La ministra Kathleen Weil, advocada i mare de quatre fills, opina que “Una immigració diversificada contribueix al dinamisme econòmic de la societat del Quebec.”
Kathleen Weil, ministra d’Immigració i comunitats culturals de Quebec i el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries han contrastat les polítiques públiques per gestionar el fet migratori que impulsen ambdós governs.
l més destacat de la visita és l’oferta de treball del Quebec als i a les diplomades joves de Catalunya en sectors en fase d’expansió, com la bioquímica, l’aeronàutica, l’astronàutica, a més d’altres sectors tradicionals com la salut, l’enginyeria i la contrucció.
En la trobada, Cleries va destacar la descentralització en les competències d’estrangeria que Catalunya ha liderat recentment a l’Estat espanyol (en aspectes de treball, acreditació de la integració social i l’adequació de l’habitatge). Va informar a la ministra que l’ equilibri entre drets i deures de les persones immigrants es concreten en el Pacte Nacional per a la Immigració, el Pla de Ciutadania i Immigració, la Llei d’acollida de les persones immigrades o els òrgans de coordinació entre el sector públic, els agents socioeconòmics i el tercer sector.
Segons l’acord de cooperació entre tots dos governs, signat el 1996 vigent a dia d’avui ( acord que suposà la creació del Comitè Mixt Quebec-Catalunya), entre els sectors prioritaris per al 2010-2012, hi ha dos punts en immigració: Centrar la cooperació en les qüestions comunes d’ambdues societats en matèria d’integració lingüística dels immigrants i de desenvolupament de la ciutadania en un context caracteritzat per la complexitat de la dinàmica sociolingüística i identitària, i afavorir l’intercanvi d’experiències i d’informació sobre les polítiques lingüístiques, l’aprenentatge de la segona llengua, i sobre les polítiques en matèria d’acollida, d’integració i de relacions interculturals, així com sobre permisos inicials de treball.
Actualment Canadà, un dels principals productors de petroli al món, es troba en una posició més estable i fort que Europa i els EUA, i segons Forbes, és el millor lloc del planeta per créixer i crear llocs de treball. Tenint una taxa de natalitat molt baixa, és evident que necessita immigrants per al seu desenvolupament, però, com ha subratllat el primer ministre conservador, Stephen Harper a Davos, el govern tracta d’atreure sobretot a immigrants amb possibilitat d’una integració reeixida en la societat canadenc i en fa una selecció acurada.
Política d’immigració al Quebec
Les polítiques d’immigració del Canadà són federals. Però poden haver-hi diferència en el nombre requerit d’immigrants en una determinada província per necessitat de mà d’obra o personal especialitzat: en el cas del Quebec, el seu pla d’immigració de l’any 2012 indica que almenys el 65% de les persones immigrades seran per motius econòmics, i que el 50% d’elles han de ser mà d’obra qualificada i d’acord a les necessitats del mercat canadenc. Hauran de conèixer el francès, i se’ls hi donarà facilitats per al seu aprenentatge.
A més marca que es mantindrà una quota entre el 65% i el 75% del total, per a menors de 35 anys en tots els ingressos i que s’intentarà mantenir la diversitat ètnica en la immigració, a través d’accions d’informació, promoció i selecció en diferents parts del món on hi hagi possibles candidats i candidates.
S’apuntarà a una relativa estabilització del volum d’ingressos en el període 2012-2015, de manera que al final del període, el 2015, els ingressos anuals mitjana siguin de 50.000 immigrant per any.