dones a les ones slider1920width

Compartir

Una història d’èxit

 

 

 

La història de les dones a la ràdio és una historia d’èxit, tot i que per assolir-lo han calgut molts esforços, dedicació i perseverança. I gairebé cent anys!

Quan Maria Sabater, secretària del director, va pronunciar l’indicatiu en unes proves de so: “La estación radiodifusora EAJ1 de emisiones, Radio Barcelona” s’iniciava un camí ple d’absències femenines. En el panorama radiofònic no hi havia enginyeres, ni membres dels consells d’administració de les empreses radioelèctriques, ni directores de diaris i en prou feines periodistes. El 14 de novembre de 1924, les dones no hi eren ni se les esperava.

Per arribar al lloc que ocupen avui dia s’ha hagut de passat per dues dictadures, una república, una transició i finalment una democràcia, i en tot aquest llarg periple, l’espai que la ràdio ha reservat a les dones s’ha encongit i s’ha eixamplat, segons cada moment històric fins arribar al moment actual en què les comunicadores radiofòniques ocupen espais de relleu a totes les emissores del país, realitzen tota mena d’espais i formats, tant davant com darrera del micròfon. Trobem radiofonistes al servei tècnic, a la realització, a la elaboració dels guions, a la producció… es pot dir que en tots els perfils professionals hi podem trobar dones que exerceixen la seva tasca amb professionalitat i criteri.

L’exposició Dones a les ones que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya a partir del 22 d’octubre i fins el 21 de febrer es proposa posar en valor aquesta tasca de les dones a la ràdio, un paper que a vegades ha estat brillant i d’altres modest, que ha permès que actrius, cantants, locutores i periodistes mostressin el seu talent, aportant entusiasme i creativitat, fins a fer de la ràdio el mitjà imprescindible que és avui en dia.

 

 

 

Francina Boris-1.1933. Primera emissió de Ràdio Girona. 1ª foto de Ràdio Girona Francina Paquita Boris. Als estudis provisionals de lAteneu de Girona

Francina Boris-1.1933. Primera emissió de Ràdio Girona. 1ª foto de Ràdio Girona Francina (Paquita) Boris. Als estudis provisionals de l’Ateneu de Girona

 

 

 

La mostra s’explica en set àmbits, el primer parla dels inicis de la ràdio, en plena dictadura de Primo de Rivera, una etapa a la que segueix l’esclat de la República i la consolidació de la ràdio com un mitjà proper i fiable. A l’etapa republicana un estol de dones joves comencen a parlar pel micròfon a les emissores catalanes, com l’actriu i locutora Rosa Cotó, a Radio Barcelona; o Rosalia Rovira, o Francina Boris a Ràdio Associació, totes elles foragitades del micròfon i depurades amb l’entrada dels feixistes a les emissores catalanes.

El segon espai es dedica a l’audiència femenina, un públic que la ràdio ha cercat des de la seva fundació, i que ha creat espais com els consultoris femenins, on les dones han rebut les prescripcions de gènere i l’adoctrinament del Règim franquista i de l’Església, fins als típics espais de temes adreçats a les dones, com la salut, la cuina, la moda, la criança, etc. Els anys 70, però, arriben els programes feministes, els quals, juntament amb les Ràdios Lliures oxigenen una mica les ones.

El tercer àmbit posa en valor que, des dels inicis, les dones han anat conquerint tots els espais professionals fins arribar al moment actual en que, un bon nombre de programes en prime time estan presentats i dirigits per dones.

En el quart àmbit temàtic es proposa un recorregut per una de les senyes d’identitat de la radiofonia, la música, i per les dones que presentant “el disco sol.licitado” o la música a les ràdio fórmules aporten criteri i frescor a la seva tasca. També les cantants, les solistes i les músiques components d’orquestres que quan la ràdio començava tocaven en directe als estudis de les emissores.

 

 

 

FERNÁNDEZ Maruja

Maruja Fernández

 

actriusRB

Actrius a Ràdio Barcelona

 

 

Consol Sáenz Anna Grimau Pilar Sampietro i Esther Bages RNE 1995-12-15 1

Consol Sáenz, Anna Grimau, Pilar Sampietro i Esther Bages. RNE 15-12-1995 

 

 

 

El cinquè està dedicat a una part bàsica de les funcions de la ràdio, l’entreteniment. Aquí s’assenyalen les actrius que han donat vida a tantes obres de teatre i a serials que en èpoques grises feien companyia a les famílies. També es recorden els concursos i els espectacles cara al públic, tan sovint dedicats a la beneficència, i un dels temes que han costat més de conquerir per a les dones, l’esport, un tema tradicionalment considerat masculí, on actualment hi ha un bon nombre de periodistes que tracten amb tota normalitat la informació esportiva.

I en el sisè s’entra a parlar de la informació, des de la primera periodista, la que els anys 30 va catalanitzar l’informatiu de Radio Barcelona, com La Paraula, i hi va introduir un espai dedicat a les dones, introduint transversalitat a l’espai de notícies, fins a la transició on les periodistes entren de nou a les redaccions de les emissores a partir del moment en què Radio Nacional deixa de tenir el monopoli de les notícies i totes les emissores poden confegir el seu propi informatiu.

 

 

 

1989 Mercè Remolí LHora de la veritat

 Mercè Remolí. 1989. L’Hora de la veritat

 

 

I com a colofó final s’ha volgut destacar algunes dones que a tot el territori de la radiodifusió catalana presenten programes de tota mena. Veus com la de Júlia Otero, Àngels Barceló o Pepa Fernández son figures cabdals de la ràdio actual a l’Estat espanyol. A Catalunya tenim a Laura Rosel en el magazín matinal de Catalunya Ràdio, a Carla Turró, a la Ser, a Agnès Marquès a RAC 1, a Gemma Nierga a Ràdio 4, per esmentar-ne només unes quantes. Sabem que les que trobareu a l’exposició són només una petita mostra de la immensa quantitat de dones que han passat per les ones en aquests gairebé cent anys d’existència de la ràdio, però hi són com a testimoni i record de totes les que han contribuït a fer de la ràdio un mitjà únic, que amb la seva omnipresència i immediatesa ens acompanya, ens diverteix i ens informa. I aquesta mostra pretén fer justícia tot reconeixen té’ls-hi els mèrits.

 

 

 

Julia Otero

 

Julia Otero

Mariola Dinarés

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mariola Dinarés

 

 

 

 

 

Més informació: 

Banc de veus 

Exposició Dones a les ones al Museu d’Història de Catalunya 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar