La violència generalitzada contra les dones en tots els àmbits de la vida i de la societat, ja s’ha traslladat, a Cambres i Parlaments. El Feminisme està sent atacat i assetjat.
Les violències del sistema polític patriarcal, està sent experimentat darrerament per les dones polítiques feministes que estan defensant els Drets de les dones a les tribunes parlamentàries, essent assetjades i insultades.
Es tracta d’una tàctica d’emergència dels partits polítics de la ultradreta i la dreta per aturar legislacions i actuacions feministes, essent obvi que en les seves agendes, el seu objectiu és dividir i destruir el feminisme.
Si, en conjunt, el Patriarcat és responsable de crear, fomentar i portar a la pràctica per diferents mitjans, unes relacions de poder responsables de generar tota mena de desigualtats i violència contra les dones, el feminisme és l’única força capaç d’acabar amb el patriarcat i de demostrar que un món nou amb les dones és possible.
Les feministes, més que mai, aquest 25N estan defensant el territori aconseguit fins ara amb tants anys de lluites, de dolor i de pèrdues, però també d’algunes victòries. Sense cap pas enrere, estan convidant a la participació a totes les dones en els diversos actes que se celebraran en carrers i places, en els actes que se celebren al voltant d’aquest 25N 2022, mostrant la força de totes.
Enguany La Plataforma 25N crida amb el lema “Contra les Violències Masclistes: Acusem i Actuem “a la participació en la MANIFESTACIÓ contra les violències masclistes. Divendres, 25 de novembre de 2022 a les 18.30 h al Passeig de Gràcia amb Diagonal.
Objectius més immediats de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere
Des de la diversitat la Plataforma unitària crida a actuar per una Justícia Feminista, per uns mitjans de comunicació que en informar identifiquin les causes de les violències masclistes i la seva erradicació.
La llei Integral contra la violència de gènere, a fi d’aconseguir els beneficis a les víctimes en els diferents àmbits: justícia, sanitat, ensenyament, serveis socials, hisenda, treball… amb els recursos necessaris i que la Llei sigui susceptible de modificacions ràpides tenint en compte les aportacions dels col·lectius de dones.
Justícia ràpida i eficaç per a les dones maltractades amb mesures disciplinàries per a qui abusant del seu poder utilitzi jurisprudència basada en la desigualtat, la prepotència i l’opressió amb arguments que humilien i degraden les dones amb impunitat.
Especialització dels recursos i formació de professionals segons l’especificitat social i cultural de les dones amb atenció a totes les dones migrades, limitant les conseqüències negatives de la Llei d’Estrangeria, les dones “sense papers” també pateixen violència i estan encara més desprotegides.
Educació i socialització preventiva de la violència de gènere desmitificant models amorosos desiguals i de masculinitat hegemònica.
Acció preventiva dels mitjans de comunicació, que ha de servir per prevenir la violència de gènere. Per això s’ha d’enfocar des de l’oposició a tot tipus de maltractament i mostrant models de relació basats en la igualtat i el respecte mutu.
Superació dels abusos en l’àmbit laboral, des d’acabar amb les desigualtats, la segregació ocupacional i la discriminació per maternitat de les dones, fins l’assetjament sexual a les dones.
Consideracions d’Intered i la Fede
Aquestes entitats mostren la seva preocupació per” l’auge de discursos que neguen les violències de gènere i que circulen ràpida i perillosament en internet i les xarxes socials, saltant al carrer i les aules. Denunciem la seva connexió amb un augment de les violències psicològiques, físiques i sexuals tant en l’entorn digital com en la vida real”. I per això reclamen Tolerància zero a les violències contra les dones i a estratègies de deshumanització i polarització. Denuncien que “el llenguatge és una eina poderosa per a la visibilització de les violències masclistes i per a la seva denúncia” i aposten per la coeducació tot oferint un seguit de recursos educatius “que treballem a l’aula i amb formació al professorat per a tallar la negació de les violències masclistes”.
Consideren també, que la Llei de Garantía Integral de Llibertat Sexual, “ve a garantir la protecció de les persones que sofreixen violència sexual, en la seva majoria dones. Tot i estar preocupades per l’actual debat sobre les penes…” en qualsevol cas ens posicionem contra la rebaixa efectiva de les penes de les condemnes prèviament realitzades, que considerem poden afectar les víctimes i dificultar el seu procés de reparació”, afirmen.
El Protocol Marc impulsat per Departament d’Igualtat i Feminismes
Aquest Protocol Marc ja aprovat fixa els estàndards i coordina totes les administracions per acabar amb la violència institucional vers les dones. Des d’ara els poders públics a complir uns estàndards en els seus protocols d’actuació i a garantir que no es produeix violència institucional vers les dones. El document es va presentar el mes de juliol passat a la Comissió Nacional per una intervenció coordinada contra la violència masclista (CNMV).
En paraules de la Consellera Tània Verge “fer de les violències masclistes un objectiu prioritari del Govern era un deute amb totes les dones del país”.
L’objectiu del nou Protocol Marc és posar fi a la violència institucional, proporcionant unes bases comunes per a la intervenció dels poders públics en l’abordatge de les violències masclistes a Catalunya, a partir d’un enfocament feminista. Inclou formes de violència molt invisibilitzades (Llei 17/2020) del dret de les dones a erradicar la violència masclista, com l’obstètrica, la digital, la vicària i la de segon ordre. També els nous àmbits en què es poden manifestar les violències, com el digital, la vida política, l’institucional i l’educatiu.
Campanya 25N “Només dones lliures” de la Diputació de Barcelona
Enguany, en aquesta campanya la Diputació de Barcelona proposa aprofundir en noves polítiques feministes per aconseguir uns territoris lliures de violències masclistes amb l’abordatge de les violències masclistes i la promoció de la igualtat.
També organitza la Jornada “Noves polítiques feministes per uns territoris lliures de violències masclistes”, que es celebrarà el proper 1 de desembre del 2022 a l’Espai Francesca Bonnemaison de 9.30 h a 16.30 h. Durant la jornada també es compartiran experiències, reflexions i eines per avançar cap a espais i comunitats segures al mon local. Alhora s’hi presentarà el Projecte Transformador “Xarxa de Territoris Lliures de Violències Masclistes”, en implementació des de l’any 2020 “amb l’objectiu de crear, des d’una mirada integral i multidisciplinar, un conjunt de programes, serveis, recursos i actuacions que contribueixin a garantir i defensar un dret fonamental com és el de viure una vida lliure de violències masclistes”.
Per mitjà d’aquest projecte impulsarà a 24 municipis de les comarques barcelonines la Xarxa de Punts Lila, una xarxa local d’establiments i equipaments públics i privats (comerços, equipaments esportius, sanitaris, culturals, etc) com a punts informatius i de referència per a la ciutadania en prevenció i sensibilització envers les violències masclistes. Així volen crear i consolidar “una xarxa local orientada a informar, formar, sensibilitzar, prevenir i atendre (atenció bàsica i derivació) les violències masclistes aixi com lluitar contra les actituds i els comportaments sexistes”.
Els municipis que incorporaran la Xarxa de Punts Liles en establiments i equipaments de la província són: Abrera, Argentona, Badia del Vallès, Dosrius, Llinars del Vallès, Navàs, Prats de Lluçanès, Sant Fruitós de Bages, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Maria de Palautordera, Súria, Viladecavalls, Barberà del Vallès, Caldes de Montbui, Cubelles, Esparreguera, Manlleu, Masnou, Mollet del Vallès, Piera, Premià de Mar, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Vilanova i la Geltrú.
LES DADES: CATALUNYA
A Catalunya les dades facilitades per Mossos d’Esquadra via Institut Català de les Dones (ICD) i el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, ens indiquen que: els delictes per violències sexuals durant l’estiu (juny-setembre) pugen un 28’6% en comparació amb el 2019, i des de principis d’any i fins l’octubre pugen un 25,05%. La franja amb major nombre de fets de violència sexual és la de 23 hores a 7 hores. El 50,7% es produeixen en l’inici i durant el cap de setmana, des de divendres al diumenge.
En el marc del Pla d’acció contra les violències sexuals en entorns d’oci, s’hi han destinat 11.339 hores i els Mossos d’Esquadra han fet 86 presentacions, tallers i col·loquis sobre violències sexuals.
La violència sexual representa 0,67% de les instruccions però tenen un impacte greu majoritàriament en dones, un 86,3%. El seguiment ha estat a 764 víctimes en l’àmbit de les violències sexuals de les quals 332 tenen acordada una mesura judicial de protecció vigent.
Les agressions i els abusos sexuals, en un 48,3% dels casos es produeixen en un domicili, mots cops en dins l’àmbit intrafamiliar, i després a la via pública (22,6%). La resta en els espais d’oci (4’6%) i espais de pública concurrència.
Les agressions grupals, de gener a octubre 2022 són del 1,6% de la violència sexual amb 51 casos registrats, la majoria en espais vinculats a l’oci nocturn. Es produeix majoritàriament entre els 20 i els 29 anys, amb un 58%, seguida de la dels 10 als 19 anys, i especialment entre els 17 als 19 anys. Han estat ateses 3.776 víctimes denunciants de fets relacionats amb violència sexual.
El 95,9% de les persones autores són homes (2.336); Autors s desconeguts (un 60% del total), seguit d’autors coneguts en l’àmbit de la parella, ex-parella, familiars o entorn més proper de la víctima (on resta més amagat el delicte i no es denuncia prou).
La denunciant és el d’una dona en un 86,3% dels casos (3.258). Segons els grups d’edat, el 60,25% són víctimes majors d’edat (un 0,8% dels quals correspon a víctimes majors de 65 anys) i un 39,75% són víctimes menors d’edat, destacant la franja d’edat d’entre 13 i 17 anys, un 22,7% de la totalitat de les víctimes. Pel que fa a metodologies, la més utilitzada és la que s’ s’aprofiten del moment de vulnerabilitat de la víctima (consum)substancies inhibitòries).
El tipus de violència sexual registrada durant aquest any en fets delictius denunciats és: abusos sexuals el 57,5 % (1.841 de 3.204 fets); agressions sexuals el 32,5% (1.041 de 3.204 fets); exhibicionisme el 2,9% (92 de 3.204 fets); contacte amb menors per sol·licitar material pornogràfic (grooming) el 2% (63 de 3.204 fets); assetjament sexual 1,6% (51 de 3.204 fets); altres (pornografia o venda/difusió/exhibició de material pornogràfic de menors o persones amb discapacitats, i a menors o persones amb discapacitat, etc) el 3,5% (116 de 3.204 fets ).
ESTAT ESPANYOL
A l’Estat espanyol, el 2022, 76 dones han estat assassinades per les seves parelles, ex parelles, i per altres motius de gènere fins avui (feminicidio.net).
Entre les dades que difon la Plataforma Unitària 25N hi ha les de la Macroenquesta de l’Instituto de la Mujer: Cada cinc dies mor una dona a Espanya assassinada per la seva parella o ex parella; Uns dos milions de dones són esporàdicament o contínuament víctimes de la violència de gènere, però només set cents mil es reconeixen com a tal. Un 12,3% de dones, entre 18 i 29 anys, i un 14,5%, entre 30-44 anys, pateixen maltractament, segons el seu nivell d’estudis va ser d’un 3% de les dones que no saben llegir ni escriure, d’un 14,6% les dones amb batxillerat superior i d’un 10,7% les dones amb estudis universitaris.
EUROPA
Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de categoria social o de grup d’edat. Als EUA, les dones entre 16 i 24 anys són les que pateixen més assalts sexuals i més violència en les seves relacions.
Una de cada 10 dones de la Unió Europea afirma haver experimentat ciberassetjament des dels 15 anys (European Union Agency for Fonamental Rights).
MÓN
A nivell mundial, almenys el 30% de les dones ha experimentat violència física i/o sexual per la seva parella o violència sexual per algú que no era la seva parella o totes dues (Violence against women Prevalence Estimates. OMS, 2018).
Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada tres dones pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de les dones assassinades ho són a mans de les seves parelles o ex parelles. Hi ha maltractaments en l’àmbit domèstic, en el treball i en la societat: mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de sexe, maltractaments psicològics i assetjaments sexuals, entre d’altres tipus de violència.
Amèrica Llatina i el Carib és l’única regió del món on els matrimonis infantils no han disminuït en els últims 25 anys, el 25% de les dones d’entre 20 i 24 anys estaven casades o en unió estable abans de complir els 18 anys. (Child Marriage: Latest trends and future prospects. UNICEF).
