Dimarts 25 juny 2024

Dimarts 25 juny 2024

Compartir

La Reforma laboral mexicana perjudica les dones

La creixent incorporació femenina a tots els sectors laborals va servir als patrons per pagar malament, de vegades per hores, sense seguretat social i sense drets fonamentals, afectant avui a 18 milions de dones.

 

Una forta controvèrsia social va generar una iniciativa del president Felipe Calderón per canviar més de 1.000 disposicions de la Llei Federal del Treball, enviada el primer de setembre al Congrés, i que es discuteix acceleradament amb l’aval del nou partit governant, el Partit Revolucionari Institucional (PRI).

S’espera que els canvis ocorrin en els pròxims 40 dies, però ja des d’ara aquesta proposta es considera un retrocés.

Les modificacions significaran la pèrdua definitiva de drets socials i l’aprofundiment de les responsabilitats familiars per les dones treballadores, actualment 42 per cent de la força de treball, i un percentatge addicional de l’11 per cent que tenen feina en el treball informal o precari.


maq2

Segons la iniciativa, elles són vistes només com a reproductores, van concloure especialistes i sindicalistes en un Fòrum per analitzar la proposta, realitzat a la Cambra de Diputats el passat 17 de setembre.

En aquesta reunió les participants van advertir que la idea del president de la República s’ha llançat amb una sospitosa i “perversa” justificació que introdueix una visió de gènere en la reforma, qüestió totalment falsa, va dir a SEMlac la politòloga Teresa Inchaústegui, diputada en la passada legislatura.

Inés González, representant de la Xarxa de Dones Sindicalistes, va assenyalar que la iniciativa “regularà” totes les il·legalitats contra les que han lluitat les sindicalistes en els últims 30 anys i va dir que, tramesa per resoldre en 30 dies, és un veritable “albazo”, en alusió a un acte intencionat i premeditat, que es fa per guanyar temps i avançar-se als fets.

Les participants en el Fòrum van exigir discutir la proposta àmpliament, abans de ser aprovada.

maq4

Una tendència, encapçalada per l’exdiputada Rosario Ortiz, sí que busca transformar la Llei, basant-se en que l’actual està obsoleta i no reconeix els canvis ocorreguts en el mercat laboral, on s’han incorporat cada vegada més les dones, les modificacions en els processos de treball i, sobretot, no s’ha tocat la regulació sindical, que impedeix el desenvolupament de sindicats independents.

Però això no es pot fundar en violacions substantives als drets humans i del treball. Ortiz va fer notar que es podria aconseguir una bona llei si hi hagués un debat real.

Les participants en aquest fòrum es van constituir el mateix 17 de setembre en una Coordinadora Nacional, segons ha informat l’actual legisladora Malú Micher.

L’advocat Carlos Reynoso, representant la Confederació Revolucionària d’Obrers i Camperols, va explicar que el dret universal de les treballadores a tenir un descans de fins a 90 dies per parir -45 dies abans del naixement i 45 dies després-, que en la iniciativa dóna l’opció d’acumular el descans després de donar a llum, realment és una fal·làcia, perquè està condicionat a la voluntat del patró i una altra sèrie de requisits.

Aquesta és una mostra de la manipulació que, pretextant introduir el gènere, realment no ofereix cap nou dret, el mateix succeeix en els temps per lactància i altres temes, va transcendir en el fòrum.

En canvi, tal i com va analitzar llargament Inchaústegui, la iniciativa proposa l’exigència d’una certificació laboral per a l’exercici de qualsevol ofici, que perjudicarà principalment a les dones, que majoritariament no accedeixen a l’educació formal. “Com i quan certificar a una cambrera, a una recambrera?”, es va preguntar.


maq1

També va dir que és un parany la implantació del període de prova per obtenir una feina, ja que actualment la llei ho prohibeix. Ara es legalitza, argumentant que un nou treballador o treballadora estaran a prova durant sis mesos capacitant-se, el que equival a transitar per aquest termini sense contracte i sense drets.

Actualment, més aviat, la llei assenyala que en treballar sis mesos automàticament s’adquireix una plaça laboral. Les dones són més vulnerables per aquest tipus de contractacions, va dir.

A més, se sap que el 25 per cent de les dones que treballen ho fan amb una baixíssima capacitació i ara es trobaran en perill de perdre la feina. La llei, va dir, està evidentment legalitzant també la desocupació.

Una de les qüestions que més assetgen als sindicats és el treball a tercers, el que significa que una empresa -gran, sobretot- té un grup de treballadors, amb drets i sindicat, però ara el patró podrà contractar serveis a fora per estalviar salaris, drets, antiguitat i ascensos. Així, l’Estat es desentén, precisament, de tutelar els drets laborals.

En allò que les sindicalistes independents estan d’acord és en la llibertat sindical. Ara la llei dota els dirigents de gran poder. La iniciativa preveu aquesta llibertat, demanda de fa quatre o cinc lustres. Però tot fa suposar que també aquest punt ha estat un esquer perquè es negociï amb els grans dirigents, que tradicionalment han donat suport a “la classe política”, de manera que no se’ls treguin els seus privilegis si accepten la reforma en tots els altres aspectes.

L’antecedent

Des dels anys vuitanta, a Mèxic les relacions laborals s’han conduït fora de la Llei Federal del Treball, aprovada el 1931. En aquests anys es va desenvolupar el treball de “maquila” a la frontera nord, realitzat principalment per dones en empreses on es va establir un règim laboral “especial” de facto. Una de les principals conseqüències d’aquest treball, sense protecció de la llei, és el salari miserable i efectes preocupants en la salut.

Les crisis recurrents i els canvis en els processos productius han xocat sistemàticament amb aquesta llei dels anys trenta i ja s’han fet canvis en la pràctica, en empreses industrials i de serveis, que han afectat el dret al treball, l’antiguitat, la seguretat social i l’ocupació.

També hi ha hagut canvis en els contractes col·lectius, amb qüestions pactades fora d’aquesta llei. Paral·lelament, els treballadors organitzats van perdent força de negociació i les ocupacions es precaritzen. La creixent incorporació femenina a tots els sectors laborals va servir als patrons per pagar malament, de vegades per hores, sense seguretat social i sense drets fonamentals, afectant avui a 18 milions de dones.

La desocupació va créixer. Només en els últims sis anys set milions de persones, joves i dones, no tenen feina, segons l’Institut Nacional d’Estadística Informàtica i Geografia.

Tanmateix, els sindicats coneguts com “oficials”, definits com “charros” i que depenen del capital del govern, han mantingut privilegis, com ara que un sol individu o un comitè per branca o empresa regula la força de treball, fa contractes a mida i model, anomenats de protecció i cobra milions de pesos en quotes.

Però, a més, aquest comitè pot demanar l’acomiadament de cada treballador que no estigui d’acord amb aquest comitè. Es diu clàusula d’exclusió, de manera que els dirigents històrics s’han mantingut en el poder.

Avui, per mitjà de centrals, federacions o confederacions, els dirigents tenen una quota de representació al Congrés, en governs locals o estatals i contractes especials amb les grans empreses, siguin aquestes de l’Estat o privades, i siguin els dirigents d’un partit polític o d’un altre.

En aquest panorama, patrons i diversos governs, des de fa 30 anys, han buscat canviar la legislació. Hi ha 164 iniciatives al Congrés Federal sense aprovar.

La llei vigent es va fundar en la tutela de l’Estat als treballadors, avui podria ser integralment modificada en els pròxims 40 dies, legalitzant totes les violacions i reforçant només les necessitats patronals.

La iniciativa pot acordar-se ràpidament, en virtut que existeix el dret del president de la República a proposar dues lleis al començament d’un període cameral, i que aquestes han de dictaminar-se aprovant-les o rebutjant-les en els següents 30 dies.

Des de 1931 només hi ha hagut un canvi profund, en els anys setanta, que va modificar exclusivament el que s’anomena assumptes processals per al tema dels conflictes obrers patronals, enfortint els tribunals laborals, anomenats a Mèxic Juntes de Conciliació i Arbitratges, les que es construeixen amb representants del govern, els patrons i els treballadors.

Aquestes juntes havien de desaparèixer, va dir a SEMlac l’advocat Arturo Alcalde, integrant de l’Associació d’Advocats Democràtics, i passar els conflictes als tribunals comuns, perquè avui les juntes són el vedat de poder patronal i del sindicalisme oficial. Hi ha assumptes que es triguen a resoldre fins a cinc anys.

Alcalde reconeix que cal canviar la llei i ha dit que hi ha propostes dignes, democràtiques i justes, que Felipe Calderón ni va valorar.

La Reforma, segons la politòloga Inchaústegui, atempta contra la tutela de l’Estat a la classe treballadora, deixa lliures als patrons per mercadejar la força de treball, enganya amb els drets de les dones, treu responsabilitats a l’Estat i privatitza la mobilitat de les i els treballadors, que només queda en mans dels patrons.

El representant per Mèxic i Cuba de l’Organització Internacional del Treball, Thomas Wissing, va dir a SEMlac, via telefònica, que la proposta presidencial seria la legalització del treball precari i donaria un cop sever a les organitzacions sindicals.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

França: 106 Aniversari de Simone de Beauvoir / La Independent / Notícies gènere

Avui dijous 9 de gener se celebra el 106 aniversari del naixement de Simone...

A les 122 dones que van morir entre la runa

OPINIÓ Impossible no fer la comparació. Fa 32 anys aproximadament 10.000 mil morts; avui,...

El VII Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica per a Isabel Franc

L’escriptora Isabel Franc s’ha endut el VII Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i...