OPINIÓ
Abans de l’estiu em van arribar veus, gràcies a feministes involucrades, que s’estava preparant una gran marxa feminista des de tot el territori espanyol cap a la capital del regne. El seu objectiu era reclamar de forma contundent i davant tota l’opinió pública altres formes de governar que tinguin en compte totes les violències masclistes que violen els drets humans impunement a Espanya (també incloc Catalunya, ja que en aquestes vergonyes no ens podem escapar pensant que “aquí” és menys).
De seguida que em vaig assabentar vaig mostrar el meu suport a una iniciativa com aquesta fent el que estigués a les meves mans i al meu cap. A la companya feminista que m’ho va dir em vaig oferir a fer el que creguessin oportú per tal de sumar més gent. A la vegada, se’m va ocórrer preguntar a companys de l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere(AHIGE) a Madrid, germana d’Homes Igualitaris a Catalunya, si ells tenien coneixement sobre aquests preparatius, ja que era la ciutat a on les reunions presencials preparatòries s’estaven celebrant. De pas li vaig demanar que assistissin a les reunions i donessin suport, per evitar que per enèsima vegada els homes no féssim com sempre havíem fet: mirar-nos-ho des de la distància i de forma silenciosa sense fer res més (en els millors dels casos).
Els companys d’AHIGE Madrid em van informar que estaven assabentats dels preparatius i que les feministes que hi assistien ja els hi anaven informant de tot plegat. També és veritat que altres companys d’AHIGE d’altres territoris em van comunicar que també estaven interessats. D’aquesta manera, des de tots els “AHIGE” d’arreu de les “Espanyes” ens vam anar assabentant de la marxa cap a Madrid el 7 de novembre. I a partir d’aquí vam començar a rumiar per veure què podríem fer per tal de sumar més energies i, en el nostre cas particular, si podríem sumar més homes “sensibles” a la marxa.
A Barcelona els Homes Igualitaris-Ahige Catalunya vam celebrar el passat 17 de setembre un cafè-tertúlia sobre la marxa del 7 de novembre. Vam convidar a la companya Carme Freixa per tal que ens informés de la marxa que ja s’havia convocat de forma pública. A la tertúlia hi van assistir més dones que homes, com és habitual que passi per parlar sobre violències de gènere, fins i tot quan la tertúlia l’organitzi una entitat d’homes i feministes (també per a vergonya pròpia del gènere del que formo part).
Tot i així, podem estar satisfets perquè hem difós i animat a més gent a participar a la gran marxa i, a més a més, queda demostrat que els homes feministes tenim força suficient com per sumar-nos a causes feministes i difondre i divulgar accions, manifestacions o com és el cas, marxes feministes. De fet, que jo mateix estigui redactant aquest article per a “La Independent”, una agència de notícies amb visió de gènere, ja demostra que totes dones i homes podem treballar plegats i més i millor per un món sense violències de gènere. Cadascuna i cadascú des del seu àmbit i amb els seus recursos. Interioritzant, vivint, difonent i sensibilitzant valors i accions feministes. Des del meu humil parer opino que aquest és el millor futur que podem observar al moviment feminista i al món que compartim, i sempre, sempre prenent consciència de la nostra realitat de gènere tant individual com col·lectiva.
