Aquest 23 de setembre s’ha commemorat el Dia Internacional Contra la Trata i el Tràfic de Persones
En la majoria dels països andins es van realitzar, aquest cap de setmana, accions públiques de denúncia i rebuig a la trata i tràfic de persones, però, les dades oficials de casos de víctimes són només la punta d’un iceberg d’una realitat on generalment domina la impunitat.
S’estima que a Amèrica Llatina i al Carib 250.000 persones són víctimes de trata, activitat que produeix guanys il·lícits superiors als mil milions d’euros anuals, assenyala una de les publicacions realitzades en aquests dies coincidint amb el 23 de setembre commemoració del Dia Internacional Contra la Trata i Tràfic de Persones.
La Independent ha realitzat una revisió de publicacions sobre el tema en els països andins, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia i Veneçuela. Hi ha poques dades però, no per això poc alarmants.
Bolívia, llei i unitat especial
A Bolívia el tema és d’actualitat en els mitjans des de fa un temps, després de la desaparició fa uns mesos d’una noia filla d’una parella de dirigents polítics. Va sortir a la llum la gran quantitat d’adolescents que es creu han estat subjectes de trata de persones. Això va accelerar l’aprovació, fa unes setmanes, d’una llei específica per perseguir i sancionar aquesta activitat il·lícita.
L’aplicació de la nova legislació és encara lluny de fer-se efectiva, tot i que fa una setmana es va fer un pas important amb la creació d’una divisió especial “La Fuerza Especial de Lucha Contra el Crimen” per fer front a la trata de persones, de manera que es podrà concentrar la investigació i l’obtenció de dades.
Aquesta entitat assenyala que entre els anys 2008 i 2012 es van presentar a Bolívia 1.300 denúncies de trata de persones, però, en cap cas es va arribar a obrir un procés legal i no se sap si aquests casos han estat investigats per la Fiscalia.
“A la Fiscalia diuen que tenen en el seu poder més de 600 denúncies, mentre que a l’òrgan judicial asseguren que no hi ha casos. Falta un seguiment per verificar on són aquestes denúncies “, ha informat Jorge Porto, cap de ” La Unidad Nacional de Programas Especiales del Defensor del Pueblo”, en un diari local.
“A més cal esbrinar si van passar amb el rètol de trata i tràfic a la Fiscalia”, ha afegit, ja que les denúncies poden haver estat classificades com a segrest, desaparició o un altre terme.”
Cada vegada són més constants les publicacions sobre la trata de noies joves per prostituir a països veïns, com Argentina, país que com el Brasil sol ser destí de trata de persones amb fins d’explotació laboral en l’agricultura i tallers de costura clandestins.
Perú, indemnitzacions ridícules
Una mica menys de mil euros (3.000 sols) és la indemnització mitjana que es va sentenciar per acusats de trata en els 21 casos de condemna registrats al Perú, segons la informació difosa arran que aquesta setmana el Parlament Andí peruà va demanar que es redoblin els esforços per evitar la impunitat de les màfies de trata.
La demanda que “caigui tot el pes de la llei” damunt els traficants està destinada a les autoritats dels ministeris de l’Interior i Justícia, així com a la Policia i a la Fiscalia, ja que fins i tot els que van ser sentenciats no van fer tan sols efectiu el pagament de rescabalament imposat.
El Sistema Repta-Policia Nacional del Perú informa que estan registrades 1.960 víctimes de trata, de les quals 763 són nens i nenes i adolescents, mentre que hi ha 630 denúncies de trata de les quals 467 corresponen a explotació sexual.
S’informa que moltes de les víctimes de tracta són persones que van ser enganyades amb falses ofertes de treball, ja sigui per treballar a la capital del país o a l’estranger.
Equador, 6.000 víctimes anuals
A Equador es calcula que anualment hi ha 6.000 víctimes de trata, encara que les dades oficials de denúncia i sanció són molt menors. Gran part de les persones afectades són dones i la resta són fonamentalment nenes i nens i adolescents.
Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, Equador és un país origen, destí i trànsit de la trata. El Ministeri de l’Interior equatorià va informar que la Fiscalia va registrar 289 casos des del 2010, dels quals hi va haver cinc condemnes. El 2011 van ingressar 115 casos a la Fiscalia, no hi va haver cap condemna i es van desestimar 56 de les denúncies.
La Fundación Nuestras Jóvenes calcula que hi ha en la impunitat el 99% dels casos dels que l’organització en té coneixement.
Coincidint amb les versions d’altres països, a Equador es considera que una de les formes de captació de víctimes d’explotació sexual i laboral són ofertes d’ocupació falses.
Colòmbia, “en investigació”
Poques denúncies, alguns processos, menys sentències i un increment de casos que es donen a l’interior del país, és el que se sap a Colòmbia respecte a la trata de persones, accentuada pel narcotràfic i el conflicte armat, segons publicacions recents en mitjans.
Des de 2008 fins a aquest any, la Fiscalia té oberts set casos i no s’ha detingut cap persona perquè les denúncies es troben “en investigació”.
La Fundació Esperança assenyala que els informes de trata a l’interior de Colòmbia es van duplicar. Aquesta entitat, des de l’any 2007 a l’agost de 2012 va rebre 243 casos de trata, dels quals el 60% corresponen a explotació de persones dins del país. Anteriorment aquests casos corresponien al 10%.
Aquest any, l’Organització Internacional per a les Migracions va atendre a Colòmbia 32 casos de trata.
Veneçuela, sense informes
És poca la informació a la xarxa sobre trata de persones a Veneçuela, país sobre el qual ara els mitjans estan abocats a publicar sobre les eleccions generals. La informació més actual sobre això, és un informe que realitza l’Ambaixada dels Estats Units en aquest país que precisament assenyala que no hi ha dades públiques i que en general es realitza una escassa tasca de prevenció i sanció d’aquest delicte, tot i que reconeix que el govern està fent esforços.
La directora de Prevenció del Delicte de l’estat de Zulia, Anamar Anzola, assenyala en un article que “la trata de persones, moltes vegades, no és denunciada per desconeixement del propi afectat”. No s’indiquen xifres de víctimes.
Veneçuela és un país font, trànsit i destinació de trata de persones. Al país, hi ha trata amb fins d’explotació laboral i sexual en persones de regions pobres que són duts a centres urbans més grans i especialment turístics, com Caracas, Maracaibo i la Illa de Margarita, assenyala l’informe de l’Ambaixada.
