Diumenge 28 abril 2024

Diumenge 28 abril 2024

Cedaw mios

Compartir

Entrevistes a dones sobra la CEDAW

 

Entrevistes  a dones que formen part de diferents col·lectius feministes. Ens donen  la seva opinió  sobre  La Cedaw (Convenció Sobre l’Eliminació de totes les Formes discriminació contra la Dona) amb l’objectiu de descobrir a través de les seves opinions,  el coneixement existent sobre aquesta Convenció per part de les dones, en general, societat civil, organitzacions i col·lectius feministes, i si els seus acords s’estan portant a la pràctica per part dels mes de 190  governs signants. 

 

   

Merce Otero

Merce Otero: Activista Feminista de Ca la Dona

 

 

Creus que des de la Cedaw s’està fent un seguiment executiu, referent al compliment dels acord signats pels mes de 190 països, sobre l’eliminació de totes les discriminacions contra les dones, i si al Consell de Donas de Barcelona i Catalunya, tenen coneixement a fons de la Convenció? es difon prou? 

 

– Crec és una llàstima, però aquestes organitzacions internacionals últimament sembla que han perdut molta visibilitat enfront les terribles crisis i violències mundials. La veritat és que ens queden lluny i el desconeixement que en tenim fa que no sapiguem aprofitar tot el que ens poden oferir. De fet, no sé com s’articula la CEDAW i UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona).

-La vegada que, des del Consell de Dones de Barcelona, ens vàrem sentir més vinculades a aquests organismes internacionals va ser, quan dins del Segon Congrés de les dones de Barcelona, celebrat l’any 2009, per iniciativa de la que era aleshores la vicepresidenta del Consell, la Sra. Victòria Sau, es va presentar la “Declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat”. Es va fer lliurament d’aquest document a la Sra. Gladys Acosta, directora d’UNIFEM de la regió Llatinoamericana i Carib, que va fer una exposició sobre els “30 anys de la CEDAW”. I precisament aleshores era directora executiva de la CEDAW, la Sra. Inés Alberdi.

-Està bé que ara n’estiguem parlant, perquè segur que és molt important tenir una perspectiva global a nivel mundial sobre la situació de les dones, però sobretot el que interessa és saber amb quins recursos personals i materials compta la CEDAW i quines accions està portant a terme actualment . A veure si entre totes compartim aquesta informació…

 

 

 —–

 

Maria Moron

Maria Moron: Antropologia i Activista Feminista de Ca la Dona 

 

Qué opines sobre la Cedaw, creus que s’està fent un seguiment, referent al compliment dels compromisos signats pels mes 190  països, sobre l’eliminació de totes les discriminacions contra les dones?

 

-Negar que es fa un seguiment seria injust, però afirmar que aquest sigui suficient i eficaç ho és igualment. Només cal observar com els drets de les dones son vulnerats sistemàticament per part de tots els estaments socials i polítics i no hi ha mesures correctores eficaces que les facin disminuir arreu.

 

En el Consell de Dones de Barcelona i al Consell Nacional de Dones de Catalunya, les dones que formen part en ells, tenen un coneixement del que representa i significa la Cedaw ??

 

-Coneixement potser sí, però a fonds en absolut. Vull fer menció d’algunes dones que venen fent un seguiment exhaustiu i permanent de les valoracions i noves propostes que cada quinqueni es fa a la seu de NNUU. Però és més mèrit de l’interés personal d’aquestes dones professionals i activistes que no pas del seguiment i difució que es fa des del Consell de Dones.

 

Els esforços i els recursos que s’estan utilitzant per al manteniment d’aquests acords, es difonen i donen a conèixer el suficient i necessari ??

 

-Els esforços i recursos es coneixen en bona part pel seguiment que li fan les dones per poder continuar treballant en projectes i activitats que ajudin a pal.liar lesdiscriminacions i aconseguir augmentar l’exercici dels seus drets. Tanmateix, els recursos destinats a fer polítiques de dones que millorin la seva qualitat de vida han estat els primers en rebre les retallades amb l’excusa de la crisi econòmica i si aquests eren insuficients ara son testimonials en els pressupostos dels governs.

 

  

Mireia Bofill

Mireia Bofill. Representant de Ca la Dona al Consell Nacional de Dones de Catalunya

 

La Cedaw aquesta fent un seguiment executiu, en referència al compliment dels acord, signat pels mes de 190 països sobre l’eliminació de totes les discriminacions contra les dones??

 

-La veritat és que no sé quin tipus de seguiment es fa des de les diferents institucions, però tinc la impressió que és poc eficaç, ja que sé que Espanya no està complint com hauria i així ho ha denunciat a l’abril de 2014 la Plataforma CEDAW Ombra en un informe subscrit per més de 200 organitzacions de dones, però no sembla que aquestes denúncies tinguin massa efecte.

-La premsa s’ha fet ressò d’alguna sentència judicial que apel·lava a la CEDAW, per exemple en un cas de custòdia compartida que va acabar amb l’assassinat de la nena, però el que es trasllueix d’aquesta informació és que els resultats són molt lents. De fet, en l’últim plenari del Consell Nacional de Dones es va informar que, tot i existir un dictamen respecte a aquesta qüestió, aquest no se sol tenir en compte.

 

Al Consell de Dones, les dones que el componen, tenen un coneixement a fons de la Convenció Cedaw ??

 

-No directament, encara que en els últims anys crec que se li ha començat a dedicar més atenció gràcies a la insistència d’algunes companyes que participen en la compi (Coordinadora d’Organitzacions de Dones per la Participació i la Igualtat), la qual a l’octubre l’any passat va organitzar unes jornades a Tarragona, en què va participar, entre altres, l’Assemblea Territorial de Tarragona del Consell.

-Des de fa un any estic força desvinculada del Consell, ja que ara Ca la Dona només està representada en el Plenari, que es reuneix un cop l’any, i pot ser que últimament s’hagi fet alguna cosa més i se m’hagi passat per alt.
 

Els esforços i els recursos que s’estan utilitzant per al manteniment d’aquests acords, es difonen i donen a conèixer el suficient i necessari ??

 – No, en absolut. La majoria, començant per jo mateixa, els desconeixem.

 

 

 

Merche Alvira 

Merche Alvira Latorre:Mestra, Psicòloga Comunicaria i Activista Feminista

 

Creus que des de la Cedaw s’està fent un seguiment executiu, en referència a l’acompliment dels acord signats per més de 190 països sobre l’eliminació de totes les discriminacions contra les dones ?? 

 

 -No, crec que no s’està fent el seguiment sobre l’execució del CEDAW, i s’hi s’està fent no m’ha arribat la informació. Això vol dir que caldria generar noves actuacions i mecanismes de comunicació amb l’objectiu de fer arribar els resultats i el seguiment dels acords de la convenció . 

 

Al Consell de Dones de Barcelona i Catalunya, les dones que el componen tenen un coneixement a fons de la Convenció Cedaw ? ?

 

-No conec a cap dona que forme part del consell del CEDAW, però imagino, o dono per  fet, que coneixeran el contingut i els articles de la convenció en profunditat .  

 

Els esforços i els recursos que s’estan utilitzant per al manteniment d’aquests acords, es difonen i donen a conèixer el suficient i necessari??

 

-No, està clar que no s’estan donant a conèixer els resultats i els avanços. Però cal continuar treballant, tot i les diferents lleis,convencions, jornades i manifestacions dels moviments feministes i socials, les dones continuen sent objecte d’importants discriminacions en tots els àmbits de la vida quotidiana ( familiar, laboral …).  

 

 Dolore

 

Dolors Renau: Antropologia, Escriptora i Feminista 

 

Creus que s’estan complint els acords signats per més de 190 països amb la Cedaw, per a l’eradicació de la discriminació i desigualtat contra les dones?

-Crec que no es compleixen perquè els acords no són vinculants.

 

S’haurien de crear nous protocols, més seriosos, que no fossin recomanacions, sinó obligacions, perquè la Cedaw, realment es dugués realment a la pràctica?

-La CEDAW (1979); no hagués fet falta si es prengués al peu de la lletra la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 que: “reconeixia els drets inherents a la persona humana sense distinció de raça, color, sexe, llengua, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició “.
Si no anem a la “arrel” on comença el món de la significació, és difícil canviar les relacions individuals que sustenten el patriarcat. Cal donar-li en primer lloc “categoria pública” al patriarcat. L’única institució “inscrita” però no “escrita”. Nomenar-lo, com qualsevol estatut o Constitució, és a dir reconèixer-lo com institució, i abolir-ipso facto amb mesures punitives vinculants acceptades per tots els països.

 

Seria necessari, que des de les dones, ia nivell internacional, es creés un tribunal, on tota la pràctica discriminatòria, que practiquen els països i en tots els àmbits, fos gestionada per dones, on les víctimes també tinguessin els seus espai de decisió?

 

-Crec que en una societat plural cal implicar els homes, ja que actualment les dones encara no estan en els llocs de decisió i un Tribunal format per dones, pot ser molt interessant i aconseguir alguns èxits però no garanteix un canvi estructural.

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Itàlia: Gisella Evangelisti presenta el seu llibre “Dalla corba del fiume all’ improvviso” / La Independent / Notícies gènere

“Tot d’una, des de la corba del riu” (Dalla corba del fiume all’improvviso) és el...

Barcelona: Xerrada de Wafaa Moussaoui sobre les dones mulsulmanes a Occident / La Independent / Notícies gènere

  Activista feminista catalana i musulmana, fa xerrades als barris sobre el que significa ser dona musulmana a Occident,...

Pla d’igualtat entre dones i homes 2019-2022

  Davant la Comissió d’Igualtat de persones del Parlament de Catalunya, aquest 5 de febrer,...