Oaxaca. Mèxic.- Més fons que forma. Cal analitzar de fons la violència obstètrica i no només de forma. La manera com s’ha abordat aquest tema va paralitzar als integrants del Congrés local, molts d’ells, és clar, sense el més mínim interès de revisar la iniciativa.
En el fons el que no es diu públicament ni es comenta als quatre vents és l’interès econòmic que hi ha darrere del que implicaria tipificar la violència obstètrica. Sí, la salut convertida en una indústria de sucosos resultats financers per a una determinat tipus de metges.
La forma també ha marcat aquesta proposta legislativa que va ser elaborada per organitzacions civils amb experiència en el tema, com Nueve Lunas. En el fons plantegen la necessitat de tipificar la violència obstètrica no com una forma de criminalitzar al personal mèdic, sinó que busca canviar pràctiques que lesionen les dones abans, durant i després d’un part.
Així doncs, aquesta proposta que té a veure amb els drets humans de les dones, està creuada per l’interès econòmic, això provoca algunes reaccions i, d’altra banda, hi ha una clara desinformació que causa entre l’opinió pública més desinformación.
Un exemple. Cada dia l’Hospital General “Aurelio Valdivieso”, atén prop de 30 parts i altres 10 o 12 més es subroguen a clíniques, sanatoris o hospitals particulars, els més beneficiats són Hospital Molina, Clínica Reforma i Sanatori del Carme, més una altra clínica especialitzada ubicada a la colònia Volcanes. Entre els propietaris hi han el secretari de Salut, German Tenorio Vasconcelos, i Arturo Molina, president de la Comisión Estatal de Arbitraje Médico de Oaxaca. Les parts i el tot. El fons i la forma.
Es poden comptar les excepcions on encara persisteix l’ètica professional, cada part costa de mitjana en la pràctica mèdica privada entre 25 i 30 mil pesos i si és cesària el cost s’incrementa substancialment. Tregui vostè les seves conclusions. És o no un negoci ajudar a la cigonya?
En aquesta entitat, ens expliquen les expertes el 53 per cent dels embarassos acaben en cesàries, quan l’Organització Mundial de la Salut recomana que aquestes s’utilitzin únicament quan perilla la vida de la mare o el nadó, però resulta més còmode “programar” aquests naixements, perquè s’adeqüen, fins i tot, als horaris del personal que aten a les dones, sota una infinitat de pretextos que no sempre o gairebé mai es justifiquen.
En fi, hi ha mar de fons en el cas de la violència obstètrica. Cal discutir molt sobre aquest tema i entrar en un debat seriós, perquè el que s’està discutint són els drets de les dones i no una altra cosa.
