L’inici del Fòrum Social Mundial 2011 va ser la marxa que va sortir de la seu de la Ràdio-Televisió Senegalesa, junt a la Gran Mesquita, unes hores més tard del previst i que va atravessar Dakar fins a arribar a la ciutat universitària de Dakar. Una marxa formada, majoritàriament, per africans, i la majoria d’aquests, senegalesos. De fet, de les més de 1.200 ONG inscrites,gairebé la meitat d’elles són africanes. Fins el divendres, unes 40.000 persones, segons l’organització, participaran en debats, ponències i assemblees sobre la sobirania alimentària, el dret a l’aigua potable, la gobernança mundial de les migracions, entre d’altres. Membres de La Independent hi són presents per explicar tot allò que hi succeeix.
La Carta Mundial de Migrants obre a l’illa de Gorée les activitats prèvies al Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar amb una trobada simbòlica de reivindicació de la dignitat humana
L’Assemblea Mundial de Migrants va apro
var després de dos dies de discusions a l’illa de Gorée la Carta Mundial de Migrants, un manifest que desitja un món sense murs i reclama per a les poblacions que es desplacen, ja sigui per raons personals, econòmiques o forçades, uns drets mínims com la lliure circulació i la llibertat de moviment per poder establir-se en qualsevol part del planeta sense que es vegin mermats els seus drets econòmics, socials, polítics i culturals.
L’objectiu dels principis enunciats a la Carta és el de contribuir a la desaparició de tot sistema segregacionista i a l’adveniment d’un món plural, responsable i solidari.
El dret a desplaçar-se amb llibertat i poder establir-se on la persona ho desitgi, ha de ser igualment aplicable al dret de lliure circulació concedit a les mercaderies o als capitals. Una altra de les peticions demandades va ser la de la igualtat de drets entre els migrants i els nacionals dels països d’acollida, com també el dret a gaudir d’una ciutadania plena basada en la residència i no en la nacionalitat.
La Carta de Migrants serà distribuïda entre les diferents organitzacions dels països de residència de les persones migrants assistents a la trobada, entre els que hi havia representants de diferents països europeus i molts africans residents a Algèria, el Marroc, Mauritània, Mali, Camerun, que havien arribat en diverses caravanes des de l’Àfrica Occidental. Pel que fa a representants dels països d’origen, hi havia gairebé tota Àfrica i de dos països llatinoamericans: Xile i Perú, segons Davina Ferreira, una de les portaveus de l’Assemblea.
L’elaboració de la Carta va ser un dels actes previs del Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar 2011(www.fsm2011.org) i la trobada es va realitzar a l’illa de Gorée, els dies 3 i 4 de febrer. Allà les organitzacions de migrants van expressar que totes les persones que es desplacen són la diana de polítiques injustes i es veuen privades de l’exercici dels seus drets. Van voler, per tant, fer valer a la Carta acordada el dret de les persones per poder circular i instal·lar-se lliurement en qualsevol país del planeta i contribuir a la construcció d’un món sense murs.
L’illa de Gorée, ara de la ‘memòria i la reconciliació’, és un lloc més que simbòlic i ple d’història, doncs va ser, juntament amb un altre espai portuari al sud de Luanda (Angola), un dels grans punts estratègics de la sortida forçada dels milions d’esclaus d’Àfrica, homes i dones, amb destinació cap a Amèrica. Va ser en aquells centres de detenció previs al llarg viatge de l’Atlàntic, on els hi van treure la humanitat a les persones, encadenant-les i tancant-les en petits espais per enviar-les després com a mercaderies cap al denominat nou món. Per això, s’ha cridat a l’Assemblea de Migrants ‘trobada de recuperació de la humanitat’.
Les sessions de treball van ser clausurades per l’alcalde adjunt de Gorée, qui va recordar els 300 anys d’esclavatge i els gairebé 20 milions de persones capturades i va expressar que “Gorée és el bressol de la Carta, que ja forma part del somni d’una nova convergència de les persones, perquè el món ha de fer-se d’una altra forma i això és el han de fer les poblacions”. El tunisià resident a França i un dels coordinadors,Jelloul Ben Amida, va concloure les sessions afirmant que “s’ha de reforçar les xarxes de migrants, perquè el treball comença ara, amb la difusió dels continguts presos. Aquesta iniciativa, va afirmar, constitueix la primera etapa d’una marxa que ara s’inicia”.
Context històric
Va haver una primera fase d’escriptura col·lectiva del text entre 2006 i 2008. La primera proposta de Carta va ser escrita a Marsella, es va fer pública durant el Segon Fòrum Social Mundial de Migracions al juny de 2006, a Rivas, Madrid (Espanya) i durant la Primera Cimera Mundial de Migrants Llatinoamericans a Morelia (Mèxic), al maig de 2007. Entre 2008 i 2010 es va passar a la fase organitzativa i, en dos anys, una coordinació internacional va recollir noves propostes de Carta des d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
Aquesta coordinació de migrants es va reforçar amb el temps, amb la creació de 4 coordinacions continentals: l’africana, l’asiàtica, l’europea i la llatinoamericana. A partir d’aquestes 4 propostes de Carta, un grup de treball de la Coordinació internacional va elaborar una sínteis que es va difondre des del mes de setembre de 2010 a totes les assemblees locals amb la finalitat de reactivar la difusió mundial de cara a la discussió final d’aquest febrer.
El suport de la Fundación Charles Léopold Mayer pour le progrès de l’homme (www.fph.ch) i d’altres organitzacions va permetre a les persones animadores de la Carta dotar-se d’eines de comunicació per popularitzar el projecte de la carta a través de la pàgina http://www.cmmigrants.org/goree/spip.php?article16 així com la posada en marxa d’un comité d’organització logística de l’Assemblea Mundial de Migrants.
Els col·lectius integrants de l’Assemblea Mundial de Migrants van formar part de la marxa d’obertura del Fòrum Social Mundial 2011, a Dakar, que va tenir lloc el diumenge 6 de febrer al migdia pels carrers de la capital senegalesa fins arribar al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop, que acollirà els debats i activitats previstos. Està anunciada l’assistència d’unes 50.000 persones a les activitats, que estaran dedicades als temes d’Àfrica i la diàspora. Més de 100 persones de diferents organitzacions de Catalunya han arribat al FSM de Dakar.
