Amb la crisi sanitària s’evidencien les mancances del sistema sanitari: llits, equipaments, personal, materials… fruït de tants anys de retallades.
Recordem que un personatge rellevant del gobierno del PP en temps de la crisi reconeixia (juny 2016) que ens van destrossar el sistema sanitari. Sense oblidar la corrent austericida instal·lada a la majoria de governs des d’Europa a Catalunya. I l’austeritat, fins ara, va a càrrec dels serveis públics, del ben-estar. Ara, la pandèmia del Coronavirus col·lapsarà el sistema.
El personal sanitari i o de neteja dels centres mèdics, residències gent gran, centres de dia, etc no tenen suficients recursos per atendre a tothom i tenir cura de qui emmalateix i tenir els espais nets. Manquen els materials més fonamentals: mascaretes, guants, bates, epis, respiradors, etc. La situació és molt greu. Totes les persones que estan sostenint els serveis assistencials i essencials estan treballant en condicions d’alta inseguretat, també per a elles mateixes.
Per tal que el sistema resisteixi una mica més, el confinament és la resposta. Un confinament que segons les autoritats mèdiques de Xina i l’OMS (ara), i autoritats científiques del nostre país, ha de ser total. Aquesta mesura és la que demana aplicar el Govern de la Generalitat, malgrat que el Gobierno de l’Estat espanyol s’hi resisteix i envia a tothom a treballar i aplicar tancaments parcials amb l’estat d’alarma.
El coronavirus té efectes immediats en l’economia. L’aturada de la producció ha comportat que els acomiadaments s’hagin disparat. Les escoles tancades deixen serveis extraescolars i menjadors escolars sense feina. Professionals perden treballs previstos…
El Govern com el Gobierno han fet públics els Plans de Xoc, insuficients. Bateria de mesures socials i econòmiques que no inclouen a tothom. Moltes famílies i persones soles es queden sense ingressos, moltes ja no els tenien garantits abans de l’arribada de la Covid19. Les mesures que anem coneixent són parcials i venen embolicades de discursos de por i llenguatge militaritzat, per formes i pels personatges que cada vegada prénen més protagonisme en les respostes al coronavirus. No estem en guerra. Estem en una pandèmia sanitària que afecta a les persones, a totes. I aturar-ho tot no atura les necessitats bàsiques de totes les persones. La resposta política ha d’assegurar que la gent podrem sobreviure mentre tothom fa la seva part per superar la Covid19. Parem. Ens quedem a casa.
La crisi anterior, 2007, ja va tenir efectes devastadors per a la majoria de persones. La sortida d’aquella crisi s’ha sustentat en salvar i rescatar la banca, les empreses ibex, la construcció, etc, carregant el deute en la ciutadania i afavorint la precarització de les treballadores i treballadors amb una reforma laboral a gust de l’empresariat.
Ara hi tornem i el perill és tornar a afrontar els efectes en l’economia igual que el 2007. El resultat serà devastador. Ja ho està sent. Deixar a la gent sense ingressos és inadmissible.
És l’hora de la Renda Bàsica Universal, una aposta basada en valors republicans: tothom ha de tenir els ingressos suficients per garantir la seva subsistència i llibertat: tothom cobra un import xxx i en cas de no necessitar-lo, si ja es tenen ingressos suficients, es retorna amb la declaració de renda. La cobraria tothom, és incondicional, menors d’edat també. Permet complementar ingressos per feines, aquestes que et surten a vegades, aquestes que ara tens i ara desapareixen. I és amb la declaració que s’equilibra: retornant tot o la part d’ingressos rebuts per la renda bàsica que no necessites, o que no et tocaven pels teus ingressos, que superin el topall establert. És un mecanisme que garanteix la redistribució de la renda. I implica canvis fonamentals en la gestió de recursos i la fiscalitat. I molt més. No és la solució perfecte si no ens inclou a totes. Les persones sotmeses a una llei d’estrangeria que t’impedeix “existir legalment-administrativament” no haurien de quedar-ne al marge.
Hi ha diferents estudis que demostren la viabilitat d’una renda bàsica universal i incondicional, entesa com a dret de ciutadania, per a tothom. La Xarxa de la Renda Bàsica hi treballa des de fa molts anys i saben com implementar-la a casa nostra.
Una mesura així donaria eines a tothom davant la precarització de vida que tenim la majoria de les persones del país. Davant l’angoixant incertesa de poder subsistir que sovint t’aboca a aguantar situacions de violència, de tota mena de violència: masclista, institucional, laboral… el desgast emocional és altíssim i té efectes en la salut, en la mala salut. A hores d’ara, cap dels Plans de xoc anunciats ni les mesures que s’anuncien cada dia (per continuar posant “parxes” davant la parcialitat evident de les mesures econòmiques aprovades), serveixen per a la totalitat de la població: hipoteques però no lloguers, tot i que a Catalunya si tens lloguer del parc públic habitatges Generalitat si!, autònoms però si demostres diferència d’ingressos respecte el mateix període de l’any anterior!, aturada dels desnonaments, prohibit talls de llum i aigua i a Catalunya (que per llei ninguna llar es pot quedar sense llum ni aigua) descompte del cànon de l’aigua al 50% , ertes sense consumir atur i accedir a l’atur encara que no tinguis cotitzat tot el que caldria … totes dues mesures però, deixen excloses a les treballadores de la llar i totes les feines al marge del mercat formal, i així amb tot.
És l’hora d’apostar per la gent, per tota, no pel capitalisme inhumà que controla els governs i gobiernos i les seves polítiques. És l’hora de la renda bàsica universal! Única manera d’incloure a totes i tots, també les invisibles i oblidades a tot Pla De Xoc Social.
Podeu consultar aquí els decrets i mesures:
Govern Catalunya. Comunicats Generalitat
Actualització sobre les restriccions d’activitats per la Covid-19 a Catalunya
Gobierno Estado español. Plan de medidas
Real decreto Estado de Alarma 463/2020
Altres propostes de renda bàsica:
