Fins la presentació del llibre El jardí de les ombres, Marta Coll, va ser la directora de la Fundació catalana “Contes pel Món” durant 3 anys, específicament, des de la seva fundació. Encara que al dia d’avui no sigui al mateix lloc, continua vinculada com a membra del Patronat i situant-se al capdavant del Consell Editorial que assessora les publicacions, d’acord amb el seu desig: dedicar-se a desenvolupar les línies estratègiques i de filosofia de l’entitat. La historia d’aquesta dona emprenedora en el mon del sector social es molt positiva, després de portar a terme el reconegut projecte “Cap nen sense conte”.
Coll també es la Impulsora de la col·lecció Oràlia, amb la que es pretén recuperar i difondre històries i llegendes de la tradició oral de cultures minoritàries d’arreu del món i donar a conèixer altres cultures i el seu important llegat cultural, a més de sensibilitzar sobre altres realitats promovent el diàleg intercultural.
Al gener va sortir, i el primer llibre publicat en aquest projecte conjunt, El jardí de les ombres, de la nova col·lecció Oràlia. Aquest conte es una adaptació de Mia Couto (originari de Moçambic), inspirat en un conte original de la cultura africana macondo, comunitat que va tenir un paper destacat en la lluita de Moçambic per la independència. Les il·lustracions pertanyen al mestre Malangatana Valente Ngwenya, reconegut pintor moçambiquès, que va cedir la seva obra a la Fundació Contes pel Món per aquest primer llibre i que va morir el gener d’aquest any a Portugal. Marta Coll ens explica la gènesi d’aquesta aventura entre l’art i l’educació.
Com va néixer Contes pel Món?
Després de col·laborar amb diversos projectes a l’Africa subsahariana com a voluntària i tècnica, l’any 2008 vaig decidir emprendre aquesta iniciativa amb l’esperit de promoure l’accés de tots els infants a la cultura universal, tant escrita com oral. Hi havia tant per preservar i recuperar de la saviesa de les cultures tradicionals que vaig trobar imprescindible treballar en aquest sentit. Desprès de veure diverses realitats a l’Àfrica subsahariana, volia aportar el meu gra de sorra per al desenvolupament d’una societat més humana. Em vaig adonar que amb alguns projectes de cooperació, les necessitats no es reflecteixen en els productes finals.
Com per exemple?
Com el fet de construir escoles i no tenir diners per a la contractació de mestres, o que els nens i les nenes no tinguin cap mena de educació de les seves pròpies cultures o el fet que rebin educació no amb les seves llengües, sinó amb les oficials, per que no hi ha suficients mestres que parlin els seus dialectes o coneguin les seves costums. Tenim el deure de respectar i mantenir les cultures locals per tal que la maduració dels infants en lectoescriptura es faci amb els contes provinents de la seva pròpia cultura, fomentant l’educació i promovent l’autoestima identitària de les comunitats. I això volem assolir amb la nostra feina.
Teniu alguna mena de treball d’incidència al nord?
A la nostra societat treballem a les escoles divulgant els valors universals i donant a conèixer la tradició narrativa d’altres cultures allunyades de la nostra. Els contes son eines que faciliten moltíssim la integració social i cultural, fomenten l’oralitat, i promouen el diàleg intercultural, el coneixement de “els i les altres” des de la infantessa a traves de la cultura i la recuperació de les literatures tradicionals orals per a la difusió dels valors universals de la pau, el respecte i la igualtat de dignitat.
Engegar un projecte solidari, cultural i educatiu d’aquesta envergadura, pot ser molt difícil a nivell personal i professional…
El compromís, el rigor, la flexibilitat davant els imprevistos exigeixen un esforç importantíssim a molts nivells. No es només un esforç professional, sinó també econòmic i personal. Si no ho vius d’aquesta manera, totes les hores que inverteixes et semblen una mena de càstig. Aquest no es el meu cas. Hem treballat de valent per assentar uns fonaments sòlids, per crear-nos un lloc i ser escoltats i escoltades i per assegurar-nos que la tasca iniciada tingui una continuïtat, per finalment consolidar un projecte de cooperació i d’educació pel desenvolupament innovador. 
Al principi de tot érem tres persones com a voluntàries. Aquest any ja tenim un equip professional executiu a mes de les persones voluntàries, amb el suport dels patrons, assessors i col·laboradors externs. A Moçambic hem establert acords amb dues contraparts i comptem amb el suport dels organismes públics que avalen la nostra tasca, a més de tenir el suport de personalitats molt rellevants del món de la cultura i l’educació. El fet de poder arribar a mes de 12.000 nens i nenes de l’àrea de Maputo (Moçambic) amb el primer conte publicat, i d’haver format a casi 150 mestres per a la creació dels tallers d’incentivació de la lectura a les aules vol dir que tot el que havíem somniat es possible i que realment podem contribuir per un futur millor.
LES PUBLICACIONS DE LA FUNDACIÓ CONTES PEL MÓN
La Fundació Contes pel Món porta a terme, entre les seves activitats, la publicació de llibres inclosos dins de cinc línies editorials. Amb la col·lecció “Contos e Histórias de Moçambique”, publicada a Moçambic en portuguès (la llengua de l’ensenyament) i que es tracta de contes extrets de la seva cultura popular de tradició oral, produïts en col·laboració amb l’Escola Portuguesa de Moçambic i que es distribueixen de forma gratuïta a les escoles i a altres centres infantils amb pocs recursos. Fins ara s’han publicat dos títols: “O Pátio das Sombras”, escrit per Mia Couto i il·lustrat per Malangatana, i “Leona, a Filha do Silêncio”, escrit per Marcelo Panguana i il·lustrat per Luís Cardoso. En aquests moments n’estem preparant dos més: “Wazi”, escrit per Rogério Manjate i il·lustrat per Celestino Mudaulane, i “O Rei Mocho”, escrit per Ungulani Baka Khosa i il·lustrat per Mavale.
Paral·lelament, FCM treballa una altra línia, també a Moçambic, de contes en les seves llengües vernacles (de moment en ronga i shangana). Això es fa en col·laboració amb el Ministeri d’Educació d’allà, que està impulsant aquestes llengües també dins l’ensenyament.
La tercera línia editorial també es publica a Moçambic i es comercialitza a les llibreries i que pretenen, al mateix temps, buscar finançament per al projecte i donar-li visibilitat. Són una selecció dels contes de la col·lecció “Contos e Histórias de Moçambique” publicats en tapa dura i amb gran qualitat editorial. Fins ara s’ha publicat “O Pátio das Sombras”.
Fins aquí les publicacions que l’equip FCM anomena “a terreny”. “Aquí al nord tenim dues línies editorials més. La primera d’elles és la publicació, juntament amb l’editorial Proteus, de la col·lecció “Oràlia”. Aquesta col·lecció edita en català i castellà una selecció dels contes orals populars que recollim als països on treballem i que ha començat per extreure’n els més interessants de la pròpia sèrie “Contos e Histórias de Moçambique”. Va adreçada tant al públic infantil com a l’adult. Els llibres, centrats sempre en valors ètics concrets, incorporen una guia didàctica consultable lliurement per internet per treballar el tema a les escoles, altres institucions o els mateixos pares. Fins ara hem publicat dos contes en català: “El jardí de les ombres”, de Mia Couto i Malangatana, i “Lleoa, la filla del silenci”, de Panguana i Cardoso; i els mateixos dos contes en castellà (“El patio de las sombras” i “Leoa, la hija del silencio”).”
Finalment, publiquen una sèrie de llibres en format de llibre-regal adreçada a les famílies i on presentem les destinacions on treballem. Aquests llibres inclouen textos d’escriptors i il·lustradors d’aquí que presenten les cultures treballades i recopilen una selecció del material gràfic i dels contes orals recollits a les pròpies destinacions. En aquest moment preparen el primer d’ells, dedicat a Moçambic, amb textos de Màrius Serra i il·lustracions de Perico Pastor.
“Així – assenyala Pau Quesada, responsable de les publicacions- volem fer realitat les paraules de Nelson Mandela: ‘Desitjo que la veu del narrador de contes mai no mori, que els nens no perdin mai la capacitat d’ampliar els seus horitzons del món amb la màgia dels relats'”.
