PORTADA

Compartir

Cuidar per a Sostenir la Vida: recerca feminista descolonial sobre treball de la llar i les cures

 

 

El 23 de febrer, es va presentar a Catalunya la recerca “Cuidar per Sostenir la vida” sobre el treball de la llar i les cures des de la perspectiva feminista descolonial. 

 La Independent va entrevistar a la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i a una de les protagonistes, treballadora de la llar i les cures de Tarragona.

Arlene Cruz Carrasco és advocada, des del 2006 viu a Barcelona, fins ara no té la nacionalitat, porta més de deu anys esperant l’anhelat paper que la reconegui ciutadana de ple dret. Sara Cuentas Ramírez és periodista i investigadora social, des del 2004 viu a Barcelona, va treballar com a cuidadora durant els dos primers anys i va esperar gairebé vuit anys per obtenir el DNI. Johana T. és treballadora de la llar i les cures a Tarragona, en règim d’ interna. Fa dos anys va arribar a Catalunya des de l’Equador. En el seu enyorat Guayaquil treballava com a secretària, va deixar a la seva filla petita amb la mare, i amb el seu treball li envia diners per a la seva criança. Johana és una de les protagonistes de la recerca, que prefereix mantenir-se en l’anonimat per evitar problemes amb els seus ocupadors.

Sara i Arlene, dominicana i peruana, respectivament, són cofundadores de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament que s’autodefineix com col·lectiva feminista descolonial integrada per dones de diversos orígens provinents de l’anomenada Abya Yala (Amèrica Llatina i el Carib) i de l’Àfrica (Senegal, Marroc i Guinea). Elles són les artífexs de la recerca “Cuidar per a sostenir la vida”, iniciativa desenvolupada durant gairebé un any amb el suport de Intered Catalunya i amb implicació activa i protagònica de treballadores de la llar i les cures de Tarragona, l’Associació de Dones Migrants Diverses de Barcelona, Associació de Dones Migrades Subsaharianes-ADIS de Granollers, Dones Endavant de Girona, Centre Llatinoamericà de Lleida, Grup Feminista de Ponent Dones de Lleida i Associació de Camerunesos i Aliança ètnica de Lleida. Es tracta de la primera recerca feminista descolonial que, des de l’anàlisi situat i no acadèmic, denuncia les opressions classistes, masclistes, racistes i capitalistes que impacten en les dones migrades diverses i treballadores de la llar i les cures. Des de l’Independent voliem posar en valor el procés d’aquesta recerca, perquè encara els resultats es donaran a conèixer les properes setmanes.

 

 

ArleneSara

 

Sara Cuentas Ramírez y Arlene Cruz Carrasco

 

 

Què significa aquesta recerca per a vosaltres?

Johana T.: És un treball molt valuós que cal per donar a conèixer el que normalment no es diu, el que volen que callem perquè no els agrada escoltar, que vivim en un entorn d’esclavitud, perquè així ens volen tenir. No vaig poder estar a la presentació perquè treballo també els diumenges, però quan em van enviar el primer esborrany de l’autodiagnosi em vaig emocionar llegint-me a mi mateixa i veient que hem reflectit la realitat que vivim i també la força que tenim, perquè no som víctimes, estem lluitant i això es reflecteix en l’estudi. També em vaig emocionar perquè Sara i Arlene s’han recollit amb molt d’afecte i respecte les nostres veus i anàlisi. A el principi, estava recelosa, quan em van dir de participar, i vaig preguntar qui eren les de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament. I quan els vaig conèixer, vaig dir que sí, sense pensar-ho, perquè són dones migrades com nosaltres, perquè són companyes molt properes i han demostrat realment el seu suport amb aquest treball.

Arlene C.: És la primera recerca feminista descolonial qualitativa que es desenvolupa des del coneixement situat i no acadèmic sobre el treball de la llar i les cures. És un treball que evidencia els propis anàlisi de les companyes dones migrades diverses i treballadores de la llar i les cures, i també des dels propis anàlisi de les que encara som mirades i interpretades sense capacitats epistèmiques. Em refereixo a nosaltres, les dones en condició de migració, perquè costa creure que siguem capaçes de produir coneixement. En l’actual context on la Llei d’Estrangeria, el racisme institucional, social i cultural augmenten, considerem important visibilitzar la realitat que viola drets laborals, socials i polítics de les treballadores d’aquest sector, des d’una mirada feminista descolonial. A més, he de dir que la recerca l’hem fet aplicant la metodologia creada per la nostra companya Sara Cuentas. La metodologia Anàlisi descolonial per al Canvi.

Sara C.: És una experiència alliçonadora, fruit de la participació col·lectiva de totes les organitzacions implicades. Podria expressar que és un exemple vívid de com la suma de capacitats, de reconeixement col·lectiu, de sinergia i consonància reivindicativa s’unifiquen per generar un fruit de transformació i de contribució pel canvi. “Cuidar per a Sostenir la Vida” pretén donar una lectura diferent a les cures, a la conciliació, a l’economia, a la cadena i al sistema global de cures i posar en qüestió la colonialitat de poder, del saber i de l’ésser en aquest àmbit. Sobretot, perquè realitza una anàlisi sistèmica que qüestiona l’actual model de desenvolupament i Estat de Benestar i denuncia el procés civilitzador colonial, generador de violències estructurals que impacten en la vida de les qui tenen cura de la vida. Perquè tenir cura de la vida en aquest actual procés civilitzatori és altament subversiu.

 

 

TALLER CURES GIRONA 3

Sessió de diagnòstic participatiu amb Dones Endavant de Girona

 

 

Com neix la iniciativa?

Sara Cuentas.: Va ser una iniciativa conjunta entre Intered Catalunya, organització que acciona en temes d’educació i solidaritat internacional, i la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament (XarxaMGD) i amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació a al Desenvolupament. Des del principi va ser una relació igualitària, sempre respectuosa i de generar llaços entre sabers. Cadascuna va posar les seves capacitats i així vam iniciar el treball per impulsar el diagnòstic participatiu. Una de les qüestions que vam posar sobre la taula era que, si bé nosaltres som una col·lectiva activista, volíem tenir una relació horitzontal amb InteRed Catalunya qui era la que posava els recursos a disposició per desenvolupar la recerca. I aquesta condició es va acceptar i va respectar sempre. Es compartien les decisions de manera conjunta. Així vam iniciar aquest camí.

Arlene Cruz: També vam voler implicar de manera significativa a l’Associació de Dones Migrants Diverses de Barcelona ??per tot el seu important treball organitzatiu, per la seva aportació reivindicativa que fan sobre la dignificació de drets de les treballadores de la llar i les cures. Així com elles, també es van implicar la resta d’organitzacions com Associació de Dones Migrades Subsaharianes-ADIS de Granollers, Dones Endavant a Girona, i les organitzacions Centre Llatinoamericà de Lleida, Grup Feminista de Ponent Dones de Lleida i Associació de Camerunessos i Alliança ètnica de Lleida, i per descomptat les companyes treballadores de la llar i les cures de Tarragona, unes 15 companyes amb qui vam haver de dialogar a la nit, ja que era l’únic moment que tenien un poc de temps, abans d’anar a dormir.

Johana T.: A mi em va passar la veu una amiga i jo vaig passar la veu a altres, i així vam sumar unes quantes. Nosaltres, puc dir, hem sentit una cura també dins d’aquest procés de part de les companyes de la XarxaMGD. Elles sempre van prendre en compte els nostres temps, es van adaptar a les nostres prioritats i a la nostra disponibilitat; també tinc entès que a les ciutats on hi va haver sessions presencials, aquestes es van realitzar els diumenges per afavorir la participació de les companyes que de dilluns a divendres estan treballant en les cases. En el cas de nosaltres, que estem a Tarragona, algunes treballem fins i tot els diumenges, i la nostra participació va ser per trucades de telèfon. Han estat molt pacients i han tingut molt de respecte i sobretot afecte. Se’ns va dir en tot moment quina seria la dinàmica i com es presentaria la informació i així ha estat, tot com s’ha dit.

CURES GIRONA 1

 

Sessió de diagnòstic participatiu amb Dones Endavant de Girona

 

 

 

En què va consistir el procés de recerca?

Arlene Cruz: Com bé assenyala la companya Johana va ser un procés participatiu i sempre tenint en compte la realitat, prioritats i disponibilitat de les participants. Es van realitzar sessions presencials a Barcelona, ??Lleida i Girona i en el cas de Tarragona es van fer connexions telefòniques per conversar de manera individual amb cada companya. Les sessions presencials es van fer els diumenges perquè és l’únic dia que les companyes poden disposar del seu temps. Totes van ser molt generoses al compartir les seves anàlisis situats, sempre amb la confiança dels que ens sentim com a germanes i que sabem que el que recull i compartit anava ser per alimentar una recerca i que seria també per a elles una eina de denúncia sobre les opressions que les afecten .

Sara Cuentas: Les sessions van ser en format de diàleg i dinàmiques participatives on vam treballar diversos eixos com: economia de la cura, sistema de cures, cadena global de cures, treball de la llar i de la cura no remunerat i remunerat, usos de el temps i autocura. Va ser una metodologia molt propera i molt sentida, reconeixent i revalorant els seus sabers i anàlisi. Per a nosaltres era fonamental que en el document final de la recerca quedaran reflectides tal qual les seves veus, si no, no tindria sentit. En el cas de les entrevistes individuals va ser dedicar temps a tornar a fer dues o tres trucades més a la mateixa companya, perquè el limitat temps de disponibilitat com a treballadores internes condicionava la seva disponibilitat, totes les entrevistes les vam fer cap a les 10 de la nit, la hora que elles podien disposar d’un poc de temps per conversar. En realitat ha estat un procés molt alliçonador. Totes, dones de diversos orígens, del Senegal, Camerun, Marroc, Colòmbia, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Equador, Perú, Mèxic, Veneçuela, Xile, Tunísia i República Dominicana.

Johana T.: Particularment, em va agradar molt com ens van fer les preguntes per telèfon, no va ser una relació freda, ni només de fer-nos preguntes i nosaltres respondre. Era com si estiguéssim comentant a una amiga nostres coses, els nostres problemes, fins i tot va ser molt important perquè mai sentim com que érem estudiades o analitzades que, normalment fan això les acadèmiques, que sembla una enquesta tota freda i sense tenir en compte que ets un ésser humà. Ens sentíem molt còmodes, i vam poder parlar amb total confiança i donar les nostres anàlisis com diu la Sara, les nostres anàlisis de la nostra pròpia realitat.

 

 

TALLER CURES GIRONA 2

 

Sessió de diagnòstic participatiu amb Dones Endavant de Girona

 

 

 

Què destacarien d’aquest procés?

Arlene Cruz: Que són dones de totes els territoris de Catalunya, són 70 dones migrades i treballadores de la llar i les cures, que l’estudi diagnòstic recull totes les seves veus i ha estat de manera conjunta entre totes, des del nostre feminisme descolonial activista i la seva anàlisi situat de resistència viscuda a l’opressió. Les sessions presencials i les entrevistes han posat sempre el sentipensar en la pràctica. Hem compartit afectes, sabers i anàlisi entre totes, i això reconforta molt.

Johana T.: L’afecte i el respecte amb el qual s’han relacionat amb nosaltres. El vaig notar des del principi, Sara és una dona amb la qual pots relacionar-te fàcilment, ella és molt intel·ligent, també càlida, humana (“això ho has de posar en l’entrevista encara que ella digui que no”, diu amb un somriure). És una dona lluitadora, ens hem compartit amb ella les nostres experiències, el difícil que és ser dona migrada, d’orígens indígenes, en un país de blancs europeus. Em sento contenta que ella juntament amb Arlene siguin les que van fer aquesta recerca. És temps de que parlem nosaltres sense que les acadèmiques parlin per nosaltres. Sara i Arlene no són acadèmiques, són companyes de lluita que han viscut les mateixes experiències que nosaltres vivim ara, i que han tirat endavant i han posat les seves experiències en aquest estudi nostre i de totes.

Sara C.: Destacaria la sinergia col·lectiva, el com hem tingut l’oportunitat de compartir capacitats entre totes i reconeixement polític. Per la meva banda, em sento molt satisfeta d’haver fet possible que, una organització a la qual valorem i reconeixem, l’Associació de Dones Migrants Diverses (MMD) pugui tenir ara una eina de comunicació i visibilitat política, em refereixo a el vídeo documental “Al otro lado del cuidado “, produït per la productora Bruna i Intered Catalunya. Des del principi, quan sabíem que hi hauria recursos per realitzar un documental com a part de el procés de la diagnosi, vam considerar des de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament que les companyes de MMD es mereixien una eina de visibilitat pròpia que evidenciés la seva lluita i els seus referents específiques. Sobretot, perquè les companyes que van participar en les sessions presencials a Barcelona tenen força organitzativa i amb molta capacitat d’anàlisi i reflexió vindicativa que cal visibilitzar. Així va néixer “Al otro lado del cuidado”, un vídeo documental fruit d’aquest procés de reconeixement col·lectiu. També volia destacar l’acció organitzativa de Dones Endavant de Girona, una col·lectiva molt potent de dones llatinoamericanes i marroquines que van compartir un espai significatiu amb nosaltres. Estem molt agraïdes pel valuós suport de Jessenia Lagos i Lobna Dahech, activistes feministes i molt valuoses referents en Girona. D’altre banda amb les companyes del Grup Feminista de Ponent Dones de Lleida que van donar suport des del primer moment quan van arribar a Lleida per organitzar la sessió de recerca.

 

 

manifestacion

 

 

Com es pot tenir accés a l’estudi diagnòstic?

Sara Cuentas: Com que som una col·lectiva activista feminista descolonial considerem que cal tenir responsabilitat en la manera com es produeix i consumeix el coneixement, per això hem decidit no publicar en paper l’estudi diagnòstic. Ara estem preparant un espai a la nostra web per a penjar tota la informació i els resultats obtinguts per a qui vulgui tenir accés ho pugui fer. Quan ho tinguem ben preparat el llençarem per xarxes juntament amb InteRed Catalunya. Primer volíem fer la devolució a les companyes que han participat en els diversos territoris de Catalunya. Ja estem coordinant amb les companyes de Lleida, amb Girona i amb Tarragona i tancant dates per a la presentació dels resultats.

 

¿Organitzaran més presentacions públiques dels resultats de l’estudi diagnòstic?

Arlene Cruz: Sí, aquesta és la idea, volem que passi el 8 de març, on les agendes de el moviment feminista i de dones estan sobrecarregades, i planificar amb calma les presentacions allà on hi hagi companyes i col·lectives interessades en què compartim els resultats de manera presencial. Creiem que és fonamental compartir-los de manera dialogada i presencialment per comprendre l’envergadura i significació dels resultats i donar-nos la possibilitat de reflexionar de manera conjunta amb diferents perspectives per seguir aprenent juntes. La presentació que es va fer aquest passat 23 de febrer va ser molt important i significativa per la participació de Rita Bosaho, directora general d’Igualtat de Tracte i Diversitat Ètnic Racial de el Ministeri d’Igualtat, per ser el seu primer acte públic en el càrrec; de la companya Graciela Gallego, representant de la Plataforma Turín, treballadora de la llar i les cures, gran activista, molt compromesa i alliçonadora. També, per la participació de les companyes Claudia Carolina Miranda i Henda Conteh de Dones Endavant de Girona; i de Paula Santos i Carmen Júarez de MMD.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També et pot interessar