alt

La lluita contra el tràfic de dones segueix sense ser eficaç

 

RESUM DE PREMSA

Diu Alberto Mossino en el quadern Más Periódico“Un dels grans problemes de la lluita antitrata és l’absència d’una coordinació europea per a l’harmonització de legislacions i pràctiques en defensa de les víctimes”

Amb la preponderància d’informacions sobre el coronavirus, en aquesta edició del Dia internacional malgrat, que tal com va publicar Irene Savio, el diumenge 22, en el quadern Más Periódico: “Experts i onegés denuncien la inoperància de la UE contra el tràfic de persones, la majoria dones, amb motiu del Dia internacional contra el Tràfic d’Éssers humans”. Cada país segueix un programa diferent i no hi ha coordinació internacional (*).

Segons explica en aquest mateix article, el cooperant italià Alberto Mossino, director de l’ ONG antitrata PIAM-ASTI , que des del 2000 opera a la regió del Piemont (nord d’Itàlia), resumeix l’assumpte amb tota la seva cruesa. “Un dels grans problemes de la lluita antitrata és l’absència d’una coordinació europea per a l’harmonització de legislacions i pràctiques en defensa de les víctimes”, afirma. I en respondre, Mossino deixa escapar una altra reflexió, producte de l’estricta actualitat europea de les últimes setmanes. “El paradoxal és que on han fallat tants anys de lluita, ara estan triomfant el coronavirus i la seva quarantena. Hi ha hagut una caiguda en picat en el negoci del tràfic i la trata. A veure quant dura…”, apunta aquest activista.

 

 

alt

 

L’erradicació del tràfic de persones -que s’hauria d’abordar i denunciar especialment amb motiu del Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers humans, continua sent una assignatura pendent de la Unió Europea (UE), segons confirmen experts i informes. I el fet és que ja han passat 12 anys des de l’entrada en vigor del Conveni del Consell d’Europa contra el Tràfic (2008) i nou anys de la directiva 36/2011/UE, l’objectiu de la qual era la transposició en les legislacions dels països membres de normes comunes destinades a posar fi a aquesta xacra.

Suecia és l’únic país que segueix fent una acció directa contra la prostitució i la trata de dones i amb el ‘model Barhaus’ promou que tots els i totes les professionals que intervenen en els casos d’explotació sexual, des dels metges fins als fiscals, es coordinin. Això evita que una persona víctima hagi de repetir moltes vegades la seva experiència traumàtica. “La veritat és que, si bé encara disten molt de la perfecció, alguns països nòrdics han creat estructures més sòlides per a la protecció de les víctimes, mentre que en el sud d’Europa, entre els aspectes positius que es poden esmentar, hi ha la major humanitat en el tracte”, comenta l’investigadora alemana independent, Daja Wenke, que ha investigat eles resultats molt positius de les escoles Barhaus: “Les primeres escoles es van obriren Islandia, i que a Suecia s’estan usant sobretot per acollir als menors víctimes de la trata”, explica l’experta.

 

alt

 

Un altre article interessant de la mateixa autora, que també tracta de jornalers explotats en règim d’esclavitud i de nenes i nens desapareguts, és el titulat “Em van violar varies vegades al dia”, testimoniatge d’Elizabeth Lona, una emigrant camerunesa a la periodista Irene Savio. “Hi ha moltes dones que han sofert un destí similar al meu, que per fugir del seu maltractador han emigrat, i en el seu viatge han estat explotades i humiliades en el més profund, explica Elisabeth Lona asseguda en un banc a les afores del camp de refugiats de Moria (Lesbos) on hi han arribar a ser-hi 20000 persones, homes, dones i canalla que sobreviuen en condicions límits”

(*) Resum de l’article publicat a El Periódico i d’altres fonts.
Mireu PIAM ASTI a  Facebook.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Julia López

Julia López

Periodista, amb més 40 anys d’experiència en el món de la comunicació i com a redactora de mitjans. Co-fundadora i coordinadora de l’Associació Món Comunicació (AMC).

També et pot interessar