Som ciutadanes globals, no migrades eternes ni ciutadanes de segona categoria, van dir representants d’ associacions de dones estrangeres en el congrés Femigra
Ciutadania, fronteres, presons, discriminació, exclusió, treball, (il·)legalitat, empoderament, cures, intervenció, violència, tràfic, tracta, investigació, cossos, nord-sud… són part de les paraules que figuren als títols de les 25 taules de discussió que fa uns dies es va organitzar per parlar de “Feminisme i migració: intervenció social i acció política”.
En una d’aquestes taules, que va generar polèmica, representants de dones estrangeres van demanar a les feministes locals que deixen de veure a les dones migrades des de la problematització.
“Hem de canviar la mirada cap a les persones migrades. Deixar-les de veure com ciutadanes de segona categoria, com a ‘migrades eternes’, deixar-vos de ‘mesquineses’ en els espais de participació política i de representació”, va dir Sara Cuentas de la Fundació Indera.
En el mateix to, la peruana Úrsula Santa Cruz, va agregar que “les feministes ens incorporen al seu discurs des de la problematització, però no des de la solidaritat i la acció política”.
“És indispensable posar en valor la sororitat com una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani, crear aliances polítiques i afectives: construir solidaritats entre dones de distintes procedències e identitats més enllà de les fronteres”, va dir Santa Cruz.
El congrés organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona es va realitzar a l’ Espai Francesca Bonnemaison de la ciutat comtal. Allí, a més de les taules, es van presentar estudis i es van escoltar conferències, es van exposar vídeos i performances, tot referit al tema migratori i sobre el qual La Independent ja va donar informació en l’ anterior edició.
Marta Pérez, part de la taula que va tractar sobre “Participació, apoderament i política”, va explicar que a la Unió Europea es parla de dones migrades com un problema relacionat principalment amb el tràfic sexual, a la indocumentació, entesa com fet il·legal, i a la violència de gènere.
A l’Estat espanyol , va agregar Cuentas, la migració se enfoca des d’una visió problemàtica, un problema que s’ha de gestionar per possibilitar una integració, sense donar, doncs, lloc a un estatus de ciutadania i reconeixement ple de drets humans.
La ciutadania plena és “un punt clau en l’agenda reivindicativa de les ciutadanes globals i que el moviment feminista hauria d’assumir també entre els seus compromisos i demandes”.
“Només arribar desapareix la nostra història. Tota la maquinària institucionalitzada es posa a caminar i de sobte som ‘pobres dones pobres”, va dir Úrsula Santa Cruz. Va agregar que “els nostres cossos, el nostre color de pell, el nostre origen i la feina que fem categoritzen, tipifiquen i estableixen els tipus de relació con ‘els altres’ i (també) ‘les altres”.
Les exposicions van provocar comentaris. Una dona assistent a la mesa va dir que no s’hauria de generalitzar a tot el moviment feminista. Li van respondre que, de la mateixa manera, no s’ hauria de generalitzar, victimizar i problematitzar a tota la migració.
La boliviana Julia Castillo va dir que s’hauria de qüestionar el fet que algunes ONGs “ens utilitzin per obtenir finançament”. Sara Cuentas va agregar que moltes ONGs tenen una visió asistencialista, encara que n’hi ha d’ altres que no.
“Sempre que el moviment d’immigrades diu quelcom, és molt difícil escoltar-nos. Precisament, per això estem aquí, per debatre i generar sinergies”, va afirmar Cuentas.
Per a la dona global, com es diuen elles, és vital vincular al moviment de dones migrades amb els col·lectius globals, “crear xarxes transnacionals per a la incidència perquè som part de la ciutadania global, on els orígens i nacionalismes no compten, sinó les persones i els seus drets”.
