Amb motiu del 25N parlem amb Montserrat Vilà Planas, presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.
Com va sorgir la iniciativa de crear aquesta Xarxa?
Les vocalies de dones de l’Eixample, des de l’any 2000, estàvem treballant per la sensibilització i la prevenció de la violència de gènere, fruit de les expectatives que va obrir la IV Conferència de Beijing. Ens vam adonar que, des de la transició, les lluites per la igualtat, per la no discriminació, per aconseguir els drets que ens pertoquen havien reforçat al moviment, però sobre les violències masclistes pensàvem que aniria bé una Plataforma que, a partir d’uns mínims acords de lluita, s’hi pogués apuntar i fer aliança totes les entitats o persones que lluitem contra la violència vers les dones, amb els objectius de fer sensibilització, prevenció i incidència política. I així va néixer l’any 2002 la Plataforma Unitària conta les Violències de Gènere.
Quines són les vostres línies de treball?
Tenim tres grans àrees de treball: Incidència social, de sensibilització i mobilització de la ciutadania amb el projecte del Fòrum anual del novembre en el que treballem tot l’any; amb els 3rs dilluns de cada mes a la Plaça Sant Jaume per fer homenatge a les dones assassinades, amb accions al carrer i als mercats. De prevenció a través de l’educació tant a les escoles com en el lleure, amb el Trenquem el Silenci, la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat (XAJI) i d’altres. Incidència política, per portar les campanyes més adients i recurrents al carrer, per incidir totes juntes en les polítiques públiques. Ho fem participant al moviment de dones de tot Catalunya a través dels les diferents Xarxes com Ca la Dona, com la FEDE, Associacions de Veïns i Veïnes, i també des dels Consells tant el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) com el Consell de Barcelona i els seus grups de treball sobre violències. Incidència internacional, donant suport a moviments socials de dones al món i participant en algunes xarxes com Women Against Violence Europe (WAVE) a nivell europeu.
Acabeu de celebrar la 16na edició del Fòrum contra les Violències de Gènere, quina valoració feu?
Estem contentes perquè malgrat les dificultats per poder fer el Fòrum presencial, des del primer moment de la pandèmia el Grup de Treball que el prepara i l’equip tècnic van preveure que havíem de fer quelcom especial. Primer, que els continguts del Fòrum també tindrien en compte el temps que estem vivim, i segon, posar els mitjans tècnics per poder fer-lo virtual i que fos profitós.
Hem fet sis dies de Fòrum. En principi, havíem previst que les taules rodones i alguna altra activitat fos presencial. Però finalment a causa de les últimes mesures tot el Fòrum va ser virtual.
Hi han participat 4.930 persones en les 7 taules rodones, els 2 col·loquis i les 17 activitats del Fòrum, i han visionat les taules i tallers, fins ara, uns altres milers de persones. Cal afegir-hi 900 joves dels 4 debats, els 2 tallers, l’activitat de bones pràctiques, el micro obert, la Gimcana i el teatre fòrum fet al Fòrum jove. Hem comptat amb la col·laboració de més 50 talleristes i 45 ponents.
El recompte oficial ens mostra que 55 dones van ser assassinades, l’any passat, a mans de les seves parelles o ex parelles. Aquest any, ja són 38. A Catalunya, en concret, 7 dones i una nena. Però si mirem les xifres de l’Observatori Feminicidio.net són moltes més. Per què no es tenen en compte les altres violències masclistes?
La llei 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el seu article nº1, contempla la violència masclista “com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, se exerceix sobre aquestes per part dels que siguin o hagin sigut els seus cònjuges o dels que estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència”. Per tant totes les xifres oficials fins ara deixen fora molts altres tipus de violència masclista com violències sexuals, violències en relacions esporàdiques, etc.
També l’Observatori de Feminicidio.net contempla tots els feminicidis, es a dir, els assassinats a dones i els classifica molt bé. Per exemple contempla l’assassinat a dones per robatori, o per violència comunitària. Estan contemplats també els assassinats dels menors assassinats per els pares agressors.
Una de les demandes que s’ha guanyat amb el Pacto de Estado és que es modifiqui la llei per poder tenir unes xifres reals de la violència masclista. Està ja aprovada però encara no ho computen.
Tornant a les xifres que són esgarrifoses, que és el que falla? Tenim unes lleis i institucions a l’alçada per tal d’abordar les violències masclistes?
Realment les xifres continuen sent molt altes. La última macroenquesta de l’estat de 2019 ens alerta de com està d’arrelada la violència masclista en una societat que anomenem patriarcal. Què falla? La violència masclista és estructural i per canviar-la hem de construir altra manera de relacionar-nos dones i homes. Això s’està aconseguint al llarg dels anys amb la lluita de les dones pels seus drets i llibertats. Però tot i que estem aconseguint molts èxits i canvis substancials amb mesures i lleis posant a l’agenda política la violència vers les dones, l’aplicació d’aquestes polítiques públiques massa sovint no estan a l’alçada per abordar les violències masclistes. Les persones, institucions, que han de desenvolupar i aplicar aquestes lleis encara no estan en aquest canvi que demana atacar a l’arrel de la violència, encara hi ha una part important de la societat que d’alguna manera accepta o justifica la violència vers les dones. Els múltiples estereotips i mites cap a les dones estan molt integrats dins l’imaginari social.
La lluita per erradicar la violència està guanyant terreny des de la base social de la joventut, de les dones en general i d’alguns homes que fan aliança amb el moviment feminista i va prenent cos a nivell mundial com hem vist aquests últims anys amb la Vaga feminista del 8M o les manifestacions del 25N o moviments com el MeToo, o ara el moviment per l’avortament lliure a Polònia.
De quina manera està afectant la Covid-19 a les dones que viuen situacions de violències?
Té un impacte directe amb un increment de la violència masclista vers les dones i les seves criatures, als abusos a menors, a casa, a les xarxes, a la comunitat.
L’aïllament de tots aquests mesos, agreujat en moltes dones per situacions de pobresa o de treball precari crea situacions d’angoixa extrema. Agreujat per no tenir un entorn adequat. Una companya explicava com per a dones migrades el missatge “queda’t a casa” té connotació de tot menys de seguretat, amb famílies vivint en una habitació sense condicions ni sanitàries ni de convivència.
Les dones que s’han hagut de confinar amb el seu agressor estan patint la por, el risc, l’angoixa i les agressions sense gaires possibilitats de sortir de la violència. La baixada de denúncies en els primers mesos de confinament ho verifica. Les que ja patien una agressió o les que han començat a patir-la no han tingut tantes oportunitats de trucar a un servei o d’acostar-se a una entitat que les ajudés.
Les dones que ja havien sortit i no viuen amb l’agressor s’han vist sense el caliu de l’acompanyament que estan rebent per recuperar-se o han tingut moltes dificultats per continuar amb els tràmits dels recursos o han vist interromput el seu judici, etc. etc.
En aquest context de l’impacte i lligat a les violències masclistes les criatures són les grans oblidades. Les que conviuen amb els pares agressors. Les que estan sent objectes d’abusos sexuals dins la mateixa família. Les que estan assetjades en les xarxes per pedòfils o abusadors directament. Segons la unitat operativa d’aquests delictes de la GC de l’estat, s’ha incrementat aquests mesos un 24% en plataformes P2P i un 42,8% en el sector de webs obscur.
En tant que periodistes, quina és la queixa que faries als mitjans de comunicació generalistes a l’hora d’abordar aquests temes?
Que parlin amb expertes del tema i no amb la primera persona que es troben de l’entorn. Que vagin a les arrels del tema, amb informació contrastada. Que no siguin còmplices d’aquesta violència normalitzant situacions o amagant la impunitat dels agressors. Els assassinats que no ho tractin com un succés que passa com una fatalitat.
En definitiva que es posin al costat del moviment feminista i de les dones que lluiten pels seus drets i llibertat i ajudin a fer aquest canvi social que porti a un món lliure de violència masclista.
