Colombia 1 y 1 bis

Compartir

Entrevista: Alix Morales Marín de l’ANZORC: “El nostre feminisme camperol és un exercici d’agrupació”

l’Associació Nacional de Zones de Reserves Camperoles, Anzorc, va crear la Coordinadora Nacional de Dones per tal de discutir la problemàtica amb enfocament de gènere, drets de les dones i les reivindicacions camperoles.

VEU* va dialogar amb Alix Morales Marín, que forma part d’aquesta innovadora iniciativa.

“Per això ells formen part d’aquest procés i on estem les dones, estan convocats els homes i quan no podem comptar amb els homes adults perquè el masclisme o el nivell de relació amb les dones no els permeten entendre que tenen privilegis sobre les dones, doncs convidem els nens i joves perquè les noves generacions tinguin relacions més harmòniques i les dones visquem lliures de violències basades en el gènere

Des del 2016, La Asociación Nacional de Zonas de Reservas Campesinas Anzorc, va crear la Coordinadora Nacional de Dones per tal de discutir la problemàtica amb enfocament de gènere, drets de les dones i les reivindicacions camperoles. VEU va dialogar amb Alix Morales Marín, que forma part d’aquesta innovadora iniciativa.

Segons tu, què vol dir ser una dona camperola?

És una dona que té una relació directa amb la terra, que té un compromís social amb les zones camperoles, amb la comunitat i amb les dones perquè ens hem d’entendre de manera individual com a part d’un territori i d’un procés social.

L’exercici de ser dona camperola ens convoca a estar organitzades ia generar punts d’acord per discutir sobre les coses que estem fent, que estem vivint i que ens afecten com a dones des de la territorialitat i aquest exercici que ens lliga a la terra ens manté unides a través de les llavors, de la sobirania alimentària, de la cura del territori i de les accions que ens permeten preservar la cultura camperola des d’on estiguem ubicades perquè som molt diverses. Totes tenim diferents maneres de ser i d’habitar els nostres territoris.

Quines són les metes i reivindicacions que tenen com a dones camperoles?

Nosaltres vam iniciar-nos amb una agenda per a les dones camperoles que tenia a veure amb un exercici d’exigibilitat, que inclou el nostre reconeixement com a subjectes de drets que està travessat per la participació política de les dones a diferents escenaris, la sobirania alimentària com un exercici que ens permet mantenir la identitat camperola als diferents territoris, protegir el territori, produir aliments i cuidar les llavors natives i cercar la manera d’habitar els espais lliures de violències basades en el gènere.

Dones protagonistes

Com a organització, Anzorc darrerament s’ha preocupat molt per incloure les dones de les bases.

Quina és la història de la creació de la Coordinadora Nacional de Dones?

Des que l’Anzorc es va crear, les dones hem participat activament en l’exercici d’assemblees i presa de decisions per establir un diàleg sobre la nostra situació a les Zones de Reserva Camperola i com volem viure les dones en aquests territoris.

En una trobada nacional que es va realitzar a Curumaní, Cessar, el 2016, es va decidir conformar la Coordinadora Nacional de Dones de Zones de Reserva Camperola i allà vam començar a treballar en un exercici per construir una agenda que ens permetés a les dones saber quines eren les nostres problemàtiques i quines accions anàvem a prendre per trobar solucions.
En aquesta trobada vam fer l’exercici de nomenar les delegades, però només fins al 2018, és a dir, dos anys desprésens vam poder trobar en un espai totes les delegades per començar a coordinar-nos des dels diferents territoris.

Com arribes a formar part de la Coordinadora de Dones d’ANZORC?

La coordinadora està formada per set nodes a nivell nacional, jo faig part del procés suroccident i en una assemblea general el 2016 a Chaparral, Tolima, vam delegar dues dones per node per  part de la Coordinadora i en aquest espai em van delegar com a part del procés.

Acord de Pau

Quina ha estat la feina de la Coordinadora Nacional de Dones d’Anzorc?

Nosaltres vam fer el 2018 una escola nacional amb la Coordinadora on vam treballar tots els temes de drets humans, la història dels feminismes, el dret a la terra, al territori ia la territorialitat, la sobirania alimentària, l’enfortiment de la identitat camperola i tot allò que té a veure amb la normativitat de les violències basades en el gènere i amb les economies socials i solidàries.

Aquesta escola l’hem replicat a nivell nacional ia partir d’això hem enfortit molt la Coordinadora i hem aconseguim que s’inclogui, dins dels estatuts de l’Anzorc, un capítol amb tres paràgrafs que tenen a veure amb la integració de les accions que volem desenvolupar les dones per sentir-nos reconegudes i parteix d’una organització amb igualtat de condicions entre homes i dones.

De la mateixa manera, construïm una política de gènere institucional que té sis eixos importants i,a partir d’aquests, fer accions direccionades per realitzar-les a l’interior de les organitzacions i de les zones de reserva camperoles. Aquests eixos són el ressort per exigir-li al govern ia les institucions que tenen jurisdicció sobre aquest tema, perquè apalanquin el desenvolupament de les polítiques de gènere.

El punt 1 del Acuerdo de Paz sobre Reforma Rural Integral és un dels que més ha tingut dificultat per implementar-vos. Vostès com llegeixen això i quines propostes tenen per a la implementació d’aquest acord?

Al sector camperol en general, no només a les dones, ens interessa  que es compleixi aquest punt quant a la consolidació i constitució de les zones de reserva camperola. Hi ha un component especial que és el tema de l’accés a la terra per als camperols i nosaltres des del nostre afer, des del feminisme camperol, necessitem l’accés i l’autonomia de la terra per a les dones camperoles.

Hem fet diversos exercicis d’exigibilitat perquè el govern compleixi i posi en marxa de manera real i efectiva l’Acord de Pau. Sentim que la barrera més gran que ha posat el govern a la constitució de les Zones de Reserva Camperola té a veure amb l’estigmatització de les zones i de la pagesia en general, amb el rebuig i desconeixement del paper que tenim en el desenvolupament social, polític econòmic d’aquest país.

Tot i que les Nacions Unides van aprovar el reconeixement de la pagesia colombià com a subjecte de drets, el Govern no ho ha fet, sabent que més del 39% de la població rural es reconeix com a pagesa.

Feminisme pagès

Com interpreten el feminisme camperol?

És un discurs en construcció que es pot emmarcar dins dels feminismes descolonials, és un exercici polític que estem realitzant les dones camperoles. Ens reconeixem com a feministes camperoles perquè des de la nostra forma cultural de viure i habitar el territori fem diferents accions que ens identifiquen amb aquesta agenda però que tenen particularitats.

El nostre feminisme camperol és un exercici d’agrupament entre dones que ens permet trobar-nos als espais que culturalment habitem, però que integra també els nostres companys homes, perquè creiem que el feminisme ha de ser una teoria que ens porti a realitzar accions per transformar la societat, per tombar el patriarcat i per això necessitem transformar les maneres de pensar i de relacionar-nos amb els homes.

Per això ells fan part d’aquest procés, i on estem les dones, estan convocats els homes, i quan no podem comptar amb els homes adults perquè el masclisme o la manera de relacionar-se amb les dones no els permeten entendre que tenen privilegis sobre les dones, doncs convidem als nens i joves perquè les noves generacions tinguin relacions més harmòniques i les dones visquem lliures de violències basades en gènere.

Aquest concepte és, com tot, praxis i l’hem treballat en diferents espais, aprenent i posant-lo en pràctica tractant de transformar aquests lideratges masculins que són tan patriarcals, violents i agressius, perquè els nostres companys entenguin que el nostre feminisme no busca estar per sobre de ningú sinó generar accions d’equitat i d’igualtat, però sobretot el reconeixement i la reivindicació de la nostra aportació com a dones en la construcció de la societat.

Foto: Setmanari Veu

*El Semanario Voz és un diari colombià ideològicament d’esquerra dirigit des del 1994 per Carlos Lozano Guillén. El diari va ser fundat el 20 de juliol de 1957 pel Partit Comunista Colombià que per aquell temps era una organització política declarada il·legal per la dictadura del general Gustavo Rojas Pinilla.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar