Dilluns 14 octubre 2024

Dilluns 14 octubre 2024

Compartir

“Les nostres demandes són, prioritàriament, el dret a la vida”

Dai Sombra és una de les fundadores de l’Assemblea de Dones Brasileres Contra el Feixisme a Barcelona (MBCF).

Un col·lectiu de brasileres que es defineix com a feminista, divers, suprapartidista, de resistència contra el govern de Jair Bolsonaro i els discursos d’odi de l’extrema dreta. Un col·lectiu que lluita per la democràcia, la igualtat i el respecte a les identitats i diversitats brasileres.

 

Jair Bolsonaro líder de la ultra dreta al seu país arriba a la presidència a l’octubre de 2018, i vostès s’organitzen com a Assemblea de Dones Brasileres contra el Feixisme. Què és el que poden fer des de l’exterior i, en concret, des de Barcelona?

L’Assemblea s’organitza a partir de l’assassinat de la diputada Marielle Franco el mes de març del mateix any. Moltes de les meves companyes ja participaven en actes que es van iniciar des de l’impeachement de la ex presidenta Dilma Rousseff.

Des de l’exterior denunciem la situació, posant el focus al Brasil per conscienciar a la població brasilera que resideix fora del país, alhora que cridem l’atenció al creixement del feixisme també a Espanya.

 

Igual que als EUA amb Trump, al Brasil ningú apostava que Bolsonaro arribés a la presidència. Li va afavorir el fet que els governs anteriors de Lula da Silva i Dilma Rossef es veiessin implicats en actes de corrupció?

Molt més que la corrupció dels governs anteriors de Lula i Dilma, l’arribada de Bolsonaro va ser conseqüència d’un procés de retorn del conservadorisme polític al país. Els anys en què va estar en la presidència un partit d’esquerra, així com l’aprovació de polítiques a favor de les comunitats, anomenades “minoritàries” (negres, indígenes, LGTBIQI+,…) van molestar a una minoria conservadora del país que necessitava crear un motiu per al canvi.

En aquest aspecte, veig a Bolsonaro més com una peça d’aquesta conspiració, de la mateixa manera que les Fake News.

 

“Ela Nao” és el lema que corejaven les dones en les seves marxes multitudinàries contra la candidatura d’extrema dreta. Em recorda el “No passaran” de la II República Espanyola, però desgraciadament, aquí van passar i van devastar. Quin Brasil poden trobar-se en uns anys, sabent de la desforestació de l’Amazones, de l’impacte als pobles indígenes…?

Crec que Brasil es trobarà amb l’efecte d’un genocidi forestal i humà irreparable. I aquesta conseqüència arribarà a molts llocs del planeta. L’Amazones és el pulmó del món. La biodiversitat està en perill i les vides humanes estan sent descartades amb el genocidi del poble indígena.

Al novembre de l’any passat, nosaltres des de MBCF vam estar en la campanya “Sang indígena. Ni una gota més”, on hem escoltat als guardians de la terra KretãKaingang, Sonia Guajajara i Elizeu Guaraní Kaiowá. En els seus relats explicaven la situació dels territoris indígenes al Brasil i les seves conseqüències. En el futur mirarem amb vergonya aquest episodi de la nostra història.

 

DaiSombra1

 

 

Hi ha una gran articulació de moviments de dones i feministes que fan resistència al feixisme i al neoliberalisme, parli’ns de la Marcha das Margaridas?

La Marxa de les Margarides va ser un moviment que es va iniciar l’any del meu naixement i porta aquest nom degut a l’assassinat de Margarita María Alves, treballadora rural i líder sindical.

Es construeix a partir de la coordinació de la Comissió Nacional de Dones Treballadores Rurals de CONTAG (Confederació Nacional dels Treballadors Rurals Agricultors i Agricultores Familiars), en articulació amb diverses organitzacions feministes, moviments de dones, centrals sindicals i organitzacions internacionals.

Trenta-set anys després, les Margarides (nosaltres, dones), continuem reivindicant els mateixos drets interseccionals entre les dones. Això vol dir que s’escolta poc al poble, però alhora indica que continuem fermes i fidels a les nostres demandes.

La majoria dels moviments socials en el món són iniciatives femenines i les Margarides són un exemple i una inspiració per a moltes dones que tenen el seu origen en l’àmbit rural i que necessiten que les seves pautes siguin escoltades i considerades.

 

També tenen polítiques i lideresses importants que lluiten pels drets humans i la ciutadania. Un exemple, i motiu de creació del seu col·lectiu, és Marielle Franco, activista pels drets de les dones negres i militant LGTBIQ+, assassinada al març de 2018, el seu crim contínua impune?

Desgraciadament sí. Marielle va ser una víctima de l’Estat i ell mateix es protegeix. Per això, després de més de 1000 dies sense resposta, continuem preguntant: Qui va ordenar assassinar a Marielle Franco?

 

Quin percentatge de població afrodescendent representen i quines demandes fan?

Actualment som el 56% de població brasilera declarada no blanca, representant a la comunitat negra, mestissa i indígena.

Les nostres demandes són, prioritàriament, el dret a la vida. I després, el dret a viure de manera digna i saludable. Morim més. Patim més malalties. Som majoria en les presons, en els índexs de subocupació, d’assassinats, d’analfabetisme, desnutrició, abandó i de trastorns mentals. La nostra demanda és viure i fer-ho amb humilitat social.

 

 

Mani BCN

 

 

Es defineixen com feministes antiracistes i decolonials, quins desacords tenen amb el feminisme autòcton i que vies proposen per a continuar trenant i construint des de la diversitat dels feminismes?

Jo em defineixo com a Africana Womanism (Cleonora Hudson), encara que el feminisme negre (reconegut com a antiracista i descolonial) també forma part de la meva posició en el món.

Els desacords són de tota mena. Per a exemplificar amb un tòpic, mentre el feminisme autòcton reivindicava el dret a treballar fora de la llar, les altres dones eren esclavitzades des de feia molts anys per la colonització. Això demostra que el punt de partida és diferent.

La meva opinió és que si no és antiracista, no és feminisme sinó un moviment d’emancipació d’un grup específic de dones. El feminisme ha de contemplar tot el femení i les dones negres, les trans i les de baixa renda estan en la base. Si aquestes dones no estan contemplades, no és feminisme en absolut. Pot haver-hi diversitat però sense exclusió.

 

Quin ha estat l’última acció que han realitzat a Barcelona?

El passat 28 de novembre vam fer una acció contra l’assassinat de João Alberto, un home negre assassinat per dos vigilants que el van apallissar en una botiga de Carrefour al Brasil. El nostre acte es va fer davant i dins de la botiga de Carrefour, situada a les Rambles de Barcelona.

Una vegada més hem reforçat la idea d’unitat en la lluita. Sigui en els supermercats del Brasil o d’Espanya, no podem normalitzar ni continuar comprant en establiments que es lucren amb la nostra sang.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Alícia Oliver

Alícia Oliver

Periodista i activista feminista. Coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

El Consejo Audiovisual de Andalucía insiste en que los medios incorporen códigos de autorregulación para informar sobre la violencia de género

CAC, 28.04.2011 El Consejo Audiovisual de Andalucía (CAA) considera que todos los medios de comunicación,...

Barcelona – Girona: cerimònia d’entrega de premis del concurs “Asea of words/Un mar de paraules” / La Independent / Notícies gènere

El lema d’aquest any del Concurs literari, per a joves d’entre 18 i 30 anys...

“Encara no s’ha normalitzat la presència de les dones en la política”

Parlem amb Mireia Boya, una dona càlida i amigable. Suau en les formes i...