enllaç podeu llegir el que publiquem a la web sobre la situació insuportable que està vivint la població gitana a Ucraïna.
Aquest mes de novembre s’ha realitzat a València el III Congrés Internacional de Cultura Gitana Romipen Thaj Avutpnipen (Gitanitat i Futur). Com veu vostè el futur del seu poble? I el de les dones gitanes?
No vaig poder assistir al Congrés, però contestant a la teva pregunta, el nostre poble es compon de persones diverses, amb diferents situacions de vida, entre elles podem trobar trajectòries d’èxit professional, educatiu, social, econòmic, artístic, i d’altres en situacions de major vulnerabilitat. Però, el que segur hauran compartit en alguns moments de la seva vida, com a persones gitanes, és el prejudici, el sentiment de rebuig i desconfiança gratuïta sense cap justificació. M’atreveixo a opinar que el nostre futur depèn gairebé al 90% que la societat sigui capaç d’eliminar l’antigitanisme de la seva ment, dels seus cors, i per tant, de les seves dinàmiques de vida, per afavorir el procés a una inclusió real.
Les dones no romanem al marge d’aquests processos. El nostre futur ja va estar assegurat durant aquests 600 anys precedits de lleis de persecució, genocidis culturals i intents d’extermini. És evident que en el nostre espai de confort hem aconseguit sobreviure enfortint les aliances internes. L’altra resposta a la pregunta seria de com imaginem el nostre futur en una societat que no discrimini per raó de sexe, ètnia, religió, etc.?
