2210 LI 02

Compartir

“Costi el que costi”

La del 22 d’octubre ha estat la segona manifestació estatal per l’abolició de la prostitució, el laïcisme, contra els ventres de lloguer i la Llei Trans convocada per “El Futuro de todas – La fuerza de las mujeres”.

La primera, va ser un any exacte a Madrid i va marcar una agenda pròpia per aquesta fracció de feministes que no estan d’acord amb les polítiques de govern central ni autonòmiques, amb l’incompliment de les lleis contra les violències masclistes i amb les noves lleis, com la “Trans”.

Segons les organitzadores, van ser més de tres mil cinc-centes dones de Catalunya i de tota la península, una xifra molt diferent de la que va assenyalar la Guàrdia Urbana de Barcelona (400 persones). “Això és impossible! Sólament en un autocar que venia des de València veníem entre 60 i 70 dones”, assenyala la Maria, rient.

La lluita per “l’agenda feminista”

nuria glez

 Al principi de tot ens vam trobar amb Núria González, advocada feminista, autora de “Vientres de alquiler: la mala gente” i una de les principals impulsores del “Futuro de todas. La fuerza de las mujeres” i organitzadora d’aquesta segona edició estatal de l’anomenat “feminisme radical”.

2210 LI 10
2210 LI 11

Quin és l’objectiu d’aquesta manifestació?

Volem rescatar l’agenda feminista, però aquest any ens centrem en dos eixos fonamentals. Un és l’abolició de la prostitució, perquè Barcelona s’ha convertit en la capital del turisme sexual del sud d’Europa gràcies al fet que les administracions no fan res per evitar-ho. Barcelona és una ciutat prostituïda i per això estem aquí: per denunciar-ho.

2210 LI 15

L’altre eix és la defensa de la laïcitat. Catalunya és tristament un lloc on no es respecten els drets humans de les dones degut a suposades tradicions religioses i és per això que hi han aquí les dones de contextos islàmics, per denunciar que no hi ha cap mena de tradició que es pugui refrendar i que violi els drets humans, els de les dones específicament.

Hi ha hagut canvis des de l’última manifestació a Madrid?

Tot està pitjor. No s’ha millorat res. A més a més, el que estem veient ara és una ofensiva directa als drets de les dones a través de les lleis d’identitat de gènere que el que volen és esborrar les dones dels marcs jurídics, eliminant els seus drets basats en el sexe, tots els drets de les víctimes de violència sexual i tots els espais segurs per a les dones, nenes i nens.

Quines són les pors que tenen les feministes contràries a aquestes lleis?

Que tots els drets aconseguits per la lluita feminista des de fa tres-cents anys s’esborrin, perquè si el concepte “dona” no existeix, ja no existeix el masclisme ni les seves violències masclistes.

Silvia carrasco

Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya i coautora de “La coeducación secuestrada. Crítica a la penetración de las ideas transgeneristas en la educación” ens comenta que aquesta és una convocatòria de diversos col·lectius que s’agrupen al voltant de la plataforma “La Fuerza de las Mujeres. El Futuro de todas”.

“Hem volgut fer referència especial a un dels quatre punts centrals de l’agenda feminista, que és la lluita contra l’explotació sexual de les dones, perquè si les dones són “objectes”, si poden ser violades a canvi de diners, no hi ha ni política d’igualtat ni cap altra política que es pugui sostenir”, ens comenta Carrasco.

Aquesta manifestació té els mateixos objectius que la de fa un any?

Sí. Defensem els punts de l’agenda feminista que des de fa tres-cents anys es van començar a gestar després del feminisme il·lustrat: l’abolició de l’explotació sexual de les dones, l’abolició de l’explotació reproductiva que ara per ara és més greu que mai amb la comercialització amb ventres de lloguer, per descomptat contra totes les violències masclistes i ara, contra l’ofensiva patriarcal d’esborrar les dones, reduint-nos a un “sentiment”, a un “pensament” en el cap dels homes, de manera que quedem totalment desprotegides a les lleis d’igualtat. L’agenda és la mateixa. Només que el cas de Barcelona té un element afegit dels nostres propòsits, i és que és la capital del turisme d’explotació sexual amb la connivència i complicitat d’institucions públiques de tots els colors polític amb el proxenetisme i el tràfic de dones. Per això Barcelona és el lloc de trobada aquest any.

Quina és la convocatòria que espereu per avui?

Nosaltres sabem que hi ha molta por i que és un tema del qual no es parla, però han vingut moltes dones i diverses: joves, grans, de tot el territori de l’estat, fent esforços, viatjant de nit, pagant-s’ho elles de la seva butxaca, naturalment. Avui arribarem a ser milers, però que aquest any hi hagi més por també s’entendria, perquè hem estat rebent agressions amb el silenci absolut dels mitjans generalistes i dels poders polítics. Ens agredeixen i amenacen. Ens ha de protegir la policia i ja ho esteu veient. Si som menys, no vol dir que hi hagi menys interès sinó que hi ha més por i és encara més injust.

No es veuen protestes contra la manifestació…

Hi ha hagut un treball intern de policia i mossos per intentar que no s’acostin trans activistes, els proproxenetes, els que ens diuen que som “feixistes”, quan no hi ha hagut més progrés a la humanitat (que encara perduri) que l’ha aportat el feminisme. Avui probablement no hi haurà atacs directes dels qui ja s’han encarregat d’organitzar les seves pròpies contramanifestacions dient que som nosaltres les feixistes quan està clar que les dones hem patit més que ningú el feixisme, s’anomeni o no “feixisme”. Amb el codi napoleònic, amb els feixismes del segle XX i amb totes les ofensives patriarcals com el transgenerisme, que ara mateix ens volen esborrar del mapa i de les polítiques d’igualtat.

Per què creus que hi ha aquest gir ideològic fins i tot de les administracions, amb el que moltes s’identifiquen?

Existeix una aliança com mai hi ha hagut entre el patriarcat de sempre i la subordinació de les dones i el capitalisme neoliberal que intenta regular els nostres cossos: som una mercaderia, matèria primera del tercer negoci criminal més important del món, que és el tràfic de dones, nenes i nens per l’explotació sexual, l’explotació reproductiva i que augmenta la subordinació de les dones, esborrant-nos de les lleis, canviant la definició del que és ser dona: una ofensiva conjunta amb interessos econòmics, polítics, socials i culturals.


Portaveus estatals

maria-viu valencia

Maria Viu, representant de l’Espai Figa i de la Plataforma per la igualtat Raspeig, d’Alacant, ens comenta que ja havien participat l’any passat a Madrid “La Fuerza de las Mujeres”.

“Creiem que havíem d’estar a Barcelona per fer un toc d’atenció a la ministra d’igualtat”.

I, quin seria el missatge per a la ministra Montero?

Que les dones no son objecte per mercantilitzar. La prostitució ha d’abolir-se; que ser dona no és un sentiment i que amb les infàncies no es juga amb aquestes “hormonacions gratis per a tothom”.

Ho dius per la “Llei Trans” que segurament s’aprovarà…

Les nenes no seran educades en coeducació que era la nostra lluita des de fa dècades. Al cap i a la fi, que t’agradi jugar al futbol, portar xandall, el cabell curt, divertir-te en general i no “madurar” obligatòriament perquè “ets una nena”, en definitiva, no és res més que voler ser “lliures”. Aquesta llei el que diu és que si tens aquestes “inclinacions a la llibertat” és que probablement ets un nen i que hauràs de canviar perquè t’adeqüis a la societat misògina que en tenim.

I sobre la participació de dones de contextos islàmics i les seves reivindicacions, que en penseu?

Hi ha moltes cultures d’origen que són misògines. Si tothom sap que el maltractament no pot ser cultura, per quin motiu el sotmetiment de les dones sí que ho és? Hem vingut aquí a poder cridar que exigim l’abolició de la prostitució, dels ventres de lloguer (que és il·legal i del que cada dia rebem publicitat), i per cridar també que “no solament està passant a l’Iran”.

Amb el que està passant aquestes darreres setmanes a les dones de l’Iran i amb el posicionament de les administracions fent costat a líders islamistes davant processos d’expulsió ens preguntem: si la cultura consisteix en sotmetre a una part de la societat que no és ni més ni menys que la gran majoria d’aquestes societats, això és cultura? Això és el masclisme de sempre! 

2210 LI 12

Marisa, de Vigo, davant la pregunta de per què ha viatjat cap a Barcelona, ens diu “som dones feministes abolicionistes de la prostitució, del gènere i dels ventres de lloguer i exigim que es compleixi l’agenda feminista de manera immediata”. 

Què consideres que no s’ha complert a Espanya durant aquest govern?

Les lleis de protecció contra la Violència Masclista del 2004 i del 2007 d’Igualtat no s’estan complint en cap dels seus termes ni de cap de les maneres. L’únic que hi ha és un màrqueting polític de legislacions que no es porten a terme.

Quan dius que no es porten a terme, a què et refereixes específicament? Perquè se suposa que actualment tenim més recursos que mai per protegir les dones.

Això no és cert: els recursos no arriben a destí. Es perden pel camí. Des dels Serveis d’informació per a les dones que se suposa que ens haurien de donar assistència (a Galícia i altres comunitats autònomes), no ens la donen. No s’està complint l’article 23 del 2004 per a l’acreditació de les Víctimes de violència de gènere i ens estan obligant a presentar denúncies als jutjats penals, revictimitzant-nos.
Contra nosaltres s’exerceix una violència institucional brutal basant-se en el gènere i el sexe.

Totes parleu contra la “Llei trans”. Què se suposa que passarà amb les dones en aprovar-se aquesta llei?

A les dones ens esborren completament: no reconeixen la nostra biologia i serem envaïdes als pocs espais de seguretat que tenim per homes que diuen identificar-se com a dones solament pels seus “sentiments”. Hi ha una deriva terrible d’aquest sistema capitalista i neoliberal on l’individualisme i el desig es converteixen en drets. Som dones que hem estat invisibilitzades durant tota la nostra existència i ara hi ha una reacció patriarcal enorme a través de la llei trans i del lobby que s’amaga darrere per tornar a anul·lar-nos. No ens volen ni tan sols definir ni deixar-nos fer-ho. Solament ells poden dir-se “dones”. Nosaltres solament som cossos gestants, menstruants. Jo no soc solament un cos! Soc un ésser humà amb drets!

“El vel no és la meva identitat” 

Mimunt-Hamido

Compartint bloc, una mica més endavant ens vam trobar al col·lectiu de Dones Laiques Procedents de Contextos Islàmics”, part de “La fuerza de las Mujeres”, que anaven en la seva gran majoria sense vel, però moltes “emmascarades”, amb consignes bastant clares. Una de les seves representants més conegudes és l’escriptora Mimunt Hamido (“No nos taparan. Islam, velo, patriarcado a fondo”), qui declara que fan presència per l’abolició de la prostitució i per tornar al laïcisme. 

2210 LI 04

A què et refereixes amb això del laïcisme?

Mira, és molt fàcil: l’esquerra s’ha oblidat del laïcisme. Necessitem que l’esquerra recuperi la seva ideologia d’esquerres i reivindiqui el laïcisme, que salva a les dones arreu del món.

Veiem moltes dones amb cartells que parlen sobre l’ús del vel, sobre el dret al propi cos, a tenir el dret de no tapar-lo perquè “el meu cos no és pecat”. Ja hem dit prou. N’estem fartes. És dolorós i molt hipòcrita parlar de la situació de les dones a l’Iran i permetre a la vegada que hi hagi nenes de set anys “velades” aquí mateix, a Barcelona.

Quina resposta us dona l’administració pública davant les vostres queixes?

L’administració pública és còmplice de la ideologia islamista, perquè disfressant de “cultura” el que és opressió, fan que la vida d’aquestes nenes sigui un infern. Som aquí perquè les institucions reflexionin, perquè ens facin cas: som més de la meitat de la humanitat: no volem ser venudes, no volem ser prostituïdes, no volem que se’ns imposi el vel i no volem que el patriarcat continui essent l’amo dels nostres cossos, amb la connivència d’institucions que es diuen i consideren “feministes”.

2210 LI 07

Amb mascareta, un altre tipus de protecció, anaven les “Bolleras Radicales”, un col·lectiu de dones lesbianes de Madrid que denuncien haver perdut completament els seus espais, envaïdes per homes que s’autodeterminen “dones i lesbianes”.

“Hem perdut els nostres espais de seguretat per a relacionar-nos entre nosaltres. Volem tornar a tenir aquests espais on solament dones i lesbianes puguem compartir les nostres experiències vitals, sense tenir por a ser violentades, boicotejades per homes”.

Una altra militant del mateix col·lectiu denuncia que està desapareixent “l’adolescència lèsbica”. “Les dones lesbianes són la majoria de les persones que transicionen i detransicionen. És molt perillós que, afegit a la pèrdua d’aquests espais de lesbianes, es perdi també l’oportunitat de dones joves d’identificar-se, de veure’s reflectida en altres lesbianes més grans que elles, iguals que elles, per dir “mireu, jo soc això”. Hi ha hagut una “tornada” al gènere més ranci i moltes noies es pensen que si no són femenines o que no compleixen amb els rols de gènere d’aquesta societat, a llavors és que possiblement són homes.”

S’esborra a les lesbianes. És transiciona a les lesbianes. Desapareixem.

Aquesta “desaparició” de les lesbianes es produeix tant a l’àmbit social, com legal i polític?

I en l’àmbit de comunitat. Què passarà d’aquí a 10-15 anys? La nostra comunitat estarà plena de dones mutilades que detransicionen. És un escàndol mèdic impressionant el que estan fent amb nosaltres. Els professionals saben perfectament que la immensa majoria de les adolescents que tenen aquests dubtes i que volen començar la transició són lesbianes. No s’està fent res per investigar aquest fenòmen, i s’està fent una espècie d’eugenèsia, de castració amb bloquejadors de la pubertat i l’hormonació creuada (del sexe contrari) que provoquen esterilitat.

Veus fotos de nenes de 13, 14, 15 o 16 anys amb doble mastectomia, amb talls als seus cossos (per què estan tan malament que es tallen) i les i els cirurgians exposen les seves fotografies com si fos una situació fantàstica. Ningú d’aquests “professionals” investiga el perquè una dona pot odiar el seu cos d’aquesta manera (fins al punt de tallar-se, de mutilar-se) i nosaltres sabem que possiblement és per lesbofòbia interioritzada, per pressions de la societat.

Aquesta lesbofòbia existeix també al col·lectiu LGTBI? I la nova llei, que us aportarà?

La lesbofòbia dins del col·lectiu existeix. El lesbianisme no es considera una opció. Per contra, ens diuen que estem en un cos equivocat i es promou la transició quan en realitat el que hauria de passar és que aquestes dones que estimen altres dones, puguin sentir-se orgulloses de ser lesbianes. Això és el que hauria de ser viure sense lesbofòbia.

2210 LI 05
2210 LI 09

Amb aquesta llei, qualsevol home heterosexual que s’identifiqui com a dona, automàticament per al col·lectiu LGTBI passa a ser una dona lesbiana. Des de quan és que les lesbianes ens prenyem les unes a les altres o hem d’utilitzar un condó que no sigui el femení? Això és un disbarat: són homes.

Nosaltres no ens relacionem sobre la base dels nostres gustos, de portar o no talons o anar maquillades. 

Estem parlant del nostre sexe, que és el que ens atrau. Un home pot dir el que vulgui, però el que diu no és real. Agafar-te el penis i invertir-te’l quirúrgicament no és tenir vagina.

El col·lectiu LGTBI és molt gran i divers, amb lluites que moltes vegades són paral·leles a les del feminisme. En aquests moments, existeix un cisma al seu interior?

No som lesbianes que formem part del col·lectiu LGTBI, perquè no ens considerem representades per aquest col·lectiu. Som lesbianes feministes radicals, que lluitem per espais solament per lesbianes, no per a gais, ni per bisexuals o trans. Solament per nosaltres. No tenim res en contra dels espais exclusius per a gais (per exemple), perquè el cas és que ja els tenen i no es veuen amenaçats. Te’n vas a un barri suposadament LGTBI i tot és “gai”. Aquest col·lectiu els hi representa a ells i als seus drets sexuals. Hi ha molt rotllo BDSM, KING, fetitxes de tota mena. Nosaltres estem en contra, perquè representen una desigualtat en les relacions i simple fetitxisme. El LGTBI és un col·lectiu que lluita pels drets sexuals dels homes i per als homes, bàsicament. No ens representa. I la lluita no és solament això: és, per exemple, anar a la contra de l’explotació sexual i reproductiva.

Parlant d’això. Hi ha lesbianes que defensen el porno feminista…

El porno feminista no existeix. L’explotació de les dones ja sigui al porno, ja sigui a la prostitució, en cap cas pot ser feminista.

2210 LI 13

La majoria de la gent pensa que les lesbianes assumeixen lleis com la trans com a part de les seves reivindicacions. Està clar que no és del tot cert. Quines reivindicacions teniu com a lesbianes LGB?

Reivindiquem la importància que les lesbianes recordem el nostre lesbianisme, que aquest lesbianisme deixi de ser considerat com una “segona opció”, sinó l’opció d’estima entre dones i reivindicar la nostra cultura lèsbica heretada de la segona onada del feminisme. 

2210 LI 17

Vam preguntar a moltes dones quina era la motivació per fer presència en aquesta manifestació i els seus objectius.

– Que et quedi ben clar – cridava una dona des del bloc gallec – moltes no han pogut venir, perquè el feminisme ens surt molt car i la gran majoria som molt precàries…

– Companya! – li respon una altra- Això correspon solament a les que no tenim cap subvenció ni cap partit!

– “Es molt evident el que ens mobilitza”. Ens deia la María, de Madrid. “Cap dona neix per puta, ni per ser una incubadora, ni perquè li diguin com pot o no pot anar vestida. Ens tenen molta por. Tenen molta por a les urnes, a comprovar que som més de quatre col·legues i, per això, ens silencien. És que has vist a molts dels teus col·legues cobrint “la mani”? No, oi? Per alguna raó serà…”

“És absolutament emocionant tenir aquí a dones de tot l’estat, perquè volem la fi del proxenetisme i de la desigualtat contra les dones a Barcelona. Gràcies!”, deien les organitzadores al final de la lectura del manifest en castellà, àrab i català a la Plaça Sant Jaume.

I era veritat. Galleges, canàries, aragoneses, valencianes, des de Madrid, d’Alacant i de tota Catalunya, lesbianes, racialitzades, d’origen magrebí, joves i grans, dones diverses com les seves capacitats, d’orígens molt diferents i unides a través de consignes diverses com elles mateixes. “No ens taparan”, “No compres, adopta”, “Fora racisme institucional” “Cap dona neix per puta” “Puter: pagues per violar” “Ni treball, ni lliure elecció. Abolició prostitució” “La infància no es toca” o “No vull consentir. Vull desitjar”, consignes que van desenvolupar-se amb la lectura d’un manifest que exigia: acabar amb la violència masclista i sexista en totes les seves expressions exercides contra les dones i les nenes, abolir l’explotació sexual i reproductiva de les dones (com la prostitució, la pornografia o els ventres de lloguer); que no s’aprovés cap “llei trans”; acabar amb les desigualtats a l’àmbit econòmic amb la fi de la precarietat econòmica i laboral de les dones, reconèixer a les dones professionalment acabar amb la bretxa salarial, el sostre de cristall i que la imposició de rols sexistes en el treball desapareguin; i l’exigència d’una societat laica on no es permeti la violació dels drets humans de dones i nenes en base en cap creença o religió mitjançant símbols com el vel islàmic.

L’any vinent haurien de trobar-se per tercera vegada. Quins seran els seus objectius?

2210 LI 01
2210 LI 06

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

També et pot interessar