Dijous 10 octubre 2024

Dijous 10 octubre 2024

El feminisme va canviar les relacions entre els sexes

 

 

OPINIÓ

Vaig créixer envoltat de dones fortes, de dones que la guerra va deixar vídues o solteres, de dones que van superar dificultats difícilment imaginables.

De nen m’ adormia escoltant la màquina de cosir de la meva mare, una modista que també va ser dependenta, fruitera, portera, metal·lúrgica …

El franquisme ens va empènyer a l’exili polític i econòmic. Als 14 anys la mare em va assignar tasques domèstiques i es va negar a ensenyar a cosir a les meves germanes, per la sobrecàrrega de treball que suposava per a la dona d’un obrer. Va portar pistola a la bossa fins que va tornar a Espanya i va ser la primera regidora de la seva ciutat. El seu últim gest polític, en solidaritat amb les processades de Bilbao, va ser la signatura d’un document en el qual afirmava haver avortat.

En l’exili vaig conèixer a homes que figuren en els llibres d’història i als feministes reivindicant el dret a l’avortament o a la iniciativa sexual. I va ser una poetessa catalana, que recitava com ningú “El crim va ser a Granada”, la qual em va animar a tornar a València per lluitar contra la dictadura.

Mentre la prioritat va ser la conquesta de les llibertats jo m’enamorava de dones a les que admirava pel seu valor i per la seva capacitat per qüestionar-me. Mort en Franco els homes  copavem la direcció dels partits i els sindicats, i ens vam creure capaços de decidir fins el que havien de dir les nostres companyes en les assemblees de dones que començaven a sorgir. Amb això provoquem que moltes antifranquistes apartessin les seves diferències partidàries per construir un moviment de dones que, per afirmar la seva autonomia, rebutjava als homes en les seves activitats i qüestionava a les feministes que militaven en organitzacions mixtes.

Les meves dificultats amb el centralisme democràtic i les meves relacions amb el moviment d’alliberament sexual van afavorir que acceptés integrar-me en el primer grup feminista que buscava imposar en la pràctica el dret a l’avortament. Això em va donar una perspectiva privilegiada de les relacions heterosexuals i les seves conseqüències. Vaig apostar per l’educació sexual quan vaig veure que la demanda d’ “anticonceptius per no avortar, avortament lliure per no morir” era un pegat si no es qüestionava la sexualitat masculina.

El feminisme va canviar les relacions entre els sexes sense que la majoria dels homes se sentissin al·ludits i jo, que em relacionava amb feministes i envejava la intimitat que aconseguien en els grups d’autoconeixement, vaig decidir convocar un grup d’homes (el 1985) per veure com ens afectava el canvi i com podíem contribuir a accelerar, donant sense saber-ho un impuls al Moviment d’Homes per la Igualtat.

Des de la seva aparició el feminisme aporta enfocaments nous a temes vells.

Sense que ningú els regali res han reivindicat, davant de tot tipus de desqualificacions, temes com el divorci, la promiscuïtat, la nit, l’anticoncepció, l’avortament, la igualtat de drets i oportunitats, les quotes, els canvis legislatius, la discriminació positiva, el treball domèstic … Reivindicacions acompanyades de tot tipus de mobilitzacions, sempre pacífiques, en què han assumit riscos i superat períodes de desmobilització que van acabar amb molts moviments de la transició. Superaren moments on només es veien brases a la universitat i les institucions, mentre augmentava la reguera de víctimes que quedaven a la cuneta de la història. Però de tant en tant passava alguna cosa que les feia ressorgir.

A la fi dels 90 va ser la indignació davant l’assassinat d’Ana Orantes el que va posar en l’agenda la violència que patien en les relacions de parella.

La victòria del PP i la desmobilització social que va provocar les mesures anti “crisi” van portar a pensar en l’escenari ideal per retallar el dret a l’avortament, la conquesta més treballada pel feminisme des de la transició, i el tren de la llibertat va ser el fermall a una resposta del moviment feminista que va provocar la dimissió de Gallardón i un relleu generacional que, amb el partit socialista a l’oposició, no es va poder controlar amb ajudes als col·lectius afins.

La manifestació de Madrid del 7N de 2015 va fer saltar pels aires la cotilla legal que mantenia les violències masclistes en l’àmbit de la parella, i el 25N de 2017 el moviment feminista demostrava la seva implantació territorial amb manifestacions massives en més de 50 ciutats, contra ” la manada ” i els intents de qüestionar la seva víctima. El passat 8 de març, la de dones va ser la primera vaga política de la democràcia, i les manifestacions de la tarda una demostració sense precedents de força del moviment feminista, que ha ficat en l’agenda política temes com la bretxa salarial o les cures, que semblaven tenir més capacitat descriptiva que de mobilització.

Ja podem dir que la majoria dels homes se senten al·ludits, que són capaços d’identificar molts dels seus privilegis i abunden els que comparteixen la necessitat del canvi, com demostren la seva presència creixent en les manifestacions feministes, els milers d’homes que van assumir les cures a casa perquè els seus companyes visquessin el 8M, o els que van atendre els punts de cures que es van muntar aquell dia en molts pobles i ciutats.

Després d’una vida acompanyant a les feministes, amb alguns desacords sobre el lloc que hem d’ocupar els homes en la lluita per la igualtat, he d’admetre que segueixen sent el motor del canvi dels homes perquè es necessita la seva pressió perquè renunciem a molts els nostres privilegis.

 

* José Ángel Lozoya Gómez és membre del Fòrum i de la Xarxa d’homes per la Igualtat

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: La (Cenicienta) que vull ser. Dona i Canço

...

Catalunya: 25N. Actes institucionals

Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones El conseller de Benestar...

Ma. Àngels Viladot

Però si només és un acudit! L’humor sexista

OPINIÓ Deia un savi que on no hi ha sentit de l’humor hi ha dogma....