Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

Compartir

Internacional: El canvi climàtic i les desigualtats de gènere

 Els efectes del canvi climàtic incrementen les desigualtats de gènere en les comunitats pobres del món, amb conseqüències terribles per a les dones, va alertar Bridge ( organització internacional d’investigació i recerca d’informació en temes de desenvolupament i gènere, dedicada a procurar l’equitat entre dones i homes així com la justícia i la dignitat social).

En la seva publicació “In brief: Gender and climate change” (En resum: Gènere i canvi climàtic), Bridge va assenyalar que les dones i els homes no experimenten el canvi climàtic de manera equitativa, ja que en existir condicions de desigualtat prèvies la població femenina “pateix més les conseqüències”. 

Als països pobres, on generalment no s’assegura l’accés de les dones a un treball remunerat, elles han de fer la seva vida i la feina de casa depenent dels recursos naturals de la seva comunitat, es dediquen a feines del camp ia la cura de la llar, és dir “es desenvolupen en sectors climàtics sensibles”, segons Bridge. 

A l’encarregar-se de l’agricultura i d’abastir-se d’aigua, les dones s’han d’enfrontar cara a cara amb els efectes del canvi climàtic, i les constants transformacions de l’ecosistema que les envolta, ha afegit l’organització. 

Freqüentment les dones que han de garantir el benestar de la família i que habiten en comunitats rurals es veuen en la necessitat de recórrer grans distàncies per aconseguir menjar, energia i aigua, situació que els deixa menys temps per a la seva educació, participació en les decisions del seu comunitat, i que genera iniquitat de gènere. 

El cas de Colòmbia 

A la regió rural del departament de Santander, a Colòmbia, el canvi climàtic afecta “exacerbadament” la vida de la població, d’acord amb l’anàlisi de Bridge. 

El terratrèmol de l’any passat juntament amb les impredictibles pluges van afectar la regió i es van perdre fonts d’ocupació, de manera que els homes van abandonar les seves comunitats a la recerca de treball, deixant a les dones la cura del camp i la família. 

Històricament les dones de Santander no participaven en les decisions polítiques de les seves localitats, ja que eren relegades a cura de la llar, i abans de participar en les juntes havien de demanar permís als seus marits per expressar la seva opinió. 

No obstant això, va destacar Bridge, pels constants canvis migratoris les dones han hagut de prendre la direcció de les seves famílies i enfrontar les conseqüències del desastre climàtic. 

Les dones de Santander han hagut de crear xarxes de suport per enfrontar la falta d’aliments i el proveïment d’aigua potable, el que els ha donat una posició de lideratge dins de les seves comunitats i representen un exemple per a altres zones rurals. 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya: Igualtat i Feminismes presenta una guia als municipis per implementar el programa TempsxCures

S’ha elaborat una guía, conjuntament amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis...

Nota de Premsa: Soledad Gallego-Díaz guanyadora de la II edició del Premi Margarita Rivière

      El lliurament del guardó serà el divendres 18 de novembre a l’Auditori...

Dones indígenes, absents i maltractades en els mitjans de comunicació

    Els mitjans haurien de ajudar a revertir la situació de pobresa, marginació econòmica i...