Dijous 23 maig 2024

Dijous 23 maig 2024

Compartir

País Valencià: Manifest Intersindical Valenciana: En igualtat, ni un pas enrere

02/03/2012 | Intersindical  i materials per al 8 de març de 2012, Dia Internacional de les Dones

 

El 8 de març és un dia per a recordar la història de les dones. Una història de vindicacions i lluites per a aconseguir una societat justa on totes i tots tinguen els mateixos drets laborals, econòmics, polítics, socials i culturals.

 

Els governs volen fer creure a la ciutadania que la igualtat real és accessòria, marginal, un luxe


Eguany, en uns moments difícils de retallades de drets socials i laborals, reconéixer-nos en la història de lluita de les dones significa trobar raons personals i col·lectives per a resistir, per a avançar en la transformació social, per a qüestionar la històrica divisió sexual del treball i plantar cara a les polítiques públiques que els governs ens estan imposant amb l’excusa de la crisi, mesures d’ajustament pressupostari i de retallades que estan suprimint els serveis públics, llevant-nos drets socials i laborals i obrint noves vies de negoci als mercats.

Unes mesures que està pagant qui no en té culpa, que estan fent augmentar l’atur, tancant milers de pimes i afonant la precària economia domèstica. La xifra de persones aturades en l’últim trimestre de l’any era de 5.273.600. Al nostre País Valencià, la taxa d’activitat de les dones és 52,93 % enfront de la dels homes que és 67,30 %. Són les dones les que continuen patint més els efectes de la crisi, amb salaris més baixos, ocupació en precari i major taxa d’inactivitat. Si les diferències salarials entre dones i homes han disminuït només és perquè els salaris dels últims han baixat.

 
Així i tot, però, els governs volen fer creure a la ciutadania que la igualtat real és una cosa accessòria, marginal, que no té res a veure amb la situació social i econòmica actual, un luxe, en el qual no paga la pena invertir diners públics.

 
La supressió d’organismes i institucions encarregades de promoure la igualtat real, o de centres d’ajuda a les dones víctimes de violència de gènere en diferents autonomies de l’estat és un degoteig incessant. Malgrat que la violència masclista es cobra cada any un nombre insuportable de dones,  la seua eradicació no sembla ser una urgència ni per als mercats, ni per als governs. Com tampoc ho és posar fi al tràfic de dones i xiquetes per a explotar-les sexualment o laboralment, que els últims anys està augmentant de forma alarmant.

 
Si l’ajornament de l’ampliació del permís de paternitat té un impacte decisiu en la pervivència dels rols de gènere, en la desigualtat salarial i en l’exclusió de les dones de l’ocupació de qualitat, també ho té la falta d’aplicació de la llei de dependència i les retallades en les ajudes, ja que deixa de nou les dones el paper d’encarregades de la cura de les persones dependents. 

 
D’altra banda, els recents anuncis per part del govern de l’Estat de reformes legislatives com la de l’avortament, volen suprimir el dret a decidir de les dones sobre el propi cos i fan palesa de nou la influència de l’Església sobre els governants.

 
Al País Valencià a les mesures adoptades pel govern central s’uneixen les de l’autonòmic, que deu les nònimes al personal dels centres d’Atenció a Dones Maltractades o al personal del torn d’ofici i deixa sense cobrar la renda garantida de ciutadania a 4.200 famílies. A més de la falta d’inversió en polítiques d’igualtat, es retalla la dotació en els pressupostos en el programa Promoció Família i Dona en un 12,3 %.

 
Al tancament fa mesos del Centre Reina Sofia per a l’Estudi de la Violència,  s’afig l’intent de tancament de la Biblioteca de la Dona, aturat gràcies a les protestes encapçalades pel moviment feminista. Ara s’anuncia el tancament de 33 oficines d’ajuda a víctimes del delicte, oficines on la majoria dels casos que s’atenen són de violència de gènere.

 
La nefasta gestió del govern valencià –immers en els casos de corrupció i que ha afavorit el deteriorament progressiu i intencionat dels serveis públics– els ha portat a prendre mesures que continuen castigant a les persones treballadores.

 
Aquest 8 de març de 2012, Dia Internacional de les Dones, des d’Intersindical rebutgem totes les mesures d’ajustament i totes les retallades que se’ns imposen per a eixir de la crisi i que no serviran més que per a agreujar i multiplicar les desigualtats i l’exclusió social de moltes persones, especialment de les dones migrants, de les majors, de les famílies monomarentals, de les dones joves, i per a deixar més desprotegides encara les dones víctimes de maltractaments.
Perquè totes aquestes mesures i retallades suposen un pas molt important en la consolidació d’un sistema econòmic pervers que s’aprofita i es fonamenta en la divisió sexual del treball i de la doble presència de les dones en l’àmbit privat i el públic, hui més que mai diem: EN IGUALTAT, NI UN PAS ARRERE


País Valencià, 8 de març de 2012.
.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Periodisme per la pau i la convivència: es presenta el manual de bones pràctiques i recomanacions.

El Moviment per la Pau el Desarmament i la Llibertat MPDL amb la col laboració...

Creative Trainers: un projecte inclusiu

Tallers a Bankya No fa gaire algú va dir que el tracte als gitanos és...

Barcelona: Publicació d’Aurora N 17:” Papeles del Seminario María Zambrano” / La Independent / Notícies gènere

Ja està disponible el número 17 de la revista 8220 Aurora Papeles del Seminario María...