La presidenta de la Cort Suprema de Justícia (CSJ) de Nicaragua, Alba Luz Ramos, va defensar el 8 de febrer el projecte de llei contra la violència cap a la dona que, entre altres coses, sanciona amb multes als mitjans de comunicació que satiritzin a les dones.
La iniciativa de “Llei Integral Contra la Violència Cap a la Dona”, presentada el divendres 4 de febrer al president de l’Assemblea Nacional per un grup de destacades dones representants de diverses institucions de l’Estat, “no atempta de cap manera contra la llibertat de premsa”, va assegurar la doctora Ramos.
La magistrada va dir a periodistes que aquesta iniciativa, presentada davant el Congrés la setmana passada, estableix el delicte de violència mediàtica com un nou concepte que no està contemplat en el Codi Penal, per buscar “eradicar la violència contra la dona”.
Fins avui la violència contra les dones s’ha penalitzat en l’àmbit privat, és el que tradicionalment s’ha cridat “violència domèstica o *intrafamiliar”. Però la nova llei *normará els diversos tipus de violència (institucional, pública i privada) que d’alguna manera manifesten discriminació i desigualtat cap a la dona.
“La violència mediàtica és també una altra forma de violència pública, com la violència institucional, laboral, sexual o psicològica, perquè la Llei regula sobre la violència contra les dones en l’àmbit privat i en l’àmbit públic”, va assenyalar.
En ser preguntada sobre si el nou tipus penal de “violència mediàtica” significaria restriccions a l’exercici de la crítica periodística, Ramos es va referir a diverses situacions quotidianes en les quals els mitjans de comunicació exerceixen un tipus de violència contra la dona.
“Hem vist quan posen en la televisió les imatges de dones que es barallen unes amb altres en els veïnats, o certs titulars de vegades als diaris i als telenotícies on les dones que sofreixen violència són revictimitzades, tots hem sentit en les ràdios, vist en la televisió i llegit en els diaris aquests titulars morbosos; això és violència mediàtica contra la integritat de les dones”, va dir la presidenta de la CSJ.
Ramos va manifestar que “es descriu la violència contra la dona pel fet de ser dona i això està d’acord amb les declaracions de les Nacions Unides sobre la violència de gènere, que és aquella que s’exerceix sobre la dona pel fet de ser dona, o sigui que no és pel fet de ser funcionàries públiques, és pel fet de ser dona”.
La llei integral contra la violència està adequada al marc regulatori dels drets humans reconegut en la Constitució, com la Declaració Universal dels Drets Humans. Igualment està elaborada d’acord amb totes les convencions subscrites per Nicaragua, com aquella per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i la convenció per prevenir, sancionar i eradicar la violència contra la dona, millor coneguda com la convenció de Belem Do Pará.
“Estem adequant la legislació a Convenis Internacionals de Drets Humans contra la violència contra la dona”, segons la funcionària, qui va aclarir que el delicte de violència mediàtica se sanciona quan “es dóna cap a la dona pel fet de ser dona, no per ser funcionària pública”.
“Jo com a funcionària pública estic subjecta a les crítiques dels mitjans i això no és sancionable (segons el projecte de llei), però si algú utilitza titulars morbosos sobre la meva condició de dona o quan es publiquen titulars morbosos o denigrants per la meva condició de dona, llavors aquest tractament sí estem proposant que sigui sancionat”, va explicar la doctora Ramos.
La titular de la Cort va insistir que el delicte de violència mediàtica és quan a través d’imatges o caricatures s’injuriïn a dones pel seu sexe, no per ser funcionària pública, “perquè allí s’està satiritzant la funció pública, no a la dona”.
En la violència mediàtica s’estableix que l’amo de mitjà de comunicació o periodista que, en l’exercici de la seva professió o ofici, “ofengui, injuriï, satirice, denigri a una dona pel fet de ser dona a través d’un mitjà de comunicació, serà sancionat amb una pena de 200 a 300 dies”, segons la iniciativa de llei.
També haurà de fer públiques les seves disculpes pel mateix mitjà utilitzat per fer l’ofensa i amb la mateixa extensió de temps i espai, agrega aquest projecte de llei, presentat davant el Congrés per la CSJ.
La iniciativa crea com a figura penal el “femicidi”, com el delicte que comet l’home que doni mort a una dona com a resultat extrem de la violència.
També sanciona diversos tipus de violència: física, psicològica, sexual i patrimonial; així mateix tipifica el maltractament habitual com a delicte autònom i estableix la improcedència de la mediació en casos de violència.
Almenys 89 dones van ser assassinades a Nicaragua l’any passat, 10 més que en 2009, pels seus esposos, nuvis, excompanys sentimentals, familiars o coneguts, segons xifres de la Xarxa de Dones Contra la Violència.
