Homenatge a les catalanes deportades a Ravensbrück (Neus Català) i a la periodista i escriptora feminista Montserrat Roig
Dimarts passat, 14 de juny, es va celebrar a Barcelona l’Homenatge anual a les dones que van patir l’infern del camp de concentració de Ravensbrück. L’Amical de Ravensbrück organitzar aquest any l’habitual acte, amb motiu del 20è aniversari de la mort de l’escriptora i periodista feminista Montserrat Roig, que amb el seu llibre “Els Catalans als camps nazis” va mostrar al món que l’holocaust va afectar molt directament a moltes dones.
Fins que la jove i progressista escriptora no va investigar, ningú havia parlat, i menys escrit, sobre l’existència de camps de concentració en què van estar recloses les dones. Fins i tot molts homes catalans i espanyols deportats negaven la seva existència.
No obstant això dones alemanyes i austríaques, de les que de forma habitual vénen pel nostre país a rebre homenatges, explicaven que homes deportats, demanaren parlar amb responsables de camps de concentració, per plantejar que, ja que els nazis empraven a dones preses com a esclaves sexuals, ells, els deportats “també tenien necessitats”, i volien poder usar-les de la mateixa manera. ¡A les seves companyes de lluita .. i d’infern!
L’acte del passat dia 14 va ser molt emotiu. Presentat amb mestria, prodigant empatia i solidaritat pel periodista Josep Cuní, com ja ho va fer l’any passat, coordinant en ambdues ocasions els nombrosos parlaments i actuacions musicals.
En el magnífic pòrtic de la Plaça del Rei, en una tarda assolellada, amb bella llum mediterrània, presidit per una immensa i bellíssima fotografia de l’escriptora Montserrat Roig (feta per Pilar Aymerich), des de la qual Montserrat regalava un somriure, magníficament reflectit també en els seus ulls …
Entre el nombrós públic, unes 250 persones, hi havia a la fila zero Neus Català (deportada, reconeguda lluitadora, que malgrat els seus 95 anys va prodigar energia, dirigint unes paraules al públic), la mare de Montserrat Roig, a més d’un dels seus fills. També intel.lectuals, professors i professores, poetes, escriptores i escriptors, periodistes, polítiques i poltics, artistes, lluitadors i lluitadores republicanes, dirigents feministes i joves estudiants.
Va donar la Benvinguda Anna Sallés, Historiadora i presidenta Executiva de l’Amical de Ravensbrück.
La Obertura va córrer a càrrec de la recentment designada presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell.
Van parlar després, magníficament, David Serrano, (professor de la Universitat Ramon Llull), Dolors Oller, (escriptora i crítica literària), Pilar Aymerich (premiada fotògrafa, autora de la foto que presidia l’acte), JM Benet i Jornet (dramaturg), Carme Riera (catedràtica) JM Castellet (crític literari), Mercedes Sampietro (actriu, que va llegir el text que havia enviat Fanny Rubio, catedràtica i feminista, que no va poder assistir per un problema personal d’última hora).
Va parlar també Roger Sampere Roig, (professor de matemàtiques) fill de Montserrat Roig, que va explicar del que significa per a ell ser fill d’una persona tan valuosa, tan estimada, tan prolífica, tan progressista, honesta, conseqüent, lluitadora i valenta. I com li agraeix l’educació i l’amor que va rebre durant 20 anys .. i com la troba a faltar.
Al llarg de l’acte, es van anar llegint els noms i cognoms de dones que van estar en aquest camp de concentració i es van comentar anècdotes. Per exemple, que una deportada, abans de ser assassinada va demanar a una companya també presa, que estigués al seu costat en el moment de ser ajusticiada i li fos parlant, dient-li paraules en català, per morir escoltant el dolç remor del seu idioma matern, que li dulcificaría el terrible final.
La música va córrer a càrrec del músic asturià Hevia, que va tocar magníficament la gaita. I emocionant fou fins a les llàgrimes, la cançó, la veu i la guitarra, l’inigualable Paco Ibáñez. I la solidaritat de Marina Rosell, que col.labora amb l’organització de l’homenatge anual a les dones deportades. Marina va cantar amb Paco a capella, amb un impressionant raig de veu, que va fer rebrotar l’emoció que es desbordava entre les persones assistents.
Van faltar alguns parlaments. Per exemple el de l’escriptora i historiadora granadina, l’anarquista i feminista, Antonina Rodrigo, que estava entre el públic, amb la discreció i la modèstia que la caracteritza. Antonina va ser amiga de Montserrat Roig i juntes van fer viatges clandestins, per investigar, escriure i publicar sobre la vida i els patiments de les nostres dones.
I va faltar també la veu de la periodista i escriptora Carmen Alcalde, que va ser directora de la revista vindicació FEMINISTA, on a finals dels anys 70 i durant tres anys, va escriure magnífics articles i reportatges la irrepetible escriptora feminista, Montserrat Roig.
Si la matèria no es crea ni es destrueix, Montserrat ha d’estar en algun lloc de l’univers … Per això, si va saber de l’homenatge i el va veure i va seguir el que s’hi va esdevenir, no hi ha dubte que somreia satisfeta i emocionada, com ho van estar totes i tots els qui assistirem a l’acte.
*Advocada i Mediadora per la dona i la família
Dirigent Feminista, des de 1976.
Filla i néta de republicans represaliats.
Néta de maquis andalús.
