Mitjançant un debat no electoral, diverses persones de la Xarxa, van exposar les seves propostes per a una construcció ciutadana de la participació més igualitària, sostenible i col·lectiva. El passat dimecres 9 de novembre, es van trobar al Club Premsa Canària de Las Palmas de Gran Canària.
Va acudir a la cita la coneguda activista feminista Maria Nebot, actualment promotora del corrent ‘Otras voces feministas’. Va referir-se a la memòria històrica per realitzar un repàs a la contribució que el moviment feminista ha fet a les millores socials i l’amplitud de les consciències al voltant de la igualtat.
Maria Nebot va centrar part de la seva intervenció en recordar que la igualtat davant la llei encara no ha implicat una igualtat real davant la vida, ja que en la seva opinió les dones encara treballen més a casa encara que es pensi i es digui el contrari. També va denunciar que seguim patint determinades limitacions. Va parlar de l’anomenat “sostre de vidre” que, per exemple, continua creant discriminació laboral i frenant l’accés de les dones a llocs d’alta responsabilitat i a determinats sectors productius. Va insistir a més en la necessitat d’avançar en la llei de l’avortament (despenalitzant-lo totalment i aconseguint la seva gratuïtat), en la urgència de desenvolupar programes d’educació afectiva i sexual en la població més jove i en particular correctament els recursos adequats d’atenció a la violència de gènere. Va afirmar que continuem amb problemes històrics i va afegir, que “els homes encara no s’han sumat a les àrees del treball de cures”. Després d’analitzar que les lleis creades per a fins d’igualtat segueixen tenint grans mancances i poca aplicació, va afirmar per concloure que “la llibertat de les dones exigeix una revolució en la vida i canvis radicals en el sistema econòmic i productiu”.
Com a part d’aquesta taula de debat, també es va poder escoltar a l’activista i treballadora social Koldobi Velasco, ben coneguda a les Canàries per la seva implicació històrica en el moviment d’objecció de consciència. Actualment és membre de la Red en Defensa de los Servicios Sociales de Canarias. Va fer una clara crítica a l’absència de democràcia en l’actual sistema que està afavorint l’empobriment i l’exclusió d’un ampli sector de la població més desfavorida a causa de l’economia capitalista de consum. Va afegir que els serveis socials s’han convertit en una eina de contenció, més que una manera de suport a les persones desfavorides. Velasco no concep que s’estigui invertint en una indústria armamentística mentre es produeixen dràstiques retallades en el sistema sociosanitari. Va defensar que aquest últim ha de ser impulsat a favor del desenvolupament humà i que cal treballar en una democràcia que sostingui les cures com a part del bé col·lectiu i amb criteris de bon viure. En les seves pròpies paraules: “que puguem gaudir de la vida amb tota la felicitat que comporta”.
L’enginyer agrícola Luis Sánchez (membre de la Federació ecologista canària Ben Magec-Ecologistas en Acción), va fer una crida a conservar el medi ambient, “el nostre espai vital”. Va denunciar el greu deteriorament que les illes Canàries han patit en pro del creixement turístic i la manera al voltant del qual hem vist consolidar una falsa democràcia institucional. En la qual les decisions d’urbanisme i de desenvolupament s’han pres des d’un reiterat nucli de poder i de manera autoritària i obscurantista. Tant Sánchez, com el posterior ponent, Faustino García (arquitecte i urbanista), van animar en la necessitat de construir una democràcia ciutadana que aconsegueixi frenar el desorbitat creixement de la construcció i del formigó a les Canàries.
Per finalitzar les intervencions de la taula, l’entusiasta Silvia Jaén, que ha estat una important activista dins el moviment LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) i coneguda per la seva àmplia tasca social a Canàries integrada al col·lectiu Gamma. Va començar animant la ciutadania a “ocupar-se més de la democràcia i a preocupar-se menys”, referint-se a quecal prendre part activa del canvi de sistema. Pel que fa a la lluita LGTB, va fer un recorregut històric en el qual va insistir que a Espanya va passar fa no tant de temps, de la clandestinitat a la lluita visible. Es va mostrar ferma en la necessitat de no donar ni un pas enrere en la consecució dels èxits laboriosament obtinguts; com ara haver aconseguit acabar amb lleis discriminatòries, haver contribuït a l’ampliació de la llei del matrimoni al seu favor i la creació de la llei d’identitat de gènere per a persones transsexuals. En la seva tònica reivindicativa va afirmar que “els drets ens ajuden a omplir la nostra ètica privada, però ningú té dret a omplir les vides alienes amb la seva moral”. Això últim ho va dirigir a les amenaces per part de certs sectors d’atacar els esmentats èxits retallant avenços legislatius. Va concloure que les esmentades lleis són realment necessàries i “tenen només l’objectiu d’aportar felicitat a les persones”, apel·lant a la necessitat de “deixar de ser individus i tornar a ser poble”.
La vetllada va ser qualificada per nombrosos assistents com a necessària en aquests temps en què la por i la crisi han estat instituïts per la societat de consum. Hi va haver notòries aportacions a la Xarxa com la importància d’incloure propostes culturals, creatives i artístiques, per continuar participant d’una societat que necessita cada vegada més de l’afecte, de la col·lectivitat i menys de la por.
