Carla Cerqueira, del Centre de Estudos de Comunicação i Sociedade de la Universidade do Minho i Universidade Lusófona do Porto i Sara Isabel Magalhães del Centre de Psicologia de la Universidade do Porto, Faculdade de Psicologia i Ciências da Educação Universidade do Porto, coordinen la presentació de dossiers d’estudis de gènere referents a la proposta de treballs sobre la Interseccionalitat, Comunicació i Cultura: (Entre) Encreuaments de Matrius de Opressió i Privilegi.
Foto:www2.univ-Paris8.fr
La data per a l’enviament d’articles és fins el 25 de novembre i seran publicats el maig de 2017.
Aquests estudis han de comprendre, estudis de gènere i/o feministes de la comunicació i de la cultura que estan experimentant una forta consolidació científica, a nivell internacional, cosa que també esdevé en el context portuguès.
En aquesta àrea d’investigació resulta cada vegada més important deconstruir una categorització social que promou i reïfica asimetries de poder, consolida el pensament d’un sol eix (single-axis) i comporta una visió universal de gènere (gender-universal), intentant qüestionar els models de dominació i subordinació, de desigualtats i privilegis.
El dossier temàtic que presentem té com a principal objectiu compilar propostes teòriques, metodològiques i empíriques que apliquin la perspectiva interseccional (Crenshaw, 1991; Nogueira, 2011, 2013; May, 2014; McCall, 2005) a l’àrea de la comunicació i de la cultura. Aquest enfocament teòric, que es proposa com a element polític de promoció d’igualtat, de ciutadania i del sistema democràtic (McCall, 2005; Nogueira, 2011, 2013), destaca l’existència de diversos eixos de desigualtat.
La proposta reiivindica el paper de la comunicació i la cultura en les seves diverses variants com a elements potencialment determinants en la deconstrucció de jerarquies de “personalitat” (personhood) mitjançant la promoció de representacions més properes de les idiosincràsies individuals, alhora que destaca la seva capacitat de estímul a l’educació per a la diversitat sociocultural.
Arrelat en una perspectiva feminista contemporània, que transcendeix les qüestions relatives a homes i dones, i que aborda un “espectre molt més ampli, per la seva relació […] amb altres moviments i altres preocupacions socials i polítiques”
