S’ho pregunta Loretta Napoleoni, economista autora de best-sellers com “Capitalisme canalla” i experta internacional en tema de terrorisme, que ha venut la seva pròpia empresa per finançar la investigació sobre “ISIS, l’estat del terror”, publicada als Estats Units i a Itàlia.
L’Orient Mitjà està experimentant un moment dramàtic, observa Napoleoni: les primaveres àrabs han estat derrotades, excepte a Tunísia: el règim d’Assad a Síria, (amb el suport de Rússia), en comptes de realitzar les promeses reformes democràtiques, ha utilitzat gas contra la ciutadania, i un miler de milicies hi lluiten, fins i tot entre elles mateixes tracyant d’enderrocar-lo; a l’Iraq (recolzat per Occident), el govern d’Al-Maliki, que havia de garantir la democràcia, ha perseguit sunnites; Líbia després de la caiguda de Gaddafi el 2011 es troba en un estat de caos; Egipte està inquiet i dominat per l’exèrcit; Israel està en guerra amb els palestins de Gaza; Turquia s’enfronta amb els kurds, (un 20% de la població que aspira a la independència), mentre que prop de dos milions de refugiats iraquians a Síria o Turquia i Jordània viuen en la misèria.
Els països del Golf Pèrsic, com Kuwait, Qatar i Aràbia Saudita, que segueixen altres variants de l’Islam, i fins ara havien finançat l’organització sunnita ISIS per debilitar Assad de Síria, se senten amenaçats pel Califat. Què seria dels seus governs autoritaris si arribéssin a les seves portes?
Es tracta d’un “revival” insòlit del Califat, alhora tradicional i pragmatista, habil usuari de tecnologies modernes i emissor de apocalíptics missatges urbi et orbi. El passat, el present i futur es barregen en el Califat d’una forma explosiva, seria apropiat dir-ho així. Mentre terroritza Occident amb vídeos de degollamentos en directe, de qualitat hollywoodiana, amplificats per les xarxes socials, en les seves fronteres el Califat maneja amb habilitat les seves finances, i pretén donar respostes a les necessitats de la població, reparant carreteres i xarxes elèctriques, construint un mercat a Raqqa, la capital, organitzant festes i exercicis militars per atreure nois.
Els fons no falten, per descomptat. Aquells inicialment arribats de l’Aràbia Saudita, Qatar i Kuwait, van servir a ISIS, més que per lluitar contra Assad, per ensenyorir-se dels camps de petroli a Síria, que segons el Wall Street Journal, rendeixen dos milions de dòlars al dia, o sigui més de 700 milions de dòlars l’any. Detall important: en aquest negoci ISIS ha involucrat les tribus sunnites locals, (fins ara discriminats pel govern iraquià d’Al-Maliki), que per tant s’han tornat les seves aliades.
En total, és possible que el ISIS tingui una fortuna estimada en 2.000 milions de dòlars, com la d’una pròspera multinacional, encara que inferior a la que tenia l’OLP (Organització per a l’Alliberament de Palestina) en els anys ’90, quan, segons la CIA havia acumulat entre 8.000 i 15.000 milions de dòlars.
Els joves àrabs que viuen en el buit polític creat per la corrupció i la desigualtat present en els estats musulmans moderns, és poc probable que puguin integrar-se en els països occidentals que ofereixen ara menys oportunitats per als joves. “La democràcia no existeix, Occident està governat pels bancs, no pels parlaments, que són només una pantalla, però afortunadament, l’Islam el portarà a la llibertat. I si Allah vol, conquistarem Roma i el món”, aquest és el missatge de ISIS adreçat al jovent del planeta. Prop de 12.000 combatents estrangers, dels quals 2.200 europeus, (per no parlar dels grups locals de suport en molts països), han respost a la crida.
Els combatents han arribat en onades: els primers han estat els egipcis després del cop militar contra la Germandat Musulmana, a continuació, els ex-reclusos d’Abu Ghraib, la presó coneguda per les tortures denunciades recentment pel Senat dels Estats Units, mentre que els joves de diferents països segueixen arribant per avió a Hatay, a la frontera turca amb Síria.
No és l’econòmica la seva principal motivació (als nous combatents se’ls paga, segons Napoleoni, uns 41 dòlars al mes, menys dels 150 dòlars que guanya un obrer a l’Iraq, tot i que es dóna una bona indemnització a la família en cas de mort), com el fet de ser “protagonista de la història”, creant un Estat islàmic fort i ordenat, on, d’una bona vegada, es tinguin les dones a ratlla.
A Raqqa, un centre perifèric sirià format per tribus a favor d’Assad, abans de la conquesta de la ciutat, les dones es van situar entre els combatents com a escuts humans per a protegir la ciutat; a continuació, els rebels van buscar casa per casa les dones solteres per casar-se amb elles, de bon o de mal grat, i aviat la ciutat va esdevenir la capital de l’estat islàmic.
Però, quin “regne de la llibertat” proposa el Califat? Sirians i iraquians que van fugir de la zona informen que les dones es veuen obligades a cobrir-se de cap a peus, no poden sortir sense un acompanyant masculí, són crucificats “apòstates” i assassinats, i es tallen les mans dels lladres, aplicant estrictament la xaria, la llei islàmica emesa fa 1400 anys. A Mossul, fins i tot, segons “El Mundo”, han ordenat la mutilació genital de les dones, agressió d’origen pre-islàmica, que no està present en l’Alcorà, però es veu afavorida per molts juristes islàmics quan diuen que la dona no “circumcidada “és impura: una pràctica aberrant que afligeix a 130 milions de dones a Àsia, Àfrica i l’Orient Mitjà.
No obstant això, de tant en tant les cròniques parlen d’unes noies europees o filles d’immigrants crescudes a Europa, que es fuguen a Síria després de les petjades d’un amor barbut, imaginat com una mena de Robin Hood islàmic. Però els hi pot succeir, com li va passar a una noia holandesa (el nom no ha estat revelat pels diaris), que aquest Robin Hood, als pocs mesos de idil·li, la “regali” a un altre home, i ella hagi defugir desesperada.
Val la pena assenyalar que davant Déu, diu l’Alcorà, els creients, tant homes com dones, són iguals: el que canvia és el paper de líders socials, assignat als homes, i la cura de la família per a les dones. Una divisió de papers decidida pels homes, profetes o imams,que les dones del món islàmic estan qüestionant, guanyant en el dia a dia, amb molt d’esforç, majors espais socials: des de la revolució silenciosa de les centenars de “vaize”, predicadores religioses a Turquia, que interpreten l’Alcorà en una perspectiva igualitària, fins a la conformació del primer equip nacional de dones ciclistes de l’Afganistan, (als tretze anys de la caiguda dels Talebans), o el nomenament d’una dona, Kathol Mohammadzai, com general de l’exèrcit afganès.
Descripció. Tradicionalisme i modernitat, terror cap a Occident i missatges messiànics per als joves; submissió per a les dones. Com el Califat renascut per les armes entre Síria i l’Iraq atrau i espanta l’Orient i el món….
