alt

Compartir

Terrorisme masclista: un assumpte d’Estat (patriarcal)

OPINIÓ

Cinc assassinats masclistes en les últimes 72 hores a l’Estat espanyol. Aquestes són les xifres de la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género, que avisava a primera hora d’avui dijous que es troba recollint dades de la última que el sistema patriarcal ens ha arrabassat: una dona de 48 anys a Astúries.

El 17 de maig van ser trobades assassinades Warda Ouchene, de 28 anys, a Sa Pobla (Mallorca, Illes Balears), juntament amb el seu fill Mohamed de 7 anys. Betty, de 52 anys, va tenir el mateix final a Creixell (Tarragona, Catalunya), mentre que el 18 de maig, una dona de 42 anys, de la que no en coneixem ni el nom ni els cognoms, va ser assassinada i trobada morta pel seu fill de 13 anys a Corbera de Llobregat (Barcelona, Catalunya).

Els motius? Els mateixos: la política de terrorisme masclista que permea absolutament tot l’engranatge d’aquesta societat en l’àmbit públic i, sobretot, en el privat. I l’anomenem “terrorisme” perquè això de les “violències de gènere” ens ha quedat petit, insignificant, perquè es queda curt per a traduir i significar tota la ofuscació, la ràbia i impotència que sentim les dones davant d’aquests crims que ens transformen en víctimes col·lectives.

twitter tm 200521

Estem pitjor inclús que quan es va realitzar la Macroenquesta de Violència Contra la Dona 2019, que concluía que una de cada dues dones a l’Estat espanyol reconeixia haver sofert violència al llarg de la seva vida: el 57,3 per cent, un total de 11,7 milions de nosaltres. Aquestes eren només les que ho reconeixien. I ens tenen educades i condicionades per a no fer-ho a través d’eines tant rudimentàries com sutils, com l’amor romàntic, sentiments de culpa, responsabilitats exclusives de les cures, etc.

Segons aquesta enquesta estatal, el 13,7 per cent de les dones han patit (conscientment) agressions sexuals i, abans dels 15 anys, el 3,5 per cent de les dones ja pot explicar algun episodi de violència sexual.

I, segons aquesta enquesta, gairebé mig milió de dones han estat violades: més del 99 per cent dels autors són homes. Respecte a les agressions sexuals, més del 80 per cent d’aquestes agressions van ser comeses per homes coneguts.

Ho mirem des de l’altra banda?

Sí per a cada violada hi ha un violador, com a mínim el 2,17 per cent dels homes espanyols són violadors.

Totes en coneixem un o més d’un.

L’11,4 per cent de nenes de 16 anys han sofert o sofreixen violència física per part de la seva parella o exparella. El percentatge puja al 24,2 per cent si parlem de violència psicològica emocional i al 28 si ens referim a violència psicològica de control.

Actualment, als mitjans i administracions es parla de “violència de gènere” quan s’assassina, ometent, ocultant i descartant tot l’ampli ventall de violències que se’ns fa sofrir des d’abans de néixer. Avui, moltes ens qüestionem l’ús d’aquest concepte que té caràcter jurídic, degut a que socialment, humanament, ja no conté ni el significant ni el significat esperable. I també perquè, per a moltes de nosaltres, les lleis i la justícia no deixen de ser el braç lletrat del patriarcat.

Terrorisme Masclista és el que sofrim les dones pel sol fet de ser dones, exercit pels homes perquè el sistema els ho permet. No hi ha una altra manera de denominar tant a les violències masclistes més extremes (tortura, violacions i assassinats) com també totes les violències prèvies, paral·leles, de tots els tipus i de les més diverses manifestacions. Violències masclistes que tant bé classifica la nova llei catalana aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el desembre passat i que -justament avui- el Tribunal Constitucional qüestiona en admetre a tràmit un recurs interposat pel Partit Popular.

Podríem utilitzar expressions alternatives a “terrorisme masclista”, però no ens està donant la gana. La única alternativa a “violència de gènere” és “violència masclista”, que és una mica més clara i amplia, però que apel·la sobretot a un significant físic que oculta i minimitza les altres formes de violència de gènere: les prèvies i normalitzades.

I tots els aparells del sistema patriarcal no fan més que ocultar aquestes altres violències que tan bé coneixem, aquestes que no es queden en les relacions de parella, sinó que inunden les esferes laboral, econòmica i institucional i que, d’una forma encara més general i sofisticada, modifiquen el conjunt de les representacions simbòliques i les pràctiques culturals a on ens toca viure.

En el mateix sentit en el què el masclisme és una forma de dominació, si ho associem a la definició de “terrorisme” de la nostra estimada i patriarcal RAE, el “terrorisme masclista” és “la dominació del masclisme a través del terror”, el què ens ajuda a visualitzar holística i absolutament totes les violències a les què estem sotmeses a diari i en tots els espais, incloses situacions tan insignificants per a molts homes com caminar sola pel carrer de nit o en espais públics sense una il·luminació adequada, o davant de comentaris d’homes o inclús tocaments. O simplement arribar a casa i que les llums estiguin enceses, i haver-hi d’entrar.

Per aquests motius, avui, que portem 5 assassinats masclistes en menys de tres dies, parlem de “terrorisme masclista”, a manera de teràpia, per a poder treure la màscara a tot el què ens han venut com a “mesures” davant de les violacions masclistes i exigir el què realment necessitem: resoldre com un problema d’Estat, com una urgència, com qualsevol crisi humanitària que, en aquest cas, afecta a més de la meitat de la població de l’Estat espanyol.

alt

A aquest terrorisme masclista, de caràcter criminal i organitzat, avalat per tots els estaments de la societat de manera conscient, que es manifesta amb un odi inusitat i contra totes les dones, hem de reconèixer-lo com a tal per atacar les arrels de les seves violències, de l’odi.

Només així aconseguirem produir en la ciutadania la mateixa indignació i rebuig que ocasionen qualsevol tipus d’odi i el terrorisme en general.

Perquè volem viure en pau, lliures de violències.

I perquè la vida segueix, però no per a totes. 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fabiola Llanos

Fabiola Llanos

Ecofeminista. Periodista i comunicadora social xilena / catalana. Especialitzada en imatge, arts gràfiques, producció audiovisual, neurolingüística i drets de les dones. Vaig parir La Periòdica. Co fundadora de La Independent.

També et pot interessar