L’entrevistada és experta de la Missió d’Observació Electoral (MOE) a la República d’Iraq per a les eleccions del passat 10 d’octubre de 2021
El passat 10 d’octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a la República d’Iraq per elegir els 329 membres del Consell de Representants que triaran al president i al primer ministre. La Unió Europea va establir una Missió d’Observació Electoral per a aquests comicis formada per 12 persones expertes en el tema, les quals es van situar a Bagdad, la capital del país, i a Erbil, una ciutat del nord, a unes 5 hores en cotxe de Bagdad. L’objectiu d’aquesta missió és analitzar els aspectes legals, polítics i electorals del procés electoral, i el comportament dels mitjans de comunicació.
Entrevisto a Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, una de les 12 expertes d’aquesta Missió d’Observació Electoral, per entendre millor en què consisteixen aquests tipus d’intervencions i quines implicacions tenen.
Quin és l’objectiu d’una Missió d’Observació Electoral (MOE) i quines organitzacions internacionals les realitzen, a més de la Unió Europea?
L’objectiu de la missió d’observació electoral és fer seguiment i observar el procés electoral mitjançant una metodologia que fa anys que s’estudia, practica i debat. Es té en compte tot el cicle electoral: el dia de les eleccions i tot el procés preparatori, també el recompte de resultats, la difusió i els possibles recursos.
Hi ha molts ens internacionals i nacionals que fan observació electoral. Els més destacats són: l’Organització dels Estats Americans (OEA), l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE); també n’hi ha altres de caire més regional, com ara la Unió d’Estats Africans.
Quina és la composició d’una MOE i qui selecciona aquestes persones i n’estableix els requisits que han d’acomplir?
La composició de la MOE depèn de cada país. En el cas de la Missió d’Observació a l’Iraq hi ha un Core Team, format per l’equip directiu i observadors de llarga i curta durada.Tots ells són seleccionats pel Servei Europeu d’Acció Exterior (EEAS), organisme de la Unió Europea. Per formar part del Core Team és requisit imprescindible ser un expert/a en la matèria i tenir una trajectòria sòlida en observació i monitoratge electoral.
Són els països observats els qui han de sol·licitar una MOE?
Si, sempre es va a un país després de rebre la invitació del govern.
Com a experta, has de conèixer una metodologia concreta per a dur a terme aquesta tasca i realitzar els informes requerits?
Si, és una metodologia molt específica que fa molts anys que es practica i analitza. Però també aquesta metodologia va canviant. Jo vaig començar a fer observació electoral després de la guerra de l’ex-Iugoslàvia i, aleshores, tot era molt més bàsic. Ara és molt sofisticada i complexa. I, en el terreny, és força estressant però també molt interessant.
La teva experiència t’ha dut a seguir diversos processos electorals arreu del món. En destacaries algun per haver estat especialment complicat o arriscat dur a terme la tasca d’observació internacional?
Potser el que em va impactar més de tots va ser el de Timor Est amb Nacions Unides l’any 1999, perquè va ser molt tens, perillós, clau pel país, i també perquè vàrem acabar evacuats.
Explica’ns quines mesures es prenen per garantir la salut i la seguretat de les persones que us desplaceu als països per dur a terme aquestes missions i si penses que són suficients o millorables.
Les mesures varien d’un país a l’altre, tot i que en els darrers anys s’ha extremat molt la seguretat. Abans tot era més d’estar per casa. Recordo que l’any 1999 a Togo jo anava sola amb el conductor del jeep, no hi havia cap més estranger en 300 km a la rodona; el cap de la missió em deia “han detingut o assassinat el cap de l’oposició de la teva regió, ves a investigar-ho” i jo hi anava, encara que fossin les 3h de la matinada. Avui en dia, una situació com aquesta seria impensable.
Un dels aspectes observats per les missions internacionals és el comportament dels mitjans de comunicació. Com has vist aquesta qüestió en l’actual intervenció a Iraq i, en general, en altres països en procés de democratització?
La llibertat de premsa és clau i les MOE de la Unió Europea sempre en fan un seguiment molt estricte, amb una sala amb monitors i entrevistes a tots els mitjans. També fan una anàlisi en profunditat de l’estat de la llibertat d’expressió i del marc normatiu.
Sense llibertat d’expressió i dret a la informació no es poden rendir comptes; ni tampoc pots arribar a formar-te idees pròpies, criteris propis, per poder emetre un vot. És per això que es té especialment en compte la llibertat d’expressió i el dret a la informació.
Com ha anat el procés electoral iraquià, pel que fa a la confiança de la ciutadania en el procés i els resultats electorals?
De moment encara no puc dir massa coses, més enllà de l’informe preliminar que ha emès la pròpia missió d’observació. Ara mateix hi ha moltes protestes a Iraq, tal i com es pot llegir a la premsa.
Com és la situació de la dona en aquest país i la seves possibilitats de participació democràtica?
Penso que la situació de la dona és ben galdosa, tant a l’Iraq com a tants altres llocs. I afegiria que, pel que fa al marc normatiu, la situació de la dona a Iraq i al Kurdistan iraquià és encara pitjor que en altres llocs. En el cas de les eleccions que hem observat, hi ha hagut dones candidates, i d’allò més valentes, que han estat insultades a les xarxes i en els mitjans. Les dones periodistes també pateixen i diverses organitzacions internacionals es fan ressò d’aquest assetjament.
Feu accions concretes com experts i expertes de les MOE per garantir els drets de les dones a participar en igualtat en els processos democràtics?
La MOE de la Unió Europea només observa a través d’una metodologia concreta i emet un informe sobre el país amb un seguit de recomanacions. Aquest informe inclou una descripció de la situació de les dones, la participació en el procés electoral, les candidatures i altres qüestions. Després de l’informe final, es fa un seguiment d’aquestes recomanacions a través d’altres missions de la Unió Europea.
En relació amb els Drets Humans i els processos democràtics, diries que estem avançant a nivell mundial? O hi ha certes regions on aquests conceptes perden clarament terreny entre la ciutadania?
Hi ha estudis que demostren que, tot i que la situació a tants llocs del mon és insostenible i hi ha tantes i tantes injustícies i vulneracions molt greus dels drets humans (també aquí), la situació dels drets humans ha millorat. Penso que és molt important no desanimar-se. Convé que es facin passos cada dia, encara que siguin petits; cadascú, capa a capa, com un Milfulls. Cal seguir treballant per a la consolidació de la democràcia i dels drets humans, des del respecte envers els altres, la dignitat humana, la inclusió i el reconeixement mutu. Perquè, com deia en Joan Mascaró, filòleg i poeta mallorquí, “tots som llànties d’un mateix foc”.
