A la Puerta del Sol, a Madrid, la més gran concentració i acampada. Però també a Barcelona, a Lleida a Girona, a Tarragona i altres ciutats de Catalunya s’exten aquest moviment nascut des del sentiment d’indignació davant l’actualitat política i econòmica i convocat a través de les xarxes socials del facebook, el twitter, etc. La mobilitzacio Democràcia Real Ja! no és abstencionista i no s’ha de confondre amb la iniciativa “No els Votis!” que fa un temps que circula per les xarxes però que no ha motivat aquesta mobilització.
Preparant la concentració de la nit del 20 al 21 a Plaça Catalunya (Galeria de fotografies)
Seguiment en temps real de les mobilitzacions
Mireu a Galeria d’imatges: Assamblea de feministes indignades el 21.05.2011 a Plaça Catalunya. Fotos de Barbara Boyero
Fotos de la casolada i assemblea del 20.05.11 a Plaça Catalunya. Fotos de Barbara Boyeros
Acampada. Plaça Catalunya, Barcelona el 22.05.2011 al matí. Fotos d’en Cristòfol Casanovas
Acampada. Plaça Catalunya, Barcelona el 22.05.2011 al matí. Fotos d’en Cristòfol Casanovas.
La concentració del dia 18 a la Plaça Catalunya de Barcelona va reunir a més de dues mil persones.
Tot i que la gent jove té un protagonisme cabdal, s’hi han afegit persones en atur, jubilats i jubilades, persones que com els joves ( amb un 42% d’atur ) estan visquent quotidianitats insostenibles. Però també s’hi suma la ciutadania que creu en una democracia més participativa i que els seus i les seves representants han de passar els comptes amb la societat. D’aquí la crítica contundent als partits polítics i al sindicats (que també han decebut).
Les dones joves participen activament en les mobilitzacions i fan sovint de portaveus davant els mitjans. Certament les dinàmiques assemblearies trencadores de la jerarquia faciliten una participació i representació més equitativa entre homes i dones que la que es produeix en els partits politics (i d’altres organitzacions) amb una jerarquia de comandaments dels aparells del partit que tant sovint han trencat les ales a moltes dones. És veritat que després ens les dinamiques posteriors a l’inici dels moviments, la inercia i els models patriarcals fa que també acabin visibilintzant-se més els homes i no d’acord al merit o les tasques dins dels moviments. També els trets educacionals sexistes acaben jugant males passades a la representació equitativa, la necessitat de protagonisme, la seguretat en la vida pública, etc. Però, elles hi són: a l’assemblea d’ahir nit a la Plaça Catalunya de Barcelona van fer una convocatòria feminista per al dijous 19 a les 9 del vespre i la gent cridava “sense les dones no hi ha revolució”.
Els mitjans varen començar minimitzant el tema, despres, uns quants han volgut veure-hi una ma oculta en l’organització de les movilitzacions. Però la gran quantitat de joves i no tant joves que es comuniquen a través de les xarxes socials avalen continuadament aquest moviment fora dels partits i de qualsevulla entitat que se’l vulgui apropiar. Afortunadament, la majoria dels mitjans escrits i audiovisuals ja estan fent la seva tasca informativa i a les noticies, tertulies i programacció variada s’enfoca i es parla del tema amb seriositat. “No som antisistema. És el sistema qui està contra nosaltres” és una de les frases que s’escolten.
Foto d’en Cristòfol Casanovas |
Foto d’en Cristòfol Casanovas. |
Expertes i experts en l’anàlisi de la política i la comunicació manifesten que els partits polítics i la classe política i econòmica del país n’ha de prendre bona nota enlloc de tenir reaccions corporativistes: la reforma de la llei electoral, les llistes obertes en les candidatures dels partits, l’advertència contra les retallades economiques i democràtiques, el seguidisme al G20, els paradisos fiscals, l’abús dels directius financers,etc . són quüestions inajornables.
Els missatges són ben durs en el MANIFEST DEMOCRÀCIA REAL JA!
La incidència en l’actual campanya municipal i els resultats electorals, la resolució de suspensió o no de les movilitzacions durant la Jornada de reflexió electoral per part de La Junta Electoral Central, són temes d’anàlisi durant aquest dies. Per moltes i molts analistes la raó de ser de la Jornada de reflexió, creada l’any 1977 per evitar crispacions, ja està molt caducada (també opina així una contundent majoria d’espectadors i espectadores dels programa Els Matins de TV3 d’aquest matí). També la Federació de les Associacions de veïns (i veïnes) de Barcelona s’hi ha solidaritzat i demana a l’Ajuntament que no faci cap desallotjament.
La relació amb el moviments que han portat canvis revolucionaris als països àrabs de la mediterrània i la possible o no internacionalització de l’actual moviment a l’estat espanyol són altres temes del debat actual.