La coneguda feminista boliviana, activista i transgressora, va presentar la seva performance “La gàbia invisible. Descolonització i despatriarcalizació “inaugurant així la tercera versió de l’Escola de feminisme decolonial.
María Galindo al mig. Sara Cuentas a la esquerra i Bombo N’Dir a dreta.
La potent performance de Maria Galindo va ser exhibida amb èxit recentment a Madrid i amb anterioritat a la Biennal de Venècia de 2015. A Barcelona va omplir, el passat 21 de maig, l’espai La Cuina del Centre Cultural de Dones Francesca Bonnemaison amb un públic majoritàriament femení atent a les seves paraules i els seus moviments. Ella ficada en una gàbia.
El compromís de Galindo amb el projecte de la Xarxa de Migració Gènere i Desenvolupament, que agrupa un molt actiu i important nombre d’organitzacions de dones migrades a Barcelona, es va iniciar al setembre de 2018 quan es va realitzar la primera edició de l’Escola de feminisme decolonial perquè, afirma l’activista, dóna suport a les que treballen des de la perifèria, als carrers i no des del eurocentrisme.
Per Galindo, tal com van les coses, inclusivament la paraula feminisme ja li crea incomoditat. “Jo crec que l’activisme és molt important, però ha de repensar les seves bases de convocatòria, de pràctiques, no poden ser pràctiques dessagnants, que quan treus el cap a l’activisme és com si fos una cinquena jornada de treball desgastant. Aquest ha de ser quotidià, alegre, irreverent, divertit”, va afirmar a La Independent després de realitzar la seva presentació.
En plena performance.
Escola decolonial
L’Escola de feminisme decolonial ja ha format a 40 persones en les seves dues edicions anteriors i va per la tercera que s’inicia al setembre. Tal com el defineix l’activista Sara Cuentas, una de les seves impulsores, “es tracta d’un espai epistemològic de ruptura i anàlisi amb l’academicisme eurocèntric, per a la presa de consciència col·lectiva dins de les noves generacions d’activistes del feminisme descolonial”.
Un espai on a través de l’intercanvi de sabers es té el propòsit de transformar actituds perquè aquestes noves mirades contribueixin a la transformació individual i col·lectiva, a partir d’estructures que trenquin els esquemes patriarcals i colonials i, a més, possibiliten a les persones una veritable autonomia física, política i econòmica des de la diversitat del món globalitzat, ha afegit.
Dins del treball que la Xarxa ha vingut fent sobre l’escola, és important el suport de Galindo com a comunicadora, psicòloga, militant del feminisme radical i activista cofundadora del col·lectiu “Dones creant”, de gran pes a Bolívia i referent a Llatinoamèrica.
Fragments d’identitats
És en aquest marc que Galindo, amb la seva performance a la qual defineix com “proposta multipropòsit”, va arribar a Barcelona qüestionant les estigmatitzacions cap a la lluita de les dones i alhora rellançant la utopia feminista des de llocs diferents, “ja que som moltes coses al mateix temps, perquè totes som fragments d’identitats, totes aquestes coses que som no necessàriament formen una unitat harmònica i perfecta”.
La posada en escena de “La gàbia invisible. Descolonització i despatriarcalització “té un llibret que genera controvèrsia i desperta reflexions sobre aquests estereotips en què les ments tradicionalistes han pretès emmarcar la lluita feminista i que Galindo ho expressa en termes de “cal rellançar la utopia feminista des d’un lloc diferent, és una invitació a repensar la lluita des de la despatriarcalització, lluita que han tractat d’encaixar en una visió liberal del feminisme”.
La Independent va preguntar a Maria Galindo quina intenció té el fet de reorientar la lluita feminista amb un discurs nou que destrueixi els esquemes patriarcals tradicionals que la tracten de deslegitimar i va respondre: “Ens podem articular en una nova deformitat, cal reconstruir l’ideari de la lluita feminista; una lluita que ha de reivindicar-se com antisistèmica, capaç d’articular moltes lluites al mateix temps, també ha de reubicar-se fora de la idea de la democràcia liberal representativa i per fora del discurs de drets”.
Una proposta de rebel·lies productives que va deixar Maria Galindo entre les persones assistents és la de decidir: “Pensem, si ens van donar la potestat del vot però sense drets, de què serveix? cal tornar-li al patriarcat el dret al vot i recuperar el nostre dret a la decisió”.
