Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

Quan els destacats i les omissions són les falses notícies

 

OPINIÓ 

En un elegant i lúcid article sobre Yolanda Díaz (l’única nota discordant n’és el títol, «Misión: desactivar a Yolanda», atès que n’omet el cognom), Elisa Beni fa notar la trampa de posar un estrany punt i seguit davant d’una conjunció causal com porque.

 

Anem al cas. L’enze, ximple i improcedent (si es mira bé i sobretot si es fa la prova de la inversió) pregunta de l’entrevistadora a Yolanda Díaz era:

P. Se percibe una transformación en su indumentaria. ¿Hay algún mensaje detrás, algo que transmitir?

I l’ajustada i pacient resposta va ser:

R. Esto no lo comparto. Desde siempre se me ha criticado por la manera de vestir. Porque no soy el prototipo de una mujer progresista. Pero creo que la gente se merece respeto. Cuando iba a los juicios debía respetar a mis clientes y, ahora, en la vida política, lo intento hacer siempre. A mí me gustaría ir en vaqueros, como en el acto de Valencia. Pero si voy al Senado creo que la ciudadanía española se merece ese respeto. La imagen es importante. Lo que estoy ahora es un poco más delgada y más deteriorada [ríe], pero nada más.

És a dir, diu clarament que en el vestir no ofereix la imatge del prototipus de dona progressista, la qual cosa és veritat, i no res més que això. També parla del respecte que implica una manera de vestir, o sigui, de la importància del context; cosa ben oportuna si tenim en compte que text prové de la paraula llatina textus que vol dir justament teixit.

No cal ni dir que a les xarxes es va evaporar el porque i se la va jutjar, condemnar i ajusticiar com si hagués dit «No soc el prototipus d’una dona progressista» sense cap tipus d’acompanyament. Que tampoc n’hi hauria per a tant.

Es dona la circumstància que la mateixa Elisa Beni fa anys acabava un article d’opinió, «Celuloide de cristal» (La Razón, 24.09.2009), amb unes paraules en què es manifestava a favor d’eliminar privilegis, quotes i balances decantades a favor dels homes, o si ho prefereixen, a favor de la discriminació positiva; també en podríem dir ras i net justícia.

Discriminación positiva sigue siendo discriminación, gritan algunos. Sí, pero la discriminación sólo se produce a favor de la mujer si ésta ya está en términos de igualdad de requisitos con el hombre. Así que, con perdón, sólo se trata de inclinar el favoritismo hacia un rasgo determinado con una función social y reparadora de una injusticia. El amiguismo es otro parámetro de discriminación ampliamente aplicado en nuestro país a la ayuda pública y sobre él se discute poco. Veamos qué cine saben hacer las españolas. Visto lo visto, a lo mejor lo agradecemos.

El destacat era letal i gens innocent. Discriminación positiva sigue siendo discriminación

En tallar mitja frase, es va capgirar del tot la seva opinió i van posar en boca seva una idea aliena i en realitat contrària al que ella pensa com reflectia el paràgraf que s’ha vist més amunt. Aquest traïdor i emmetzinat mecanisme també es pot trobar en molts titulars i peus de foto.

Abans de les piulades i el Facebook, abans de les xarxes, doncs, existien ja les falses notícies.

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La Independent des de l’11 de setembre de 2010

Prop de 700 articles en dos enviaments setmanals enviats a més de 2.000 professionals de...

Quan les dones fotografien Barcelona

  El nou llibre de la historiadora Isabel Segura Soriano indaga la relació entre Barcelona...

Estat espanyol: Com van els drets humans? / La Independent / Notícies Gènere

  L’Estat espanyol serà avaluat respecte a quina és la situació dels drets humans en...