Més de 50 organitzacions subscriuen el manifest “Per la igualtat de gènere al sistema de pensions.
Les organitzacions feministes consideren que retardar l’edat de jubilació als 67 anys i ampliar el període de càlcul per la pensió contributiva mínima als 25 anys perjudicarà especialment les dones. També critiquen la nova mesura que permet cotitzar un període màxim de dos anys a les mares que es dediquin a la cura de filles o fills perquè no inclou la cura de familiars depenents i s’aplica només a les dones.
Les associacions impulsores del manifest “Per la igualtat de gènere al sistema de pensions”, impulsat abans de l’aprovació de la reforma, van reunir-se a Madrid el passat dimecres 2 de febrer per valorar el pacte entre Govern i sindicats i decidir noves accions en la campanya estatal: la primera será una taula rodona sobre el tema al Congrés amb diputades i diputats de diferents partits prevista pel proper 16 de febrer. A Catalunya i País Valencià, entitats com Ca la Dona, la Intersindical del País Valencià i Dones amb Iniciativa s’han pronunciat en contra de la reforma pels mateixos motius i han cridat a adherir-se al document.
Organitzacions i grups feministes denuncien en que el retard de l’edat de jubilació als 67 anys “penalitza” en especial les trajectòries laborals femenines, que tenen més “llacunes de cotització” pels períodes que les dones dediquen a la cura de familiars descendents o dependents. Com explica el manifest “Per una societat on totes i tots cuidem i treballem, no a la reforma de les pensions” de Ca la Dona, basat en bona part en el manifest estatal, “com cotitzen menys temps i amb menys salari, [les dones] perceben menys pensió que els homes. Si ara s’augmenta el període sobre el que es calcula la cotització, les pensions de les dones encara disminuiran més, com ha esdevingut a altres països on s’han fet reformes similars, com és el cas de Suècia”.
Pel que fa a la nova mesura que permet a les mares que deixin la feina per tenir cura de les seves criatures cotitzar fins a nou mesos per cada fill amb un màxim de dos anys, la sociòloga Teresa Torns, experta en gènere i treball, considera que és insuficient ”perquè si surten del mercat de treball no sempre poden tornar a entrar o bé les entrades i sortides (atur, inactivitat, temporalitat) els impedeixen progressar en la carrera professional, a aquelles que tenen ocasió de fer-ho”. Torns creu que “aquest període se’ls hauria de comptar per igual a homes i dones, obligant els pares a agafar el permís de paternitat, que hauria de ser més ampli i obligat per llei”. Però, adverteix “la dificultat està en la cura de la gent gran que obliga moltes dones sobre la cinquantena a sortir definitivament del mercat de treball per tenir cura de les persones dependents. I el problema el tenen també les de generació sandwich, que han de compartir cura de criatures amb la de persones grans”.
Abans d’aprovar-se la reforma el Pacte de Toledo havia emès una recomanació específica sobre “dones i protecció social” que defensava els seus drets de pensió “provis, no derivats del marit”. Al mateix temps, però, proposava mesures que “perpetuen el repartiment desigual del treball assalariat, domèstic i reproductiu, com per exemple els incentius fiscals i de protecció social a la no incorporació de les dones casades al mercat de treball”, segons explica el manifest.
De fet, una de les propostes del Pacte de Toledo que finalment no ha prosperat era augmentar la base reguladora sobre la que es calcula la pensió de les vídues de més de 65 anys i que la pensió de viduetat sigui el principal ingrés. Actualment les vídues cobren una pensió amb una base reguladora del 52% del sou que cobrava el seu cònjuge. “Estem lluitant des de fa molts anys perquè la base reguladora de la nostra pensió fos el 100% del que cobrava el marit, perquè els ingressos es poden reduir a la meitat, però les despeses no varien”, explica Antònia Hernàndez, presidenta de l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones, conegudes com “les vídues del mocador verd” que protesten el dia 25 de cada mes a Plaça Sant Jaume de Barcelona. “Fa dos anys i mig el Congrés va aprobar un projecte de llei que pujava la base reguladora que tenim ara al 70%” , però finalment en les recomanacions del Pacte de Toledo no es recull aquest augment”. Hernández i altres representants de la Plataforma pel 70%, que aplega les vídues de Galícia, País Basc i Catalunya, van intentar sense èxit que el Congrés aprovés la pujada fins al darrer moment.
Els grups feministes consideren que la pensió de viduetat, atenta contra el principi d’equitat, ja que no protegeix les persones sense renda pròpia, i apuntala el repartiment desigual del treball domèstic i de cura”, segons Ca la Dona. Per això, la proposta de la campanya estatal és “transformar-la progressivament, de manera que, sense desprotegir les dones grans, no incentivi la dependència de les casades joves”. Una aposta que passa per individualitzar les prestacions socials i “equiparar les pensions no contributives al mínim de les pensions”.
Davant un sistema de pensions basat en el model de família “substentador masculí/esposa depenent”, la campanya estatal proposa una nova organització de l’economia i la societat: jornades laborals reduïdes per tothom que es puguin compatibilitzar amb el treball de cura a menors i dependents sense perdre cotització i educació pública des dels 0 anys , així com la inclusió de les empleades domèstiques al Règim General de la Seguretat Social. Ca la Dona proposa també que es garanteixi “l’atenció pública a les persones amb diversitat funcional” i “donar permís de residència i treball als i les immigrants víctimes de trata de persones amb fins d’explotació laboral i sexual”, així com a “les immigrants sense papers que hagin viscut violència de gènere, independentment de que es condemni o no als explotadors o agressors”.
Per subscriure la campanya estatal contra la reforma de les pensions s’ha d’escriure al mail forumpf@telefonica.net
Link amb el manifest estatal:
http://www.feministas.org/IMG/pdf/MANIFIESTO_PENSIONES_ULTIMA_VERSION.pdf
Link al manifest de Ca la Dona
