OPINIÓ
Any 1937, València, és celebra la primera festa dedicada a tota la infància, des d’una perspectiva laica, exempta de classes i sense una finalitat dogmàtica.
Era a final d’any, entre desembre i gener, la festa havia d’arribar a tots els xiquets i xiquetes de totes les races i ideologies que profesavan els seus pares. És així com va nàixer la idea de celebrar l’últim dia de la setmana de la infància una cavalcada on les tres magues de la humanitat eren Llibertat, Igualtat i Fraternitat, per a recordar-nos que sense la seua presència la vida no tenia sentit (del llibre les Magues de gener)
En aquells anys encara no s’havien inventat les paraules sororitat ni machirulo. I tampoc feminazi.(**)
Any 2016, València, una entitat cultural valenciana centenària -any 1993 és va celebrar el seu primer segle d’existència i el 2005 el centenari de la Societat Coral el Micalet, refundada el 1905- torna a celebrar aquesta setmana de la infantesa. Cristina Escrivá Moscardó, escriptora, guionista i investigadora especialitzada en la recuperació de la memòria col·lectiva, és l’encarregada de realitzar l’exposició i material didàctic per a treballar amb les criatures els valors humans que la inspiren i el punt final: la Cavalcada. En l’exposició es recreen imatges, joguets antics… i s’exhibeixen meravellosos objectes realitzats amb materials reciclats. El llibret de Cristina Escrivá ens explica tota la història. Les precioses il·lustracions són de Román Sánchez.
El meu agraïment a tots dos i al Micalet va ser immensper descobrir-me una història que -reconeixent la meuaignorància- desconeixia, però també per donar-mel’oportunitat d’ensenyar a un xicotet de quatre anys queexisteix un univers més enllà del pare Noel. A casaseguim celebrant la festivitat de les Reines Magues,reivindiquem aquesta tradició i lluitem per conservar-la,això sí, feminitzant-la. Encara que allò de la corona no vaen nosaltres. Per tant, açó de les Magues de Gener ha estat tot un descobriment. Magues, que no Reines.
Al menut el varem llegir el llibre com un conte, recreant així la història de les magues que vénen la nit del 5 i porten regals, aquelles magues a les quals va escriure i enviar la carta fa dies. Les il·lustracions ens van servir per a desvirtualitzar la imatge formada en la seua imaginació, si ben el xicotet va canviar els botins amb taló de la imatge per les esportives que permeten córrer (no sé qui li ensenya aquestes coses!). El 6 de gener, va rebre els regals de les tres i fins i tot una carta signada per elles: Igualtat, Llibertat i Fraternitat (*)
No vaig poder anar a la Cavalcada, però vaig celebrar la iniciativa i em va il·lusionar veurea les Magues saludar des de la balconada de l’Ajuntament. Hauria de dir que les tres -Llum Fos, Manola Roig i Rosa Roig- són fermoses, sàvies, solidaries o íntegres?
Però l’alegria va durar poc, ja que ràpidament els insults masclistes a les tres dones que representaven a les magues van ser terribles. Podíem haver esperat aquesta reacció perquè vivim en una societat patriarcal, on les dones estem discriminades en tots els àmbits, on seguim aguantant milers de violències masclistes tots els dies, on se’ns mata per ser dones … era previsible que no sentara be que tres dones encapçalaren una cavalcada. I damunt, de tradició republicana, cosa que va molestar molt a tant fatxa com tenim en aquestes terres, com demostren els llargs i negres anys de des-govern que hem patit.
Insults grollers d’energúmens que s’atreveixen a opinar del físic de les dones. Un físic a més que s’ha e sotmetre a unes mesures i edats estandarditzades. Vaja, que si no entremen una talla 38 i som jovenetes ja no servim per res. Machirulos que mai reconeixeran les nostres capacitats intel·lectuals, aquelles que a els falnten a ells.
Falta cultura, molta. Perquè ací no parlem d’estar d’acord o no amb celebrar aquesta cavalcada des del coneixement d’allò que representa. No s’ha fet critica ni s’ha raonat. Ací s’insulta des del menyspreu i la misogínia, des del feixisme que no admet que l’ajuntament òbriga les seues portes a la diversitat.
Uns insults i un menyspreu que s’han focalitzat en les tres dones que representen les Magues -que no Reines- , però que van dirigits també a totes i cadascuna de les persones i entitats -més de trenta- que han fet possible aquesta setmana de la infantesa, el punt i final de la qual ha sigut la cavalcada.
(*) Glossari del llibre “Les Magues de gener”, de Cristina Escrivá:Cultura: conjunt de coneixements adquirits mitjançant l’estudi, les lectures, els viatges, etc. que ens fa gaudir més de la vida. Fraternitat: unió i respecte entre membres de la societatIgualtat: mateixa classe o condició entre persones, sense fer distinció entre ellesLlibertat: facultat de l’èsser humà d’obrar en autonomia i realitzar tot allò que no perjudique als altres.(**) Altres definicions que em permet recordar: Sororitat : Amistat entre dones diferents i parells, còmplices que es proposen treballar, crear i convèncer, que es troben i reconeixen en el feminisme, per a viure la vida amb un sentit profundament llibertari, Marcella Lagarde (acadèmica, antropòloga i investigadora mexicana, especialitzada en etnologia, representant del feminisme llatinoamericà)Machirulo: Es un cabrón que la vive subestimando a la mujer y su poder, para él todas somos unas putas menos la madre que lo parió, que es una abnegada y sufrida mujer, como deberíamos ser todas.Se debe imaginar que su mamá lo creo con dibujos y crayolas, Viridiana Araceli Ramirezz Lazzio (feminista, latioamericana, desconec més de la seua vida però em va encantar la seua definició).Feminazi: acrònim de feminista i nazi, la qual cosa és una aberració atès que com totes sabem el nazisme va perseguir al feminisme. S’utilitza contra les persones -generalment dones, però també contra homes- que lluiten per la igualtat. Cultura machirular.Patriarcat: manifestació i institucionalització del domini masculí sobre les dones, xiquets i xiquetes de la família i l’ampliació d’aquest domini sobre les dones en la societat en general, Gerda Lerner
