Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

Les migrants comparteixen i reflexionen estratègies feministes per reivindicar els seus drets i la gestió de les remeses que envien als seus països

Un cop inaugurat el Seminari Internacional Ciutadanes GlobalsTransformant Fronteres que ha tingut lloc a Barcelona el 17 i 18 de maig, i després de la ponència marc de Badia Bouia, la responsable de Gènere d’ACSUR-Las Segovias, Marta Tudela, va ser la moderadora de l’interessant debat que, sota l’epígraf Drets, reivindicacions i perspectives de les dones en contextos de Migracions, va reunir a diferents ponents de diverses procedències. Eren testimonis de ‘legitimitat especial’ segons Tudela que van aportar diversos temes per reflexionar en els 4 tallers: processos migratoris i drets de mobilitat; ciudadores de la vida com a fonament de l’economia, i polítiques de desenvolupament en la vida de les dones, entre altres. Dels Tallers va sorgir l’Agenda Política i les demandes d’aquestes Ciutadanes Globals a les institucions públiques.

Cristina Reyna, coordinadora de la Fundació Diápora Solidària d’Holanda, va iniciar la ronda de la taula amb el vídeo ‘La Ruta‘ filmat el 2010 en el 1a Trobada Llatinoamericana i del Carib de Migració i Desenvolupament, realitzada a partir de 3 tallers: Drets, Remeses i les Famílies transnacionals. Allà les assistents, procedents de diferents orígens van reflexionar sobre aquests temes. La seva ponència a Barcelona la va dedicar a ressaltar els impactes que generen els processos migratoris que, per a ella, ‘canvien els rols de gènere perquè tenen efectes diferenciats per a homes i dones i, en especial, erosiona el paper dels homes com a proveïdors’.
L’import total de les remeses mundials enviades el 2008 (30,5 milions de dòlars) va significar 3 vegades la suma de l’Ajuda al Desenvolupament. ‘Aquestes quantitats serveixen per cobrir necessitats bàsiques a l’origen, però no ajuden a canviar la situació política allà “lamentava Reyna. Per això, el suggeriment que va llançar per al debat posterior va ser la creació d’una ‘Unitat Feminista transformadora’ per a les migrants, amb l’objectiu de poder canviar la situació de les dones al país d’origen i exigir drets al país de destí. ‘Així ens podríem empoderar i tenir una plena participació política i social’ a ambdós costats. També va apuntar la possibilitat de creació d ‘espais transnacionals perquè circulin béns i idees sobre el desenvolupament’ i una gestió pròpia de les dones sobre les remeses, perquè no poguin ser instrumentalitzades.

Maria Eugenia Blandon, del Grup de Dones de Sant Cugat, que complirà 10 anys el proper any, va explicar que les dones del seu grup, que es dediquen sobretot a la cura de gent gran i de la infància, van viure ‘un xoc‘ en els seus primers moments del procés migratori. Van deixar els seus fills i fillea allà i aquí cuidaven mainada i persones d’altres famílies, el que els va ocasionar forts ‘sentiments de culpa’. La reflexió del seu grup la van fer sobre aquesta ‘maternitat transnacional i la seva discriminació professional, perquè moltes d’elles són més qualificades que els treballs que en realitat exerceixen’. Aquests ‘vincles afectius’ del seu treball de cura, juntament amb interminables jornades de treball té, a més, efectes en la salut. Per Blandon, la reflexió conjunta ha de plantejarse per reivindicar millors condicions de treball, amb més drets i denunciar la precarietat i el racisme. La representant del col.lectiu de Sant Cugat va tenir un record per a la Remei Sipi i la Mariel Araya, les pioneres del moviment associatiu de les dones migrants a Catalunya.

Cal un enfocament de Gènere a les Polítiques Migratòries

La responsable del Comitè de Dones de la Federació d’Entitats Peruans a Catalunya (Fepercat), Graciela Magán, va repassar les causes de la sortida de la migració del seu país: la violència terrorista, els desastres naturals i les crisis econòmiques, però va recordat també que, a partir dels anys 90, les sortides van ser provocades pels efectes socials dels Plans d’Ajustament Estructural aplicats pel FMI (Fons Monetari Internacional). Magán va parlar també dels ‘impactes’ que aquesta migració produeix. ‘Els positius han significat una emancipació per a les dones, ja que contribueixen a l’economia familiar i a més, el seu exemple influeix en les dones de les comunitats d’origen, amb les quals es comuniquen sovint’. Els impactes negatius són els mateixos que els soferts per totes les dones del món, ja que “pels mateixos treballs que els homes, les dones cobren menys que ells ‘.
Magán va plantejar per a la discussió posterior ‘la necessitat d’un enfocament de gènere en les polítiques migratòries, tant en origen com en destinació’, perquè tinguin més impacte positiu. ‘En origen, per possibilitar l’ascens de noves institucions, per si es redueixen els fluxos de remeses i en destinació, per evitar que el control de fluxos migratoris segueixi marginant a les dones per raça, gènere i origen’.
IMG_3255_400La boliviana María Pilar Céspedes Pérez, representant a Madrid del grup SEDOAC (Servei Domèstic Actiu) va fer una presentació a partir dels drets humans i va repassar alguna de les lleis i noves normatives laborals espanyoles que les afecten en l’exercici de les seves activitats. El treball domèstic continua sent ‘invisible i no denunciable’ per part d’organitzacions que, com ‘Amnistia Internacional, es dediquen als drets de les persones i ignoren els nostres’. Per a aquesta representant de SEDOAC el seu treball és ‘entès com caritat’ pels centres parroquials i algunes ONG, ‘però a costa de nosaltres’. Céspedes va denunciar que patien una ‘semi-esclavitud per les jornades de treball de 24 hores “perquè no som propietàries del nostre temps, ni de la nostra vida’ i va parlar de ‘la discriminació exercida per les agències de col.locació’, que són les intermediàries entre elles i les possibles ocupadores, perquè ‘des de la nova llei de Relacions Laborals, les inspeccions de treball ja podrien anar als domicilis a comprovar els interminables horaris i segueixen sense fer-ho’.

La senegalesa Bombo Ndir, de l’Associació de Dones Immigrants Suhsaharianes (ADIS) va explicar els inicis de la primera emigració de senegaleses i gambianes a Barcelona fa molt de temps i va recordar que ‘les africanes emigrem sempre: des de la casa dels pares a la casa dels marits’ i després a altres indrets. Però va explicar que les migrants subsaharianes s’estan plantejant ara ‘enviar les seves remeses individualment’ perquè es facin les coses que elles volen i que siguin importants per al codesenvolupament, i per les families i la societat en les seves zones d’origen. Ja no volen enviar els diners conjuntament amb les dels seus marits, com normalment estaven fent.
L’organització ADIS va començar a treballar a Granollers el 2004 perquè les africanes podessin parlar entre elles i generar confiança a partir de ‘la relació amb altres dones’. Després, van sensibilitzar i mediar en diferents temes, sense distinció de raça, o religió, entre ells les ‘pràctiques nefastes‘ dels matrimonis forçats i la mutilació genital femenina (MGM) i finalment per a ‘conscienciar sobre la discriminació’.
L’any passat, va explicar Bombo Ndir, ‘vam tenir 200 casos de protecció de menors i retirades de passaport per evitar la MGM’ però en el debat va exigir ‘un altra metodologia de treball, per poder incloure a la família’ a la resolució d’aquest problema. ‘No podem coartar la llibertat de circulació i hem d’incloure els homes en aquest tema, com també incloure les àvies’ d’ allà, apuntava. ‘Al Senegal som 12 milions de persones, el 52% dels quals dones, però encara els homes tenen la paraula. De tota manera, nosaltres tenim les nostres estratègies per integrar-los en els nostres objectius. Però hem de coordinar-nos millor tots, aquí i allà, per resoldre aquest problema ‘.
Bombo Ndir va celebrar, en canvi, la nova Llei d’estrangeria de fa poc més d’un any, perquè permet a les dones treballar, en el marc del reagrupament familiar: ‘així podem emancipar-nos. Abans els homes ens embarassaven perquè no fóssim independents’,
explicava.

Ponències del Seminari Internacional Ciutadanes Globals Transformant Fronteres

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Acostant Diversitats des de la Igualtat

OPINIÓ Aquest era el lema escollit per la Jornada de Portes Obertes a la Mesquita...

Jornades GÈNERE I BENESTAR: REPTES I RESPOSTES FEMINISTES

Aquestes II Jornades de Recerca de l’iiEDG tenen com a un dels seus objectius mostrar...

Dones, poder i igualtat al segle XXI: per una gran aliança global

    Al voltant del suggeridor títol “Dones, poder i igualtat al segle XXI”, va...