Fatou Seka nascuda a Gàmbia, va emigrar a Catalunya fa més de 45 anys, i explica que va ser de les primeres subsaharianes que va residir al Maresme. Des de finals dels noranta treballa per a eradicar la mutilació genital de les nenes de la comunitat africana residents al nostre país.
Com sorgeix EQUIS – MGF Equip de Sensibilització contra la Mutilació Genital Femenina?
Va sorgir arran d’un projecte l’any 1997, on hi van participar 5 països europeus i cada país havia de formar a 5 dones d’Àfrica subsahariana com a agents de salut comunitària per a treballar amb la comunitat la prevenció del VIH.
Aquesta formació va finalitzar a Brussel·les, on es va convidar a diferents associacions que treballen amb dones, perquè expliquessin els seus programes. Després de l’exposició d’una de les associacions que va parlar de la mutilació genital femenina (MGF), vam veure la importància de tractar el tema i vam decidir crear l’Associació AMAM, després es va canviar el nom per EQUIS-MGF (Equip de sensibilització sobre mutilació genital femenina).
La MGF és una violació dels drets humans de les dones i les nenes. Un recent estudi d’Amnistia Internacional xifra en 120 milions les dones víctimes d’aquesta pràctica, i tres milions de nenes per any que seran objecte de MGF. Encara que està prohibida en molts països, la realitat és que continua sent una violència tolerada i quotidiana. Com hauria d’afrontar-se?
Des de diferents àmbits. És molt necessària la formació i la informació. Les dones han d’apoderar-se i conèixer els seus drets. Cal crear també un espai de diàleg i de confiança. A nivell governamental les lleis també són necessàries però no suficient per a acabar amb la MGF. Ha de ser un treball en paral·lel, formant a la família, a la comunitat, i també als professionals de diferents disciplines: treballadores socials, infermeres, pediatres, mestres…
S’han donat casos en què població d’origen migrant pot aprofitar un viatge al seu país d’origen per a mutilar a les menors o, fins i tot, ser practicat en el propi país de destinació. Quines estratègies han d’emprar-se per a propiciar un canvi d’actitud en les persones, famílies i comunitats enfront de la MGF?
Bé, aquí, a Catalunya, mai hem pogut confirmar que s’hagi realitzat una MGF. La mutilació és un delicte a tota Espanya. Aquí tenim el protocol de la Generalitat que és un compromís que signen els pares per a garantir la integritat de les seves filles quan viatgen als seus països d’origen, on l’ablació és una pràctica comuna.
D’altra banda, és bàsic fer costat a les formadores i per a això necessitaríem més suport institucional. La prevenció ha de ser continuada. No podem reivindicar-ho només el 6 de febrer (declarat com el dia de Tolerància Zero a la MGF) i ja està. I només amb la por d’entrar a la presó, tampoc és suficient per a acabar amb aquesta pràctica. És necessari que les persones rebin formació i informació, que es creïn espais de diàleg que permetin un debat, una presa de consciència i reflexionar sobre l’abandó de la pràctica després d’adquirir coneixements o identificar les conseqüències que comporta.
Al febrer de 2016 Nacions Unides va abordar aquest tema com una prioritat entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcant-se com a referència l’any 2030 per acabar amb aquesta pràctica. Creu que en 10 anys es podrà aconseguir?
Sóc optimista i he vist una evolució important en el tema. Recordo que a finals dels noranta tot era tabú i no podies parlar de la MGF. En canvi, ara, es fa molta sensibilització. Des de l’associació responem moltes demandes i fem mediació. Treballem amb diferents professionals: treballadores socials, infermeres, mestres… amb les famílies, informant-les que aquí la mutilació és un delicte. Cal tenir en compte el pes de la tradició que té en molts països, on les nenes i les dones que no se sotmeten a la MGF, i les seves famílies, poden ser rebutjades per les seves comunitats. I això cal tenir-ho en compte. I crec que si hi ha una autèntica implicació de tots: associacions i institucions, sí que podríem aconseguir l’eradicació de la MGF.
La MGF se sol presentar com una pràctica cultural i sovint es vincula a la religió islàmica, encara que també és practicada per cristians coptes d’Egipte, cristians i jueus d’Etiòpia, o per diverses tribus animistes. No obstant això, en l’imaginari col·lectiu occidental ens resulta més fàcil identificar-la amb l’Islam, no és així?
Es justifica la mutilació a les dones en nom de la religió i no obstant això, no hi ha ni un sol versicle de l’Alcorà que ho digui. Hi ha una resistència gran i es dóna tant a la ciutat com en el camp. Està molt arrelada, però com t’he dit, ha deixat de ser tabú i ja es pot parlar del tema. Això possibilita crear espais de diàleg i crear confiança. És necessari un treball continuat i d’intercanvi per a veure on hem d’insistir més. Les diferències culturals fan que a les persones adultes (per exemple, a les àvies) no se’ls hi pugui imposar res, però sí que es poden crear espais on parlar-ho. La sensibilització és bàsica.