Per Anna Castillo. Text i Fotografies
El dia internacional contra la Lesbofobia, Homofobia i Transfobia es celebrà a Argentina, Buenos Aires, amb poca participació, però com a tancament de dues setmanes d’intensa activitat en defensa dels drets a la llibertat sexual i a la identitat de gènere. Unes decenes de personas es concentraren a l’entrada al Congres durant la tarda del 17 de maig, sense molt ètic de convocatòria. Si bé la capital portenya és escenari permanent d’activitats de visibilitat i lluita pels drets sexuals, el 17 de maig arribà precedit per una intensificació d’accions d’aquest tipus.
El combat internacional contra la ignorància que és refugi i motor de prejudicis discriminatoris tingué a Buenos Aires varis fronts. Si encara es sent la ressaca de la borratxera que suposà la jove llei del matrimoni igualitari aprovada l’any passat a Argentina, el camí a recòrrer per a la col·lectivitat LGBTTIQ (Lesbianas-Gays-Bisexuales-Travestis-Transexuales-Intersex-Queer) cap a un món igualitari és encara llarg i aspre. Aquesta setmana s’acomplia un mes de que apareguera al nord d’Argentina (provincia La Rioja) el cos d’un jove de 17 anys que es suicidà per patir discrimanció per la seva orientació sexual. Així mateix, part de la societat argentina encara demana justícia per a Natalia Gaitan, assassinada fa un any per ser lesbiana. I front a eixe retrògrad masclisme que encara braga, aquest any es debatrà al Congrès la llei d’identitat de gènere.
En aquest marc es presentà el llibre de la madrilenya Gracia Trujillo, “Deseo y resistencia. Treinta años de movilización lesbiana en el Estado español (1977-2007)”, que tingué una calurosa acollida entre feministes i lesbianes de la capital portenya en la llibreria de temàtica LGTBIIQ “Otras Letras”. La relació d’unitat i posterior separació entre lesbianisme i feminisme, que a l’Estat espanyol post dictadura franquista s’inicià amb els Fronts d’Alliberació Sexual, arribant més recentment al moviment queer, un trànsit similar al viscut a Argentina. (Un llibre de documentació històrica d’imprescindible lectura).
Altra de les activitats més destacades fou el Festival “¿Anormales? Contra toda discriminación de géneros” al centre cultural pub Casa Brandon i que es celebrà de l’11 al 15 de maig. Aquest festival itinerant independent l’impulsen dos activistes de Blégica i França junt a activistes locals dels països on és acollit el Fesitval. Foren 5 dies de projeccions de documentals, espectacles i tallers de tot tipus (des d’autodefensa verbal, creació de stencil, aborts amb misoprostol, cumbia queer, exploració del gènere a través de la vestimenta, sexualitats, acció no violenta…). S’enmarcan en la campanya internacional “Stop trans patologización”. (Per a coordinar un festival a qualsevol pa ís: festival.anormales@gmail.com)
Al Centre Cultural Rojas, els dies 10, 11 i 12, tingué lloc un seminari intensiu sobre identitat de gènere a càrrec de Mauro Cabral, co-director de GATE (Global Action for Trans Equality) i del projecte Incorporacions (Museu d’Antropología, UNC) i autor del llibre “Interdicciones”. Es reuniren activistes, professionals de dret, bioètica, antropologia i psicologia per a explorar els origens i les polítiques de recepció i reelaboració de la noció d’identitat de gènere, atenguent a distints marcs disciplinars i prestant particular atenció a la seva articulació política contemporània.
El mes de maig tanca amb les darreres funcions de l’obra de teatre “Propiedad privada”, dirigida per Alejandra Arístegui i interpretada per ella mateixa junt a Marcela Díaz i Patricia Roncarolo. Desprès de l’èxit de “Drag Kings, cosas de machos” el grup En Vilo, compost per dones, continua utilitzant el recurs Drag King per a satiritzar els rols de mascle arcaic, aquest cop al son d’un tango com a discurs sexista.
