Per Eulalia Soler Diario Feminista
El cos de les dones sempre ha estat víctima preferent d’abusos i han ocupat un lloc àlgid les violacions en temps de guerra. Sense valoracions quantitatives a l’Edat Antiga, la Mitjana, la Moderna però existents. Fins a arribar a les xifres contemporànies.
Més de 300.000 dones bengalies van ser agredides per soldats pakistanesos durant el conflicte que va donar lloc a la creació de Bangla Desh el 1971. Bordels militars japonesos a la Segona Guerra Mundial amb 100.000 dones confinades. Violacions massives de dones alemanyes per part de les tropes soviètiques el 1945. Violacions sistemàtiques de 1992 a 1995 durant el setge de Sarajevo a la Guerra dels Balcans. Només són alguns passatges al mapa universal i ancestral de les agressions a dones.
I ara mateix, a Ucraïna, la infàmia concreta de 25 nenes d’entre 11 i 14 anys tancades durant un mes en un soterrani de Bucha per ser violades per soldats russos. Imatge esgarrifosa de perversió, de vides truncades des de la infància, d’impotència davant d’un crim de guerra dins de la pròpia criminalitat de qualsevol guerra.
Segle rere segle, les dones com a éssers vulnerables físicament davant la brutalitat dels homes. Aquesta atrocitat té remei? Si realment existeix la Creació, el Creador s’hauria d’avergonyir de la seva obra. Pel que fa a l’evolució darwiniana, millor si s’hagués aturat als australopitecs.
Violacions en temps de guerra. Un mal sense remei?