Dimarts 28 maig 2024

Dimarts 28 maig 2024

Compartir

Malú Andrade: Les nostres filles de Retorn a Casa (Ia.part)

 

 

“Ens estem enfrontant a un feminicidi relacionat amb el narcotràfic, les xarxes de tràfic de persones i empresaris poderosos que operen impunement sota la complicitat del sistema mexicà”

Malú Andrade és advocada, activista i familiar de víctimes de feminicidi a Ciudad Juárez
En la seva visita a l’estat espanyol, per presentar el llibre “De regreso a Casa”, un treball de la periodista Elena Ortega (Edicions Península), ha estat a Barcelona on l’hem entrevistada per a La Independent.

 

 

 

Malu Andrade y Elena Ortega

Malú Andrade i Elena Ortega

 

 

 

Malú, ha tingut una intensa visita d’una setmana per l’Estat espanyol per presentar el llibre “De regreso a Casa” escrit per la periodista espanyola Elena Ortega (Edicions Península) Què li ha semblat aquesta visita?

M’ha refrescat, i sobretot ha refrescat el reposicionament de la gravetat del feminicidi a Mèxic. És veritat que un viatge així d’una setmana et deixa molt cansada, és dur, però volia venir a promoure el llibre juntament amb Elena Ortega, l’autora, i estic satisfeta d’aquest viatge perquè hem posat un focus vermell sobre el feminicidi, particularment en aquests moments en què Mèxic viu un ambient de tantes violacions dels drets humans, on cada dia es parla de morts i desapareguts.

Per exemple la situació tan greu dels joves estudiants de Ayotzinapa, que potser per ser una cosa recent la gent particiap en les manifestacions de suport i ens n’alegrem que així sigui, nosaltres també hi vam acudir en suport, però davant d’aquest panorama si convoques a fòrums o manifestacions contra els feminicidis, la gent hi acudeix poc, l’interès és gairebé sempre de les mateixes persones que ja estan sensibilitzades, i sortir a l’estranger ens ajuda a tornar a donar-li veu a aquesta terrible realitat i que es vegi.

 

També aquest reposicionament se’ls complica perquè la gent pensa que els feminicidis de ciutat Juárez és una cosa del passat?

És trist dir-ho però sí, fins i tot dins de les mateixes organitzacions del país que denuncien les violències de gènere o de base feminista, ara es basen molt en centrar-se en les estadístiques de casos que es presenten, és cert que això és totalment alarmant i hem de veure com parem tanta violència però crec que cal tornar a mirar el que ha succeït i està succeint a Ciudad Juárez, no podem minimitzar-ho ni oblidar-ho. Nosaltres hem fet aquest recorregut pel nostre dol i hem lluitat perquè s’aconseguissin coses com ara la fiscalia especialitzada, o que Juárez guanyés una sentència i recomanacions des de la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) i que fa que tot i així persisteixi el mateix problema del feminicidi a Juárez?, penses llavors per què no s’ha aconseguit disminuir i eradicar aquesta violència contra les dones?

 

Vol dir que cal incidir més sobre les causes estructurals del feminicidi que va començar a Ciudad Juárez i que lluny de desaparèixer es va expandint per molts llocs de Mèxic?

Així és, per això per a nosaltres és important sortir a l’estranger perquè d’alguna manera tornes a posicionar el tema, tornes a donar-li veu a les víctimes i les famílies que estan des de fa tants anys clamant justícia, m’encantaria que les mames veiessin i recarregassin aquestes piles d’afecte i solidaritat que hi ha fora del país, i que com jo veiessin que no estem tan soles. A l’estranger se’ls reconeix a aquestes mames de Juárez aquesta lluita que han fet per les seves filles. Els mateixos periodistes que m’han entrevistat aquí a Espanya es bolquen en reconeixement a la feina d’aquestes dones i prenen consciència de l’estat de gravetat de la violència cap a les dones a Mèxic.

 

Malú, en escoltar-la en les entrevistes en mitjans espanyols diu que el feminicidi a Mèxic passa pel negoci del tràfic de persones i el narcotràfic. Aquest entrecreuament de factors fa per vostès més difícil la denúncia i evidentment de major risc? Bé, la seva mare Norma Andrade ha patit dos atemptats …

És més difícil del que nosaltres pensàvem. Recordo les paraules de Marisela Ortiz i la mare Norma Andrade que el 2005 deien que ens enfrontàvem a un monstre perquè ens estem enfrontant a empresaris de poder polític i econòmic a nivell nacional i alguns d’ells de nivell internacional, són empresaris molt poderosos i pel que sembla mai podrem combatre’ls si estan en relació amb el mateix govern, com ho combatrem això?

 

És un monstre tan gran que han perdut l’esperança que es castigui els culpables dels feminicidis a Ciudad Juárez?

Mira, al 2005 donaves un marge de dubte, deies potser és perquè el govern no té els recursos com un laboratori per explorar les proves de base forense, o perquè no hi havia fiscalia especialitzada, o perquè no hi havia experiència i cap capacitació dels funcionaris i ministeris públics, però ara estem parlant al 2015 on tot això ja ho tenen amb metodologies de tipus genètic i forense, la fiscalia, la capacitació i més recursos i si encara amb tot això seguim com el 2003, amb expedients mal elaborats i amb maltractaments a diverses de les famílies que busquen les seves filles, llavors tot això et porta a una resposta: complicitat, corrupció i afegeix-hi el crim organitzat, cosa que en el passat nosaltres no vèiem lligat al feminicidi de ciutat Juárez. I ara tens tota aquesta combinació: corrupció, negligència, narcotràfic i xarxes de tràfic de persones, bé doncs això es torna un monstre tal i com et deia al principi, i per això seguim denunciant tota aquesta impunitat.

 

Vostès tenen testimonis de dones que van ser captades en aquestes xarxes?

Si, però una xarxa de trata és un negoci milionari que és difícil de desarticular, entre això perquè aquests testimonis són molt difícils de comprovar davant una autoritat, davant els ministeris públics. Actualment sabem que hi ha persones detingudes per aquest delicte de tràfic i trata de persones, però que se’ls castigui esdevé pràcticament impossible llevat que el jutge decideixi continuar, ja que aquests testimonis de vegades no els consideren suficients perquè és la paraula d’una víctima contra la paraula d’algú que s’empara en una xarxa de poderosos.

 

I és clar les dones tenen por de denunciar

Així és, quantes et diran que van ser llurs victimaries?, perquè sap la dimensió amb la qual s’enfronten al moment de denunciar-ho davant un ministeri o davant d’un jutge, moltes d’aquestes dones coneixen com opera una xarxa de trata, coneixen als clients d’aquesta xarxa, i parlo de que aquesta xarxa genera molts recursos i es mou de manera constant pel control de zones, de llocs on operen els seus negocis i van creuant fronteres, estem parlant de negocis milionaris que es mouen per tot el país i sabem que això està succeint per Amèrica Llatina.

A més a més, el sistema mexicà no posa les condicions perquè aquesta situació de violència cap a les dones canviï.

Mèxic té un sistema còmplice i corrupte, mentre això sigui sí, traficar, explotar i matar dones es pot fer sense que passi res i per això moltes vegades sentim que el feminicidi s’ha normalitzat en la nostra societat.

Per això hem de seguir amb aquesta denúncia, hem de replantejar que el feminicidi està travessat pel crim organitzat, per les xarxes de tràfic i que troba un negoci lucratiu a través del cos de la dona amb el beneplàcit de l’autoritat.

 

I, en aquesta panorama tan complex que pensa que es pugui fer per eradicar tanta violència?

Que la gent s’organitzi, que les famílies s’organitzin, que les mares segueixin endavant. Sabem que és difícil que una mare per exemple d’una nena que és víctima de prostitució, o de xarxa de trata, aixequi la veu, perquè aquesta mare té l’esperança que a la seva filla la rescatin amb vida. Llavors el discurs que fa servir l’autoritat envers aquestes mares és que si aixequen la seva veu, aleshores mataran llur filla, i li diuen: senyora almenys ara està viva i farem el possible perquè torni a casa, així que moltes vegades aquestes mames callen no per covardia sinó perquè creuen que és el millor per poder recuperar a les seves filles.

 

Malú, vostès saben d’on vénen les amenaces que reben com a organització “Nuestras Hijas de Retorno a Casa”?

Hem rebut missatges i sempre se’ns han dit que vénen de part del crim organitzat, abans algunes amenaces eren anònimes, trucades, correus electrònics, però el fet que ara també et deixin pancartes que et diuen que et mataran i que la signi un Cartel de narcotraficants, doncs això ja no és un anònim. A la meva mare l’han intentat assassinar dues vegades. La meva casa va ser cremada i hem hagut de sortir de Ciudad Juárez i vivim sempre amb el temor que alguna cosa ens passi a nosaltres i a les nostres famílies.

 

 

 

Macu Andrade. De regreso a casa

 

 

 

Referències:

bloc de Nuestras Hijas de Regreso a Casa

Malú Andrade és germana de:
Lilia Alejandra García Andrade. El 14 de febrer de 2001, Lilia Alejandra va desaparèixer quan creuava una de les zones més cèntriques de Ciudad Juárez: les avingudes Ejercito Nacional i Carretera Panamericana. Treballava en una maquiladora, tenia 17 anys i era mare de dos nens. La seva mare, Norma Andrade, el 15 de febrer va interposar una denúncia per desaparició. En l’expedient no figura cap constància d’activitat judicial sobre la recerca de Lilia Alejandra, malgrat que ja existien vuit anys d ‘”experiència” sobre aquests casos.

El 21 de febrer el seu cos va aparèixer en un terreny erm proper al centre comercial Soriana, a les 18:30 hores. Nua de la cintura cap avall, els signes de tortura i de violència sexual eren evidents. Feia aproximadament 24 hores que havia  estat assassinada. La seva mare, des de llavors, ha iniciat una recerca incansable per trobar l’assassí de la seva filla. Les autoritats han desestimat les dades proporcionades per l’Oficina Federal d’Investigacions (FBI) dels Estats Units sobre la presència de presumptes narcotraficants a la zona on va ser trobat el cos i que podrien estar vinculats amb el segrest i l’assassinat.

Altres indicis preocupants envolten el crim de Lilia Alejandra: a uns 50 metres del terreny (pertanyent a la família Borunda) on van trobar el seu cos, es troba un shopping center anomenat Sant Valentí. L’edifici té pintat una petita guineu, la mateixa que hi ha en les propietats de Valentín Fuentes Téllez, un dels homes més rics de Juárez. El lloc es localitza a dos carrers de l’avinguda Valentín Zaragoza Fuentes. Per si fos poc, Lilia Alejandra va desaparèixer el 14 de febrer, dia de Sant Valentí (amb informació de La Jornada, Mèxic).

Compra en línia “De Regreso a Casa

Elena Ortega (Madrid, 1982) és llicenciada en Periodisme per la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat a Noticias Cuatro, Informativos Telecinco i en programes de televisió com Aquí hay tomate, A tu lado, Salsa rosa (Telecinco), España directo, Esta mañana (La 1), 3D, Tal cual lo contamos o Curso del 63 (Antena 3) i Qué hago yo aquí? (Cuatro), del qual va ser presentadora, i per al qual va viatjar durant cinc mesos per sis dels llocs més inhòspits del planeta a fi de reflectir el dia a dia dels espanyols que hi viuen.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Carme Ruscalleda: passió per l’ofici i la qualitat

“Sens cap mena de dubte, el sector ha guanyat amb la incorporació de les dones”...

Anna Tarrés o com fer de la natació sincronitzada un esport d’elit

La seleccionadora de natació sincronitzada ha aconseguit portar a la primera línia mediàtica un esport...

Acte del Dia Mundial de les persones Refugiades /La Independent/Notícies gènere

Acte del Dia Mundial de les persones Refugiades que organitzen les entitats que treballen en...