L’institut Català de les Dones (ICD) de la Generalitat de Catalunya va convocar el passat 9 de febrer la primera reunió del Consell Nacional de Dones de Catalunya de la legislatura convergent. Segons un comunicat fet públic per la Generalitat, la presidenta de l’ICD, Montserrat Gatell, ha demanat a les representants del teixit associatiu de les dones “la seva màxima implicació i col·laboració per assegurar que el progrés cap a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes no s’atura a causa de l’excepcional situació econòmica”.
Les voluntats de l’ICD, però, semblen no anar en acord a algunes iniciatives que s’estan plantejant en la legislatura convergent. La polèmica sorgida entorn al rebuig d’alguns punts de l’Avantprojecte de la Llei d’Igualtat de Tracte del govern espanyol o la supressió d’algunes iniciatives, com la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, engegades dins de l’anterior legislatura, han alertat a diverses organitzacions i col·lectius de dones.
Subvencionar a escoles que separen en funció del sexe
La consellera d’educació, Irene Rigau, i el mateix portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, han mostrat les seves discrepàncies amb alguns punts de l’Avantprojecte d’Igualtat de Tracte i No Discriminació que es portarà al Congrés dels Diputats el proper mes d’abril. En concret la polèmica es centra en l’article 16 de la proposta legislativa la qual fa referència al Dret a la Igualtat de tracte i no discriminació en l’educació i estableix que els centres que facin exclusió en funció del sexe no rebin cap tipus de finançament públic.
El govern de la Generalitat, ja ha advertit que no descarta donar subvencions a escoles que apliquen una segregació en funció del sexe i que l’Avantprojecte podria entrar en un conflicte de competències. Segons un comunicat penjat al blog del dirigent Duran i Lleida (http://www.duranilleida.cat/), la mesura resultaria anar contra la Constitució, ja que “limita el dret dels pares a triar una escola en funció del seu ideari” i a més entra en conflicte competencial a causa de que el nou Estatut d’Autonomia estableix que “aquesta és una competència de la Generalitat i no del govern de l’Estat”. A més, Duran i Lleida diu que la LEC deixa la possibilitat de “concertar també aquests centres que escolaritzen per separat les noies dels nois”. La mesura proposada per l’Avantprojecte afectaria a més d’una vintena de centres d’arreu de Catalunya, la gran majoria de l’Opus Dei, que discriminen l’ingrés en funció del sexe.
“Greu retrocés”
Els primers moviments del nou govern convergent entorn a les polítiques de gènere, no han agradat a diversos col·lectius i organitzacions de dones.
En un comunicat del passat mes de gener, el col·lectiu Dones en Xarxa expressava la seva “preocupació vers el greu retrocés” que algunes actuacions del govern suposen i anunciava que des de la seva plataforma formada per milers de dones “continuarà lluitant perquè la igualtat d’oportunitats estigui present amb la força que es mereix a tots els àmbits de la societat”. Les dues mesures criticades van ser l’eliminació de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball i l’eliminació del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista transformant aquest en una política adscrita a la Secretaria de Seguretat. Aquest últim canvi comportarà, segons algunes crítiques de l’oposició, que s’atenguin les urgències però que no es planifiquin ni s’apliquin polítiques preventives per avançar-se als problemes i situacions de violència.
A més, encara falta veure com es posiciona el nou govern davant l’aplicació autonòmica de la Llei de l’Avortament, esmenada en la seva totalitat i qualificada com a “inhumana” pel partit de coalició CDC en el seu debat al Congrés.