Isabel Chueco és la cantant de l’Orquestra Africana de Barcelona, un grup musical català format per músics de diferents països que estrenen “African Roots” a l’Apolo, divendres 23, a les 7 de la tarda.
Aquest concert l’organitza l’ONG, SDRCA (Societat per a la Difusió de les Realitats Culturals Africanes), coneguda popularment com ‘Drassanes per Àfrica’, per a recaptar fons per als projectes “tecnològics” i culturals que desenvolupen amb diversos països Africans, i a Catalunya. Isabel Chueco, Isa, ens explica que es va integrar a l’Orquestra Africana fa uns 3 anys, i forma part de ASPIAF (Associació per a la promoció i integració dels artistes africans), i igual que els seus companys col·labora amb ONG africana des de fa anys.
Immersió en la música africana
“Des petita m’ha agradat cantar, afició que vaig recollir del meu pare. Vaig aprendre a tocar la guitarra, amb la qual m’acompanyava” – però, Isa Chueco afegeix que, el seu veritable amor per la música africana va començar arran d’un taller que oferia ASPIAF, al Palau Alós, el setembre del 2011, dirigit per Ignasi Corominas (coordinador de l’Orquestra). “Vaig viure dos anys submergida en diferents ritmes africans, des de la rumba congolesa (el que anomenem soukous), l’afro-beat, la marrabenta, de Moçambic o el m’balax del Senegal, entre molts altres. Per a mi va ser tot un descobriment, una música amb aires diferents a l’occidental que fins llavors jo coneixia. Ritmes sincopats, músiques d’anada i tornada, que havien sortit d’Àfrica, s’havien impregnat amb altres tints i havien tornat amb molt més color”. Durant els tallers, també oferien concerts al Palau Alòs. Tantes hores de dedicació vant donant els seus fruïts, i posteriorment van seguir treballant a nivell particular. “Un dels músics que també va començar amb mi és Pau Serra, avui guitarrista integrant de l’Orquestra. Podríem dir que, juntament amb Ignasi, Pau i jo vam començar els fonaments del que és avui el grup estable”.
L’Orquestra Africana de Barcelona la formen artistes de diferents països i cultures: Barcelona, Anglaterra, Nigèria, Burkina Faso, Mèxic, Senegal, etc … La idea és buscar la integració de la música i de la cultura d’origen africà.. “El projecte de l’Orquestra es transmetre la música de Àfrica a Occident, i acostar-la al públic d’aquí”. I el conjunt complert es distingeix d’altres formacions, en què té uns components fixos i altres variables, que provenen d’altres grups, i que col·laboren als seus concerts i en els tallers de formació. A African Roots, hi haurà 11 músics sobre l’escenari, i s’espera un concert impactant.
Isa Chueco reconeix que avui dia, la música africana ocupa gran part de la seva vida. “M’està enriquint tant a nivell personal com professional, i m’obre un nou camí musical que visc amb molta il·lusió”. Segons ella, a Barcelona hi resideixen grans músics i artistes africans. “La música africana està tenint un gran ressò en la cultura de la ciutat, i el públic l’aculleix amb molta calidesa. Potser en altres països d’Europa, com França o Holanda, avui dia ocupa un espai més gran, ben merescut. A Holanda per exemple, hi ha el Afrikafestival Hertme, que porten realitzant des de l’any 89 “.
Veritablement encara són molt poques les dones d’arrels africans que s’atreveixen com a cantants, a liderar grups, i a cantar de forma continuada. I a Barcelona hi ha cantants extraordinàries, que quan fan el pas i es comprometen se senten molt ben tractades i respectades pels components de les formacions, la majoria músics homes. Així li ha passat a Isa Chueco: “Em sento molt còmoda en el grup. La meva opinió val igual que la dels altres. Es tracta d’enriquir des del compartir. Sento que cada un de nosaltres aporta el seu estil personal a la feina de forma inherent i és el que ens fa únics. Crec que és una cosa que cal respectar sempre per poder gaudir del que fem”.
Ens explica que els seus referents musicals la majoria són dones, tan potents com són Oumou Sangaré, “una artista de Mali que reivindica els drets de la dona a l’Àfrica, Fatoumata Diawara, Rokia Traoré, i la meva estimada Violetta Curry, d’origen afro-americà, de qui he rebut ajuda i aprenc “. I comenta que gaudeix especialment interpretant “Ah Diya”, d’ Oumou Sangaré. També “Set”, de Youssou N’Dour, “Elisa Gomara Saya” de l’Orquestra Marrabenta o “Pata Pata”, de Miriam Makeba, entre d’altres.
“Crec que la música africana és alegre i transmet obertura d’esperit i sensació de felicitat -acaba comentant -Els seus ritmes conviden a moure, a ballar i per descomptat, suposa donar un pas d’aproximació cap a un continent per a molts desconegut, a trencar estereotips i fomentar la solidaritat.
Més informació sobre el concert a Facebook
