IMG 4852

Compartir

Amaia Lusa, menció M. Encarna Sanahuja Yll per la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària

Amb aquesta entrevista a la coordinadora del projecte guardonat, volem saber més de la iniciativa i de les possibilitats que suposa aquest reconeixement per a poder dur a terme el que s’hi proposa.

El projecte ‘Disseny, elaboració i disseminació de recursos per a la introducció de la perspectiva de gènere a la docència en l’àmbit STEM’, coordinat per la catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Amaia Lusa García ha estat distingit el passat mes de setembre pel Govern de la Generalitat amb la menció M. Encarna Sanahuja Yll que premia l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.

Amaia Lusa García (Sabadell, 1972) és catedràtica d’universitat del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. És enginyera d’organització industrial i doctora per la UPC. Imparteix docència a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), en assignatures de mètodes quantitatius, enginyeria d’organització i logística. És responsable del grup de recerca SCOM (Supply Chain and Operations Management, reconegut per l’AGAUR com a grup de recerca consolidat) i membre del grup GIOPACT (Grup d’Igualtat d’Oportunitats en l’Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia). Ha participat i liderat nombrosos projectes de recerca i és autora o co-autora de llibres i d’articles publicats en revistes internacionals de referència.

Amb aquesta entrevista a la coordinadora del projecte guardonat, volem saber més de la iniciativa i de les possibilitats que suposa aquest reconeixement per a poder dur a terme el que s’hi proposa.

IMG 4852

Amaia Lusa i Núria Castell durant el lliurament de la menció Encarna Sanahuja Yll en la inauguració
oficial del curs universitari 2021-2022 a la Universitat de Girona. Lliuren la menció el MH President Pere Aragonés i la consellera de Recerca i Universitats Gemma Geis. Girona 23/9/2021


Per situar la importància i la necessitat d’aquest tipus de projectes, ens podries dir quin percentatge de la força de treball en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) són dones en l’actualitat i si les diferències de gènere són particularment elevades en alguns dels llocs de treball, els més ben  remunerats, per exemple.

D’acord amb el darrer informe de la Unió Europea “She figures 2018”, que proporciona una sèrie d’indicadors sobre la igualtat de gènere en recerca i innovació a nivell paneuropeu, tot i apreciar una certa millora durant els darrers anys, les dones seguien essent minoria en les ocupacions cientificotècniques a la majoria de països. Per exemple, el 2018, les dones només representaven el 32,3% de les persones ocupades en sectors d’alta tecnologia. A les universitats de l’àmbit STEM el percentatge de dones entre l’estudiantat i entre el professorat segueix encara lluny d’arribar al 40%, valor a partir del qual ja es considera que hi ha equilibri de gènere. A la Universitat Politècnica de Catalunya, per exemple, les noies representen actualment menys del 28% de l’estudiantat de grau i menys del 26% del professorat a temps complet. A més, com a conseqüència dels estereotips de gènere i de la manca d’igualtat d’oportunitats real per progressar professionalment, el percentatge de dones cau encara més quan s’analitzen les categories professionals més altes o els llocs de treball amb remuneracions més elevades. A la UPC, per exemple, el percentatge de dones entre el professorat de la categoria més alta (la de catedràtics i catedràtiques) és només d’un 12,9%.


Ens podries explicar quina és la principal finalitat de donar a les dones les mateixes oportunitats per desenvolupar-se en carreres STEM i si fer-ho evita els biaixos en aquests camps i els productes i serveis que produeixen.

Les dones s’enfronten a barreres (sostres de vidre, terres enganxifosos, parets de vidre, i una llarga llista de metàfores que exemplifiquen molt bé del què estem parlant) que dificulten la seva progressió professional en tots els àmbits. Si ens centrem en l’àmbit STEM, s’afegeix la manca de referents femenins i l’existència d’estereotips i falsos mites (com que les noies no són bones en matemàtiques) que allunyen les noies d’aquest tipus d’estudis. Per tant, en primer lloc, aconseguir que dones i homes tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar-se professionalment és una qüestió de justícia social. Però és que, a més a més, la ciència i la tècnica no es poden permetre el luxe de prescindir de les dones: d’una banda, perquè aquest àmbit està experimentant un fort creixement i, sense les dones, no hi haurà prou persones professionals per les necessitats que es generaran els propers anys; d’altra banda, perquè sense les dones constituint una part important en els llocs de treball d’aquest àmbit, difícilment les solucions, tecnologies, productes i serveis que es dissenyin des d’aquestes ocupacions de treball incorporaran la perspectiva de gènere. Això vol dir que la ciència i la tècnica seguiran essent cegues al gènere, sense tenir en compte les necessitats sovint diferents que tenen homes i dones degut a les diferències de sexe (físiques i biològiques) i a les diferències de gènere (rols, càrregues familiars, situació socioeconòmica, etc.). Finalment, són diversos els estudis que conclouen que els equips de treball mixtes arriben a resultats de més qualitat i, fins i tot, que són més productius.

El nom del projecte que lideres i que ha estat premiat per la Generalitat parla de la “introducció de la perspectiva de gènere a la docència en l’àmbit STEM”, és aquesta la situació actual, cal introduir la perspectiva de gènere?

La obligatorietat d’incloure la perspectiva de gènere a la docència ja apareixia a la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta llei es va acabar materialitzant en el requisit d’incorporar la perspectiva de gènere a tots els graus i màsters del sistema universitari de Catalunya, d’acord amb el “Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària” elaborat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya el 2019. Quan va aparèixer aquest Marc general de l’AQU eren molt poques les universitats que havien començat a treballar aquest tema; a la UPC, gràcies a la participació en un projecte europeu, ja ens hi havíem posat. A més, l’abril del 2020 vam aprovar una competència específica de gènere que han d’incloure tots els graus i màsters a partir del curs 2021/2022 i es va crear la figura de coordinadora per a la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència a la UPC.

El projecte pel qual ens han atorgat la distinció forma part del projecte europeu de l’H2020 (Gender Equality in Engineering through Communication and Commitment, 2017-2020) que tenia per objecte el disseny i implantació de plans d’igualtat en diverses universitats europees de l’àmbit STEM i que treballava tres grans àmbits: la presa de decisions (incorporar més dones als òrgans i càrrecs de decisió i introduir-hi la perspectiva de gènere), la carrera acadèmica (treballar per una igualtat d’oportunitats real) i la incorporació de la perspectiva de gènere a la recerca i la docència.

A l’inici del projecte vam constatar que a la nostra universitat (com passa en d’altres de l’àmbit STEM) la docència i la recerca que s’hi feien no tenien en compte la perspectiva de gènere. En l’àmbit STEM, a més, hi ha una creença força generalitzada que el gènere no és rellevant en els continguts de la docència i la recerca. Ara bé, tal com hem constatat al llarg d’aquests anys de treball, tota la docència, sigui de l’àmbit que sigui, és susceptible d’incorporar la perspectiva de gènere.

La incorporació de la perspectiva de gènere a la docència abasta quatre grans pilars: els continguts, la metodologia docent, el sistema d’avaluació i la gestió de l’entorn d’aprenentatge.

Pel que fa als continguts, té sentit sempre que el sexe i/o el gènere siguin rellevants per allò que s’està explicant, i sovint ho és. Per exemple, quan dissenyem objectes òbviament haurem de tenir en compte les diferències físiques dels homes i les dones, i això fins a cert punt és trivial, però també haurem de tenir en compte l’accés a aquests productes o l’ús potser diferenciat que en fan homes i dones degut al gènere (per exemple, dones i homes no tenen el mateix accés ni fan el mateix ús de l’electricitat). Altres exemples poden ser tenir en compte aspectes de conciliació en dissenyar una eina per planificar horaris; incloure criteris lligats a la seguretat en el disseny d’aplicacions de disseny de rutes (la majoria d’aplicacions ens retornen la ruta més curta, però potser les persones que han d’acompanyar les criatures a l’escola prefereixen una ruta amb poc trànsit rodat, o les persones que tornen soles a casa al vespre prefereixen rutes més il·luminades o concorregudes). Cal destacar que incloure la perspectiva de gènere en els continguts no només millora les condicions de vida de les dones, sinó les de tothom. De fet, i tal com diu el marc de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), millora la qualitat docent i la rellevància social dels coneixements, les tecnologies i les innovacions produïdes.

A la metodologia docent podem treballar aspectes relacionats amb el llenguatge (fer ús de llenguatge inclusiu), amb els estereotips de gènere (els exemples i casos que posem poden perpetuar-los o ajudar a trencar-los) o amb la visibilització de les dones (emprant bibliografia on apareixen dones autores, posant-les de referents, etc.). També podem fer servir metodologies docents diverses, perquè no a tot l’estudiantat li va bé el mateix tipus de metodologia.

Respecte al sistema d’avaluació, convé diversificar el tipus de proves que es fan. Per donar un exemple, hi ha estudis de demostren que en les proves tipus test, quan les respostes incorrectes penalitzen, les dones treuen en mitjana pitjors resultats que els homes. El motiu és que les dones responen a menys preguntes perquè tenen una major aversió al risc, i això és així fruit de l’educació que han rebut, que aconsegueix que els nois tinguin una major seguretat i autoestima i fa el contrari amb les noies.

Finalment, l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere en la gestió de l’entorn d’aprenentatge inclou aconseguir que les noies participin en igualtat de condicions que els nois (a la UPC vam fer una enquesta i a partir dels resultats vam comprovar que les noies se senten menys còmodes i segures participant a l’aula, i que percebien un tracte diferenciat pel fet de ser dones) o que en el treball en equip no es perpetuïn certs rols com, per exemple, que siguin les noies les que assumeixen les tasques administratives (organitzar les reunions, passar a net el treball, etc.).

Quins tipus de recursos dissenyeu i elaboreu amb aquesta finalitat, ens en pots donar exemples concrets?

L’estratègia de l’equip per promoure i facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència es pot resumir en els punts següents: aconseguir el suport institucional; sensibilitzar el professorat per tal que vulgui incorporar la perspectiva de gènere a les seves assignatures, i formar-lo per tal que tingui la capacitat per a fer-ho; implicar docents de diferents centres i titulacions per tal de promoure el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques, i elaborar recursos i eines de suport al professorat per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la seva docència i de suport als centres per a incorporar la perspectiva de gènere a les seves titulacions.

Els recursos que s’han elaborat inclouen formació per al professorat, dues guies amb orientacions i exemples (la “Guia UPC per la introducció de la perspectiva de gènere a la docència” i la “Guia per a una docència universitària amb perspectiva de gènere de la Xarxa Vives en l’àmbit de l’Enginyeria Industrial”, d’Elisabet Mas de les Valls i Marta Peña), un portal de dones referents per a la docència i un qüestionari de docència i gènere per a l’estudiantat.


La disseminació d’aquests recursos sembla tan important com el seu disseny i elaboració per què no es quedin en meres accions sense resultats, com hi feu front i quines accions de disseminació concretes teniu previstes?

La disseminació dels resultats del treball desenvolupat en el marc del projecte europeu, i de les eines i recursos que hem anat dissenyant i elaborant, ha anat més enllà de la comunitat de la nostra universitat. Hem participat en congressos de docència nacionals i internacionals explicant la nostra experiència (que va començar amb un pla pilot al que van participar 41 professors i professores de diferents estudis de la UPC), hem publicat articles en revistes científiques i de divulgació i hem impartit formació, seminaris, xerrades i tallers amb assistència d’un públic divers (des de participants d’altres projectes europeus fins a altres universitats públiques i privades). El nostre pla és seguir fent aquesta tasca de divulgació i de disseminació (ja tenim diverses accions programades) ja que hem vist que, en certa manera, ens hem convertit en un exemple per altres universitats que han començat més tard a treballar la perspectiva de gènere a la docència.

El “Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària”, aprovat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) estableix que les institucions universitàries han de ser les impulsores de polítiques que promoguin la igualtat de gènere en la carrera docent universitària i han de corregir dels biaixos que es produeixin en aquesta qüestió en la docència. Creus que podem parlar de veritable compromís institucional i de la comunitat educativa en aquesta qüestió o més aviat de projectes aïllats com el vostre recentment premiat?

En la meva opinió, el treball i la lluita de tantes dones abans de nosaltres, juntament amb un marc normatiu favorable i una major sensibilització ens ha portat a un punt en què podem parlar de compromís institucional real. Sembla que finalment estem passant de les paraules als fets i que cada vegada més s’estan duent a terme accions que tenen efectes visibles, alhora que es comencen a dedicar recursos i pressupost a aquesta qüestió.

De fet, el nostre projecte no hagués tingut l’èxit que ha tingut si no haguéssim comptat amb aquest suport institucional. No s’hagués aprovat al Consell de Govern de la universitat la competència de gènere, ni s’hagués creat per primera vegada a la UPC un vicerectorat de compromís social i igualtat.

Això no vol dir en absolut que les dones que hem estat lluitant i fent activisme puguem ara abaixar la guàrdia, d’una banda perquè gran part dels assoliments es deuen al treball voluntari de persones compromeses (la majoria dones) i de l’altra perquè la universitat, com tota la societat, s’enfronta al risc de retrocés que suposa l’entrada de l’extrema dreta als governs.

perspectiva-genere

Imatges https://igualtat.upc.edu/ca/recursos/docencia

dones-referents 1

Quantes persones participeu en el projecte ‘Disseny, elaboració i disseminació de recursos per a la introducció de la perspectiva de gènere a la docència en l’àmbit STEM’ que coordines i quin és el paper de cada una en el desenvolupament i execució del projecte?

L’equip del projecte està format per 5 professores de diferents departaments de la UPC (organització d’empreses, ciències de la computació, física, enginyeria gràfica i disseny, matemàtiques) i 2 membres del personal d’administració i serveis (la tècnica d’igualtat de la UPC i una gestora de la Unitat de Projectes Internacionals de Recerca).

El meu paper ha estat coordinar el projecte europeu GEECCO a la UPC. A més, també formo part de la Unitat d’Igualtat de la UPC des de la seva creació i per tant he participat molt activament en el disseny de tots els plans d’igualtat que hem tingut. La professora Elisabet Mas de les Valls Ortiz ha estat la coordinadora del pla pilot de docència i gènere, és autora o coautora de diverses publicacions (com les guies, articles, ponències de congressos) i ha participat en diverses tasques de disseminació i formació; La professora Núria Castell Ariño (que havia estat degana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona) s’ha encarregat de dirigir un grup de treball per impulsar les vocacions TIC entre les noies i de dirigir el Cicle de reflexions “Dona i Tecnologia: un tàndem de futur” (Programa amb 11 tallers i 5 conferències) realitzat durant el 2019 i organitzat per la UPC en col·laboració amb el Palau Macaya; La professora Carme Martínez Costa ha participat en el pla pilot i en el disseny i disseminació del qüestionari sobre docència i gènere per l’estudiantat; Les professores Noelia Olmedo Torre i Marta Peña Carrera van formar part de l’equip impulsor del pla pilot de docència i gènere (en aquell moment formaven part de l’equip directiu de l’Institut de Ciències de l’Educació, cosa que enfortia el caràcter i compromís institucional del pla pilot) i són autores o coautores de diversos articles, guies i ponències a congressos. Finalment, el suport de Sílvia Gómez Castán com a tècnica d’igualtat per a la organització de les diferents accions i d’Irene Jorge Fernández com a gestora del projecte GEECCO i encarregada d’elaborar el pla de disseminació del projecte ha estat també clau per a l’èxit d’aquest.

També cal afegir que tota la tasca que ha fet l’equip no hagués estat possible sense la participació de moltes persones de la UPC en diverses de les accions que s’han dut a terme.


Què implica rebre aquest premi i què suposarà de cara al futur del projecte?

La menció Encarna Sanahuja Yll és una distinció important i, com a tal, un reconeixement a la feina que portem anys desenvolupant. A més d’actuar com a element motivador (tot i que reconec que la motivació no ens ha faltat mai, les forces a vegades si) l’import que acompanya la menció (20.000 € que cal destinar a projectes d’innovació o de millora docent en la perspectiva de gènere) permetrà endegar nous projectes a la UPC. Com que la distinció és molt recent, estem encara en fase de definició d’aquests projectes.

Penses que hi ha prou consciència social dels biaixos de gènere a la universitat o que més aviat gaudeix d’una certa fama d’institució més igualitària que d’altres, potser injustificada?

Hi ha moltes persones que creuen que la universitat, com que es basa en sistemes meritocràtics i com que la ciència que s’hi fa és (aparentment) objectiva, no reprodueix les desigualtats existents a la societat i, en conseqüència, les dones i els homes tenen les mateixes oportunitats per progressar en la seva carrera acadèmica i professional. Però aquest és un fals mite; hi ha moltes evidències que mostren que la universitat no està exempta de biaixos de gènere (no només en la docència i en la recerca, també en la selecció i avaluació del seu personal, o en la mateixa configuració dels òrgans de decisió i dels seus processos) i cada vegada més la societat en general i la comunitat universitària en particular en té consciència i presenta menys resistències (com a mínim actives) a les polítiques de gènere que s’hi fan.

Com a catedràtica d’enginyeria creus que arribar a aquest nivell de la teva carrera acadèmica ha estat més difícil pel fet de ser dona?

En el meu cas particular diria que no, però les dones (com a col·lectiu) tenim sens dubte més barreres per assolir les categories més altes. El fet que encara siguem les que suportem majoritàriament les càrregues familiars o que en mitjana dediquem més hores al que es coneix com a “tasques domèstiques a la acadèmia” ens resta temps disponible per millorar el nostre currículum fent aquelles activitats que s’ha decidit que constitueixen l’excel·lència (com publicar articles a revistes internacionals d’alt impacte). I no només això: la cultura predominantment masculina (especialment en les universitats de l’àmbit STEM, però no només) porta associats uns biaixos de gènere que es tradueixen en menys dones amb càrrecs de responsabilitat, menys dones dirigint equips i projectes, menys dones dirigint tesis i, en general, menys dones en els cercles on es prenen les decisions. Tot això repercuteix negativament en les possibilitats de promoció. De fet, és per això que a la UPC s’apliquen mesures positives en el programa de promoció a càtedres; perquè es reconeix que hi ha barreres i que, mentre altres polítiques que es fan a la societat i a la universitat no tinguin més efectivitat, calen mesures positives que, esperem, tindran un caràcter temporal.

Quin dels missatges per animar a les nenes a acostar-se als coneixements i les carreres STEM et sembla més convincent i interessant?

El més important és trencar els estereotips de gènere, que tenen molta força, i aportar referents a les noies. Difícilment una nena de sis anys es plantejarà una professió de l’àmbit STEM si no te referents, si no coneix dones (també properes) que s’hi dediquen. La manca de referents en el nostre àmbit és dramàtica: a l’enquesta que vam fer al nostre estudiantat, a la UPC, vam comprovar que ni els nois ni les noies (ni de grau ni de màster) coneixen dones referents dels estudis que estan cursant (com a molt, et donaven el nom d’una professora). Però a banda de dotar de referents i trencar estereotips, també penso que és necessari canviar la imatge que estem donant de les disciplines de l’àmbit. No es tracta només de demostrar que a les noies també els poden agradar els cotxes i el seu disseny mecànic i que tenen molta capacitat per estudiar carreres tècniques, es tracta també d’ensenyar altres cares de l’enginyeria, altres aplicacions. Probablement, una imatge més humana i més social de la ciència i de la tècnica serien molt més atractives per a les noies.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar