OPINIÓ
Un any més, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona presenta, a la Filmoteca de Catalunya, del 10 al 16 de juny, una selecció de les produccions fílmiques contemporànies més interessants pel que fa al cinema compromès i feminista.
A aquesta programació se li sumen dos programes especials, una retrospectiva del cinema militant d‘Helena Lumbreras, que serà possible gràcies a la recuperació i restauració de la seva obra de la mà del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, i un altre programa referent a les cineastes soviètiques del període post revolucionari Esfir Shub, Olga Preobrahzenskaja i Yulina Solntseva.
D’entre els films que conformen la selecció panoràmica sobre les cinematografies actuals, destaca Parole de king (Chriss Lag, 2015), un film que ofereix pantalla a més d’una trentena d’activistes, artistes i drag kings de França i Quebec per tal de recollir les seves experiències i dibuixar, de manera col·lectiva, el marc teòric, artístic, performatiu i, en definitiva, polític, des d’on actua aquesta pràctica queer en concret.
De la mateixa manera que les drag queens són conegudes i ocupen els escenaris dels cabarets des de fa temps, els drag kings són encara poc visibles. Prenent al peu de la lletra la noció de la construcció social dels gèneres explicada per Judith Butler a la seva “teoria de la performativitat”, els drag kings se serveixen de la reproducció dels codis socials de la masculinitat per deconstruir conscientment la seva pròpia vivència de la feminitat. Des de principis de la dècada dels 2000, els tallers drag king han generat espais de participació on les dones queer poden experimentar amb la construcció de la identitat i el gènere. L’herència del pensament de Monique Wittig, Michel Foucault, Judith Butler o Beatriz Preciado, entre altres, ha influenciat aquesta pràctica política que suposa un trencament dels codis de posada en escena del gènere normatiu a través de la paròdia.
Parole de king s’acosta a l’angle feminista que hi ha al fet king i recull testimonis d’aquesta pràctica arreu de França per tal d’oferir una visió del seu activisme, que travessa tant la vessant pràctica com teòrica. Chriss Lag filma i parla amb totes aquelles que han volgut ocupar i han ocupat un espai obscè -és a dir, que quedava fora de “la seva” escena- i mostra la transformació de les teories queers en acció política. Cowboys “molt, molt i molt gais”, mecànics suats, domesticadors d’animals, rappers i boy scouts són algunes de les identitats escollides per aquestes dones que volen posar en evidència la dominació de l’home blanc i heterosexual. “Original gangsta” en clau feminista postqueer.
Després d’estrenar-se al seu país d’origen al festival Films de Femmes de Créteil (París), la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona us convida l’estrena a l’Estat espanyol el 12 de juny, a la Filmoteca de Catalunya, amb la presència de la directora.
