IMG-20211027-WA0006

Compartir

“Sola” de Carlota Gurt

Ressenya

Es podria dir que el llibre “Sola” de Carlota Gurt (editorial Proa en català, Libros del Asteroide en castellà) va de ser dona avui.

 I després hi ha una trama intel·ligent amb un compte enrere que sembla que ens atrapa i ens intriga. Però el que atrapa realment a la lectora és la identificació constant, ens caigui bé o no, amb els reptes vitals i del dia a dia de la protagonista, la Mei.

S’aborden a la novel·la grans temes universals de les dones, tractats a pinzellades i entrelligats amb el relat, com la imatge de la portada del llibre en català editat per Proa, que entrelliga branques, cabells i camins sobre una dona sola, nua, fràgil, però amb un ull alerta, atent i fins i tot amenaçant. 

S’aborden reptes amb la parella: la decisió de ser mares i pares o no, les complicacions de ser-ho un cop s’ha pres aquesta difícil decisió (no sempre voler és poder), l’amor madur que apaga o complica la passió, la freqüència de les relacions sexuals com un tema corcó que cal controlar i posar-hi remei quan no és el que l’imaginari col·lectiu considera òptim, trobar els moments, aconseguir qualitat a més de quantitat.

Es parla també de les ambicions professionals, de buscar el recolzament o l’admiració dels altres, de les mares i  pares, de les amistats, de la parella, de la inseguretat i les pors que generen els processos creatius, de les constriccions que suposen els procediments i les normes, el com s’han de fer les coses que se’ns imposa versus l’impuls de fer-les com ens sembla; del temor de mostrar el que fem i que se’ns consoli amb subterfugis. 

Es parla del dol, de la culpa, sobretot de la culpa social i individual respecte el dol, el que he de fer, el que s’espera de mi, el que volen que faci. S’aborda a través de la Mei la contínua pressió que patim les dones en anar pel món, de manera subtil, en les petites coses, en qui ve a arreglar-te un vidre trencat a casa, en com se’ns assessora en comprar qualsevol cosa, en com el nostre desordre vital o aspecte físic condicionen com som vistes i el que s’opina de nosaltres, en com contínuament anem sortejant pors, temors i inseguretats i ens sentim observades i mirades, ja sigui per jutjar-nos, o bé si som desitjades físicament, o per opinar el que ens cal i el que ens convé.

Carlota Gurt despulla tot el que les dones pensem, sentim i expressem davant dels micromasclismes continus, com fem el cor fort, com gestionem la por, el fàstic o la vergonya per poder dir i fer el que cal i no el que sentim realment, que ens faria petites o ens perjudicaria més.

Surt també a la novel·la la relació amb la mare, la difícil relació mare-filla amb les dificultats de totes dues per fer arribar amor sense que la preocupació per protegir a l’altra no acabi creant una relació asfixiant.

També se’ns planteja la relació física de nosaltres amb el nostre cos, la nostra intimitat, la nostra nuesa i sexualitat, i de nosaltres amb el que ens envolta i la higiene, el que ens repugna o incomoda per brut o aliè; l’entorn i com aquest ens condiciona l’estat d’ànim: canviar de lloc, desconnectar, deixar-se absorbir per la natura.

Carlota Gurt aconsegueix fer-nos arribar a la intimitat de la protagonista, i ens identifiquem com a dones lectores amb aquesta intimitat, en els pensaments i les actuacions de la Mei, en les seves opinions descarades, per que són íntimes, sobre la gent que es va creuant en el seu camí vital. Ens caigui bé o no la Mei, ens la fem nostra, la volem prevenir i aconsellar, temem el que li pot passar, pensem que hauria de fer o no tal cosa o tal altra que fa, discrepem de com actua quan veiem venir les conseqüències de l’error.

La novel·la atrapa també per la trama que va descomptant dies fins a alguna cosa important que ens serà desvetllada al final i que no podem deixar d’anar recreant i imaginant durant tota la lectura, i de desitjar en el fons que sigui alguna cosa bona, quan tot sembla indicar que no ho serà…

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar