Dissabte 05 octubre 2024

Dissabte 05 octubre 2024

Compartir

Activistes i feministes internacionals demanen a Espanya prou criminalització a les mares protectores

 

  

 

En un manifest signat per prop 50 personalitats de diferents països, principalment d’Amèrica Llatina, reclamen que es deixi de treure custòdies i empresonar les mares que denuncien violència de gènere o sexual, cap a elles i els seus fills i filles.

Un document signat per gairebé mig centenar d’activistes pels drets humans i feministes de diferents països de món, demana al Govern Espanyol que protegeixi les mares que a Espanya denuncien la violència de gènere i sexual cap als seus fills. En una crida oberta, els i les signants criden l’atenció a la societat espanyola «davant d’una situació de greu violació dels drets humans» en casos de violència de gènere i violència cap a nens, nenes i adolescents.

En el comunicat denuncien que «des de fa anys l’Estat espanyol està aplicant una política de treva de custòdies a mares (arrencaments) que han presentat denúncies per maltractaments i abús sexual infantil cap als seus fills per part dels seus progenitors».
Fan referència al·legant que «les sentències exemplaritzants cap a aquestes mares, inclouen com a escarment, la condemna a presó de dones que han incomplert sentències judicials per no voler lliurar els seus fills als abusadors».

El document, titulat Crida a l’ acció. Mares empresonades per protegir els seus fills/es a Espanya, es fa públic coincidint amb l’anunci que el Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts l’indult parcial per a Juana Rivas.

L’acord del Govern suposa la rebaixa a la meitat de la pena de presó per dos delictes de sostracció de menors. D’aquesta forma passa de dos anys i mig a un any i tres mesos. Juana Rivas va denunciar en múltiples ocasions al seu ex espòs per violència de gènere i maltractaments. Com es relata en el document, «ni ella ni els seus fills van ser escoltats».

L’Executiu ha decidit també tombar la prohibició de sis anys del Tribunal Suprem que li hagués impedit tenir la pàtria potestat. Com a alternativa la commutarà amb 180 dies de treballs per a la comunitat, com ha avançat El País.
No és l’únic cas del qual el document se’n fa ressò. En el cas d’Ángela González, també recorda que després de més de 50 denúncies «sol·licitant protecció per a la seva filla» no va ser escoltada i la nena va acabar sent assassinada pel seu progenitor en una visita no vigilada el 2003, quan la menor tenia set anys.
El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació de la Dona va condemnar Espanya el juliol de 2014 per l’assassinat d’Andrea, la filla d’ Ángela. El 2018 el Tribunal Suprem d’Espanya va reconèixer? que l’Estat espanyol va cometre? errades en el cas d’Ángela González i la seva filla, i imposa una indemnització de 600.000 euros.

«Si Ángela González hagués inclòs l’ordre judicial, segurament la seva filla Andrea estaria viva. Però Ángela va ser obedient amb la sentència judicial i aquest és el resultat», afirmen els signants de l’escrit.
El document fa referència, també, a María Sevilla, l’expresidenta de l’organització InfanciaLibre, la qual afirma, «ha estat brutalment criminalitzada per evadir-se de complir la sentència que ordenava entregar el seu fill al presumpte abusador. Ella, que està? a punt de ser empresonada per això, només pot veure el seu fill una hora cada 15 dies, des de fa 2 anys».
Però elles no són les úniques amb condemnes de presó, afegeixen, i citen també a: María Salmerón, Sara Bejarano (la qual mai va estar fugada), Helena Cuadrado i Patricia González. «Els seus delictes, protegir els seus fills/es de progenitors violents».

Entre els signants del document es troben personalitats com la jurista Alda Facio, de Costa Rica una de les fundadores del Caucus de Dones per una Justícia de Gènere a la Cort Penal Internacional i directora del Programa «Dona, Justícia i Gènere» de l’Institut Llatinoamericà de les Nacions Unides per a la Prevenció del Delicte i el Tractament del Delinqüent (ILANUD); Enrique Stola, metge psiquiatre argentí reconegut per la seva lluita contra la violència de gènere i artistes, investigadores i responsables d’organitzacions de països com Uruguai, Argentina, Perú, Colòmbia, Brasil, Equador o Xile, entre altres.

El document recorda que la Relatora Especial de Nacions Unides sobre la violència envers la dona, les seves causes i conseqüències, Dubravka Šimonovic, ha cridat l’atenció del govern espanyol per diversos d’aquests casos. I que la Presidenta-Relatora del Grup de Treball sobre la discriminació envers les dones i les nenes de l’ONU, Elizabeth Brodericken, va remetre una carta dirigida al govern d’ Espanya expressant la seva «profunda preocupació que els estereotips i prejudicis de gènere, així? com l’absència d’una perspectiva de gènere i una anàlisi interseccional de la discriminació envers la dona obstaculitzin l’accés a la justícia per part de les dones i nenes víctimes impedint-les obtenir un recurs efectiu». Expliquen que en la missiva, la representant de l’ONU va mostrar la seva «preocupació per l’ús de la presumpte Síndrome d’Alienació Parental (SAP), contra les mares i la manca de credibilitat que alguns tribunals atorguen al testimoni dels nens i nenes quan la mare denuncia abusos cap al menor per part del pare».

 

 

619299d62a5f7

 

 

«Davant d’aquest context, les sotasignades, fem una crida pública perquè Espanya revisi aquestes sentències que constitueixen gravíssimes violacions als drets humans, brindi immediatament a nens i nenes que es troben convivint amb progenitors violents i eviti l’empresonament o deixi sense efecte el mateix, de diverses mares que estan lluitant per protegir els seus fills», conclou el document.

 

Font per a DDF, Enrique Stola
Publicada aPúblico

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Carmen Baroja, la germana oblidada de Pío

El món de l’edició amaga sorpreses que trenquen amb la realitat dels best-sellers o...

Empar Pineda. Trencant aquell silenci.

OPINIÓ El passat 20 de novembre (data emblemàtica), dins la Jornada Anual del Centre LGBTI...

Presentat a Ca La Dona el projecte “Dones que lluiten, històries que inspiren”

La Xarxa Internacional de Dones Periodistes de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió...